Ben a prop del monestir de Santes Creus, al Pla de Santa Maria, hi ha un altre tresor patrimonial que alguns poden considerar “de segona” perquè és senzill, però és d’un gran valor: són les construccions de pedra seca. Aquestes construccions tradicionals estan fetes només amb pedres, sense cap tipus d’argamassa per unir-les, a tot estirar sorra seca per acabar d’omplir els buits. L’únic secret que explica que hagin durat segles és que les pedres estan molt ben encaixades. Al Pla de Santa Maria hi ha una gran concentració de construccions de pedra seca d’allò més diverses: grans barraques, cossiols, aixoplucs, marges, arneres, corrals... De totes les construccions de pedra seca d’aquest municipi de l’Alt Camp, la més destacada és el Cossiol del Soleta. Destinat a recollir aigua de la pluja, té una columna central d’on arrenquen quatre arcades amb forma de palmera. Val la pena visitar-lo. Representa l’arquitectura popular, l’altra cara de les tombes reials.
Pere el Gran descansa sobre una banyera de pòrfir
Acostumat al luxe italià, Jaume II va encarregar per al seu pare un mausoleu sobre una banyera: només n’hi ha dotze a tot el món
He tornat a Santes Creus. Aquest magnífic monestir de l’Alt Camp fundat per un grup de monjos rossellonesos de la Grand Selva amb l’objectiu de cristianitzar la població bé es mereix una revisita. El meu objectiu avui són les tombes reials, la de Pere el Gran i la de Jaume II el Just i Blanca d’Anjou, dues joies del Gòtic català.
Joan Ibarz, un dels responsables de la gestió d’aquest monument, em rep amablement. Començo la visita amb una imprescindible lliçó d’història: “Al segle XIV es produeix un trencament en l’auster estil cistercenc en aquest monestir”, m’explica. “Jaume II decideix que Santes Creus serà panteó reial. Això comporta moltes coses: la comunitat passarà a tenir uns quants privilegis i l’abat de Santes Creus serà capellà reial -és a dir, el que atén el rei, el que li diu les misses, el que suposadament li fa de confessor-, però a més, la corona impulsarà un conjunt d’iniciatives constructives, com ara el claustre major, el cimbori i el finestral gòtic de la façana”.
La primera impressió que tinc en veure les tombes reials, situades dins l’església del monestir, a tocar del claustre, és que són monestirs en miniatura. Tenen un munt d’ingredients propis d’un monestir: pinacles, arcs ogivals trivolats, basaments, columnes...
“La representació dels cossos estirats és una còpia dels de la basílica de Saint-Denis, on es va establir el panteó reial dels reis de França”, m’explica el Joan, mentre veig que Jaume II i Blanca d’Anjou jeuen còmodament gràcies al coixí que tenen al cap. En aquesta tomba, la de Jaume i Blanca, situada a l’esquerra des de l’altar, no hi falten bèsties: un parell de gossets, que posen de manifest la necessària lleialtat cap a la corona, als peus de la reina, i un lleó, símbol del poder, als peus del rei.
Pere el Gran, un rei extraordinari
Que bonic que és el cel estrellat de la tomba de Pere el Gran! Una tomba que trobo encara més treballada, més extraordinària. Pere el Gran ho va ser, d’extraordinari. Joan Ibarz pensa que no es coneix prou la seva trajectòria: “Amb deu anys de regnat va sacsejar mig Europa. Va ocupar Sicília. Això va fer que el Papa ordenés una croada contra els seus dominis (Catalunya, Aragó, València i Sicília) i s’hi enfrontés. A ell el va excomunicar. Pere el Gran va derrotar França, però més endavant el seu fill Jaume II es casarà amb Blanca d’Anjou per fer les paus amb el rei de França”.
Això és una banyera? “Sí, sí”. De les que es fan servir per rentar-se? “Tal com ho dius. Aquesta és de pòrfir, una roca ígnia d’un color porpra. Jaume i Blanca van veure a Sicília algunes tombes amb banyera de pòrfir romanes i van copiar la idea per a la tomba del pare d’ell. Ella provenia de la cort de Nàpols i ell de la siciliana, i tenien gustos luxosos”, m’explica el Joan. “Només hi ha onze banyeres de pòrfir a tot Europa i la majoria són al Vaticà”, em diu. “Fixa’t que els dos lleons sobre els quals descansa la banyera tenen l’esquena molt ampla, perquè inicialment hi havia d’anar un altre tipus de sepulcre més habitual”, argumenta el Joan.
La de Pere el Gran és l’única tomba d’un rei europeu d’època medieval que no ha sigut profanada. Se sap que el cos de Blanca va ser llençat en un dels pous del monestir i un monjo de Poblet el va recuperar. Ara bé, l’any 2010 la tomba de Pere el Gran va ser oberta, però per estudiar el seu cos, que van trobar intacte, embalsamat. D’aquella recerca, TV3 en va fer un excel·lent documental, Anatomia d’un rei. “Desenterrar un rei va ser una fita històrica. Un munt d’experts van estar uns quants dies treballant de sol a sol. Algunes estones hi havia fins a trenta persones! Recordo que van instal·lar unes petites grues que podien entrar per l’espai intercolumnar per obrir el sepulcre. No va ser fàcil fer-ne un documental, amb tanta gent, poca llum... Vam muntar una mena de plató de televisió a l’església”, m’explica Josep Rovira, que el va dirigir.
Ara a l’estiu Santes Creus és força freqüentat per famílies. Per això hi han organitzat un joc de pistes per als nens: amb míster Stone han de descobrir el secret de les tombes. Santes Creus, però, no té la projecció de Poblet. “Són molts els que van a Poblet pensant que allà hi trobaran les tombes reials, i allà estan tips de redirigir-los cap aquí”, em diu el Joan. “Haurien de fer una samarreta que digui: les tombes de Pere el Gran i de Jaume II i Blanca d’Anjou són a Santes Creus “, bromeja.
Sortim al claustre mentre el Joan continua explicant-me detalls interessants: “Al claustre és on s’enterraven els nobles, a la sala capitular els abats, al cementiri comunitari els monjos i a l’església els reis. A prop de l’altar, així arribaven abans al cel, estaven en una bona posició de sortida”. Però aquests arcs ogivals del claustre, que fan formes de trèvol, els tinc vistos. Esclar, són els mateixos que formen el baldaquí de les dues tombes reials! I ara m’assalta un dubte: què va ser primer, els mausoleus reials o el claustre? El Joan té la resposta: “Els mausoleus”. O sigui que, molt probablement, els mausoleus van servir de model per al claustre del monestir de Santes Creus.