Josep Maria Sert va aconseguir renom internacional amb un estil molt personal, d’arrel barroca, al marge dels corrents estilístics catalans - i fins i tot mundials - del seu temps. Va rebre un munt d’encàrrecs per pintar espais de prestigi, com ara el Palau de les Nacions de Ginebra, el Rockefeller Center a Nova York i el Palau Pereda a Buenos Aires. El principal volum de visitants que rep la catedral de Sant Pere de Vic és motivat per les extraordinàries pintures de Sert. La catedral té, però, molts altres atractius, com ara el campanar i la cripta, esplèndids testimonis del seu passat romànic, que ens recorden que va ser el mateix bisbe i abat Oliba qui la va fer reconstruir durant la primera meitat del segle XI. D’altra banda, el deambulatori acull el preciós retaule gòtic de Sant Pere, obra de Pere Oller, que antigament era a l’altar major. A més, sens dubte val la pena visitar el veí Museu Episcopal de Vic, que conté una de les col·leccions d’art romànic i gòtic més importants d’Europa.
Sert va repintar-se a Vic
Les pintures murals de Sert a Vic tenen molta tela: perquè encara que no ho sembli estan fetes sobre tela i perquè les va pintar dos cops
M’agrada quan fas de germana gran!”, vaig dir-li una vegada a través del grup de WhatsApp familiar, en una de les poques discussions que hem tingut. Es pensava que ho deia irònicament, la Mons. I no era així (quin munt d’equívocs generen els missatges escrits de WhatsApp!).
Hem discutit poc entre els set germans. Sovint em pregunto si és bon o mal senyal... Senzillament és la nostra manera de fer. Avui la Mons m’acompanya a Vic. Viu a prop i té temps. És realment insòlit que fem una escapada ella i jo, perquè sempre hi ha feina i criatures pel mig. No discutim gens, esclar, sinó que ens posem al dia de moltes coses. Abans de sortir ha repassat la història de la catedral de Vic i me’n fa cinc cèntims. “Recordo que és fosca”, em diu. Una catedral gran, tota pintada... i fosca? De seguida entendré per què.
Ens rep Daniel Font, responsable del patrimoni cultural del bisbat de Vic, a la plaça del davant de la catedral. Ens explica que just aquí hi havia fins fa dos-cents anys una església romànica rodona. “Fixeu-vos en el perímetre marcat a terra. En enderrocar-la es va obtenir aquesta plaça, que ens permet veure bé el llamp de façana de la catedral”, diu el Daniel, que ens obsequia amb La catedral de Vich i la seva decoració, un llibret d’una trentena de pàgines esgrogueïdes, escrit per Josep Gudiol el 1930.
La primera impressió davant les pintures ben fosques que ocupen un llamp de paret -1.800 metres quadrats pintats-és que les figures, de cossos voluminosos, aconsegueixen sortir de les parets, espantades per no sé què.
De seguida ens arriba l’explicació. “Veieu aquests edificis en ruïnes? És la imatge de la catedral cremada durant la Guerra Civil. Va ser pintada per Sert als anys 40, en un ambient de commoció que ho impregnava tot. No és estrany que el tema central sigui l’aparició del pecat al món i la seva superació gràcies a Crist i els apòstols, que amb la seva immolació han vençut definitivament la mort. Al bisbat de Vic van morir assassinats més de 170 capellans”, ens diu el Daniel. Els noms dels capellans assassinats es poden llegir a la cripta.
Sert abans de Sert
Sert abans de Sert“Però aquestes no són les primeres pintures de Sert”. Què vols dir? “Les originals, les primeres que va fer Sert, inaugurades anys abans, van quedar totalment destruïdes. El 19 de juliol del 1936 els revolucionaris van calar foc a la catedral. Es va enfonsar part del sostre, i tota la pintura va quedar completament malmesa. Només es van salvar les pintures que ocupaven les parets del presbiteri, que no es va enfonsar”.
La història de les pintures de Sert de la catedral de Vic arrenca molts anys abans, al tombant de segle. “Sert tenia molta relació amb Josep Torras i Bages, consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc, del qual l’artista era membre. Per Sant Josep, els artistes van regalar a Torras i Bages un dibuixet; alguns ja eren artistes de renom: Opisso, Llimona, Torres-García... Però Sert era a París, i no l’hi va poder donar. Va demanar-li de fer el dibuix en una petita església i el bisbe Torres i Bages li va oferir la catedral ”, detalla Daniel Font. La catedral, obra de Josep Morató, neoclàssica, tenia aleshores les parets nues. L’artista es va documentar a consciència sobre la pintura mural a les esglésies, va viatjar a Itàlia: Assís, Florència, Pisa, Orvieto...
La intervenció pictòrica va durar molts anys. Avançava a pas de tortuga. Sert no complia els terminis. A la indefinició de l’artista i a la necessitat d’atendre altres encàrrecs, cal afegir-hi l’aturada que va suposar la Primera Guerra Mundial i la mort del bisbe l’any 1916. Sort que va aparèixer en escena el mecenes Francesc Cambó. “Les va pintar aquí?”, pregunta la Mons. “No, les va fer a París, i aquí les va enllestir”, ens respon. Com que són a una certa alçada, no es pot percebre que són teles enganxades a la paret.
Hi ha poca gent a la catedral. “Anem a la cripta?”, proposa la Mons. “I si sortim primer al claustre?”, dic jo. No ens discutirem pas, oi? Ella es dirigeix a la cripta i els dos Daniels anem al claustre, on hi ha la tomba de Sert. De seguida ens atrapa la meva germana. Observadora de mena, pregunta: “Què hi fan aquests números a les pedres?” “El claustre es va desmuntar i es va tornar a muntar; es va moure una desena de metres per poder engrandir la catedral”, respon Daniel Font. “Sert és l’últim muralista de la història a l’estil dels mestres italians dels segles XVII i XVIII. Les seves obres estan pensades per a un espai determinat i perden bona part del seu valor quan no es veuen in situ, al lloc per al qual han estat creades. Per això, per conèixer i admirar Sert cal anar a la catedral de Vic, al Saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, a l’església de San Telmo de San Sebastià... i no al MNAC, on hi ha les Caravanes d’Orient ”, diu Miquel Ylla-Català, autor dels llibres Correspondència entre Josep Torras i Bages i Josep Maria Sert i Josep Maria Sert i la ciutat de Vic.
Aquesta tardor es muntaran bastides per estudiar a fons l’estat de les teles de Sert i iniciar un procés de restauració integral. Un motiu més per anar-les a veure aquest estiu.
