Cap d’Aran, situat al capdamunt de la Vall d’Aran, és la destinació final del recorregut que he fet durant un mes i mig per Catalunya, de cap a cap.
Avui visito Santa Maria de Cap d’Aran (Tredòs), tot i saber que no hi trobaré tot el que busco: les pintures murals del seu absis es troben lluny d’aquí, a Nova York. Les he vist a través d’internet però tinc curiositat per conèixer el lloc per al qual van ser fetes. A més, sé que en aquesta església hi ha altres pintures romàniques, i més recents, que s’han restaurat i es conserven en pilars de la nau central.
Quan, tot caminant, m’acosto a Santa Maria de Cap d’Aran, ja m’adono que no és pas la típica esglesiola romànica, sinó que té unes dimensions superiors i unes quantes singularitats, com el campanar, una torre alta i robusta completament separada de l’església. “Els campanars de la Vall d’Aran acostumen a ser robustos perquè tenien una funció defensiva”, em diu Elisa Ros, tècnica de patrimoni de la Vall d’Aran, que em fa de guia. L’Elisa du una clau a la mà -té ben bé un pam, aquí tot és de grans dimensions- que li permet obrir amb facilitat la gran porta de l’església, una porta de fusta preciosa, atapeïda de claus clavats amb forma de rombes.
Així que entrem al temple, l’Elisa em mostra la gran encavallada de fusta que cobreix les naus de l’església. “Hi ha la possibilitat que les voltes que originàriament cobrien les tres naus romàniques caiguessin a causa d’una allau -més amunt hi ha una barrancada-. I van haver de refer el sostre”, m’explica. Baixem tot seguit a una petita cripta -quina fresca que hi fa!-, on es va trobar, segons la tradició, la imatge de la Mare de Déu de Cap d’Aran, destruïda el 1936.
Ara en aquest temple hi ha una altra marededéu, procedent d’una altra església del poble. És una peça gòtica emparentada amb les marededéus araneses d’Arròs i de Vilac, encara que de factura més popular. Totes tres tenen el segell de l’actiu grup d’escultura gòtica conegut com el Taller de Comenges (fins l’any 1805, la Vall d’Aran va pertànyer al bisbat de Comenges, França). Aquesta vall està encarada geogràficament cap a França, cap a Occitània, on pertany. El riu Garona, que travessa la vall, desemboca a la costa atlàntica francesa. Sempre ha mirat nord enllà, la Vall d’Aran.
L’Elisa em mostra a través del mòbil una fotografia de l’església on som ara, feta exactament fa un segle, el 1917, amb una bona càmera, una Hasselblad. És en blanc i negre, esclar, i força nítida. No hi ha pràcticament res igual. Hi veig unes quantes cadires, no gaire ben ordenades. Les parets són blanques. Ni rastre de pintures. Un retaule tapa completament les de l’absis, ara tan valorades, com passava a Sant Climent de Taüll i en moltes altres esglésies romàniques.
Amb aquest desinterès per les pintures no és estrany, doncs, que les pintures murals de la volta de l’absis de Santa Maria de Cap d’Aran, que representen la Mare de Déu amb el Nen i els tres Reis en l’escena de l’adoració, es malvenguessin (per la quantitat de 30.000 pessetes) a finals dels anys 40 per finançar la reparació de l’església i la sagristia. Van anar a parar a The Cloisters, una subseu de The Metropolitan Museum of Art dedicada a l’art i a l’arquitectura medieval europea, situada a Fort Tryon Park (al nord de Manhattan, Nova York), on hi ha un conjunt de claustres i obres d’art europees, tot robat, tot amuntegat, entre els quals hi ha el claustre de Sant Miquel de Cuixà.
“Les de Santa Maria de Cap d’Aran eren les segones pintures murals pirinenques que feien les Amèriques : les primeres van ser les de l’absis central de Santa Maria de Mur, arrencades el 1919”, apunta Imma Lorés, professora d’història de l’art de la Universitat de Lleida.
“Altres fragments de l’absis de Santa Maria de Cap d’Aran que van quedar sota l’arrebossat van ser venuts i arrencats després. Algun es conserva al Museu Maricel de Sitges, procedent de la col·lecció Pérez Rosales, i els altres en col·leccions particulars”, diu Imma Lorés. Les pintures romàniques de Santa Maria de Cap d’Aran estan ara, doncs, ben disperses.
Imma Lorés veu un munt de similituds entre les pintures de l’absis de Santa Maria de Cap d’Aran (Vall d’Aran) i les de Santa Maria d’Àneu (Pallars Sobirà), que són al MNAC. La descripció serveix per a totes dues: “La figura de la Mare de Déu entronitzada, amb el Nen, és dins una màndorla; hi ha els tres Reis, dos a la dreta i un a l’esquerra, i dues grans figures d’arcàngels, Miquel i Gabriel”.
Les pintures de Santa Maria de Cap d’Aran es troben ben conservades a Nova York. Decoren un absis... d’una altra obra d’art robada: el de San Martín de Fuentidueña (Segòvia), del mateix segle, el XII. L’absis romànic segovià va ser desmuntat, empaquetat i transportat en vaixell des de Bilbao fins a Nova York. He intentat imaginar-me aquest trasllat i m’ha vingut el trasllat, també amb vaixell, del mausoleu de Ramon Folc de Cardona de Nàpols a Salou. La diferència, però, és que l’absis marxava del seu lloc i el mausoleu hi anava.
Es veu que, fins fa uns anys, als que visitaven les pintures de l’absis de Santa Maria de Cap d’Aran a The Cloisters se’ls deia que pertanyien a Sant Joan de Tredòs. Quin poc interès a saber-ne l’origen! O era per amagar-lo?
Tredòs: Romànic, banys d’aigües termals i esquí
Tredòs és el primer municipi de la Vall d’Aran que trobes baixant del port de la Bonaigua. A l’Edat Mitjana va ser un hospital on es rebien els viatgers que traspassaven la Bonaigua. Ha sigut conegut durant molts anys pels banys d’aigües termals, que continuen oberts, però el principal atractiu actual són les pistes d’esquí de Baqueira Beret, que estan situades en el seu terme municipal.
El principal atractiu cultural de Tredòs és, sense cap mena de dubte, Santa Maria de Cap d’Aran (en aranès, Era Mare de Diu de Cap d’Aran), santuari que va aconseguir l’exempció del pagament del Galin Reiau, tribut que els aranesos estaven obligats a pagar. Alguns historiadors diuen que va ser, durant força temps i durant l’Edat Moderna, lloc de reunió anual del Consell General d’Aran (no tenia seu pròpia i se celebrava en diferents llocs).
http://www.ara.cat/especials/joiespatrimoni/Coneix aquí tots els tresors del nostre patrimoni
