Acaba el judici del 17-A amb “laments” i “penediments”

BarcelonaL’últim dia del judici del 17-A no ha sigut una excepció. Puntual com sempre, a les 10 del matí ha arrencat a l’Audiència Nacional la jornada que ha posat punt final a més d’una trentena de sessions repartides en tres mesos, amb pauses per les vacances de Nadal, el temporal Filomena i advocats afectats pel covid. Abans que el president del tribunal, el jutge Alfonso Guevara, hagi pronunciat la frase “vist per a sentència”, els tres acusats han volgut utilitzar l’últim torn de paraula, sobretot els dos principals: un ha “lamentat” el que ha passat i l’altre s’ha mostrat “penedit”. Ara els tres magistrats que formen el tribunal hauran de dictar una sentència que es coneixerà les pròximes setmanes en què hauran de dir si els acusats pertanyien o col·laboraven amb la cèl·lula de Ripoll i si tenen responsabilitat en els 16 assassinats dels atemptats de Barcelona i Cambrils.

En l’última oportunitat per parlar davant el tribunal, el supervivent de l’explosió d’Alcanar, Mohamed Houli Chemlal, s’ha desmarcat del Daeix, l’acrònim àrab de l’Estat Islàmic: “No en comparteixo les idees”. “Si fos extremista islamista com ells, mai hauria declarat ni me n’hauria penedit”, ha afegit. L’altre acusat principal, Driss Oukabir, ha mantingut que desconeixia el pla d’atemptar: “Entenia que el meu germà estava en algun embolic de robatoris”, ha argumentat. “Lamento tot el que ha passat”, ha dit amb la veu entretallada i nerviós, des del cubicle de vidre on han seguit tot el judici. Oukabir ha aprofitat l’últim torn per demanar disculpes al jutge Guevara, que en diverses sessions l’ha fet callar quan ell ha alçat la veu per dir que era fals el que declaraven algunes persones. “S’han dit tantes mentides que no he pogut contenir-me”, ha explicat.

Oukabir, com també ha manifestat el seu advocat, ha posat en dubte el contingut que van extreure els Mossos del seu mòbil i ha recordat que en els atemptats va “perdre” el seu germà, un dels terroristes abatuts a Cambrils: “Tant de bo no hagués passat això. Si ho hagués sabut hauria intentat que no passés”.

“N’estava al marge”

Pel que fa a Houli Chemlal, ha insistit que ell “n'estava al marge”. Tot i que era a Alcanar quan la casa va explotar, ha volgut aclarir que Oukabir mai hi va ser i ha afirmat que no sap fabricar explosius. “Em penedeixo d’haver estat a la casa”, ha dit, i ha tornat a repetir que “tenia por” dels altres membres de la cèl·lula jihadista pel que li podien fer a ell i a la seva família “si no els feia cas”. “Em van amenaçar si no els obeïa. No volia cometre cap acte criminal, encara que m’hi obligaven”, ha justificat. Per acabar, ha assegurat que “no sabia el que passaria a Barcelona i Cambrils”. El tercer acusat, Saïd ben Iazza –que va deixar la documentació i una furgoneta per comprar material d’explosius–, ha dit que no tenia res a afegir, més enllà del que ja havia expressat el seu advocat i que es remetia a les proves.

Els últims dos dies els advocats de la defensa han fet els seus informes finals, en què han intentat desvincular els acusats del 17-A del grup terrorista. Houli Chemlal és el que s’enfronta a una pena més alta de presó segons la Fiscalia, que li demana 41 anys, i la seva lletrada ha sostingut que “no estava radicalitzat” i “l’utilitzaven els que sí que ho estaven”. També ha reiterat que se li apliquin atenuants en cas de condemna perquè ha al·legat que el seu client va aportar informació en les declaracions que va fer. L’advocat d’Oukabir, per a qui la Fiscalia sol·licita 36 anys de presó, ha mantingut que “ningú” l’havia vist relacionar-se amb la cèl·lula i que no practicava la religió, tampoc en el seu estil de vida. Ha dit que en cas de condemna se’l consideri un col·laborador perquè “l’únic” que l’implica és el lloguer de la furgoneta de la Rambla.

Tant la defensa de Houli Chemlal com la d’Oukabir han coincidit amb la Fiscalia en no atribuir-los els assassinats dels atemptats perquè, a diferència del que demanen les víctimes, els situen fora dels atacs terroristes que es van cometre el 17 i el 18 d’agost del 2017. El lletrat de Ben Iazza, per a qui la Fiscalia sol·licita 8 anys de presó, ha insistit que no se’l pot qualificar de col·laborador del grup perquè desconeixia el pla d’atemptar. Ara l’última paraula ja és dels jutges.