La catedral de Tortosa és davant del riu, no pas d’un riu raquític, com són la major part dels d’aquest país, sinó tot un senyor riu, l’Ebre. A més, entre la catedral i el riu no hi ha cap obstacle des que van enderrocar-se fa poc algunes cases. Aquest any s’instal·larà a la façana principal, que mira cap al riu, una escultura de la Mare de Déu, dempeus i oferint una cinta a la ciutat. L’obra ha sigut realitzada per l’escultor Marco Augusto Dueñas, que té algunes obres a l’exterior de la basílica de Sant Pere, al Vaticà. L’escultura, feta de marbre de Carrara, fa més de tres metres. Serà beneïda el 10 de setembre pel nunci del Vaticà a Espanya, Renzo Fratini. “Ens agradaria que fos el primer impuls per acabar restaurant com cal tota la façana de la catedral”, diu Francesc Viñes, cap de la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta.
Barroc, enmig de molts altres estils
Tota la capella de la Cinta està decorada, sostre inclòs, i compta amb la millor pedra de Tortosa, el jaspi, així com amb marbres de gran qualitat
En l’àmbit de l’arquitectura, Tortosa és coneguda sobretot pels edificis renaixentistes. El màxim exponent d’aquest estil són els Reials Col·legis, edifici que es va dedicar en els seus orígens a la instrucció dels fills dels conversos com a part de l’estratègia dissenyada per la Corona per evangelitzar i assimilar culturalment els moriscos. Però, de fet, hi ha edificis d’una gran varietat d’estils, resultat de les nombroses influències culturals que ha rebut la ciutat ebrenca. La petja dels àrabs hi és ben evident, amb exemples com el castell de la Suda, situat dalt d’un turó i seu d’un Parador de Turisme. I esclar, la catedral, edifici d’estil gòtic construït sobre un de romànic.
La façana de la catedral, imponent, és d’estil barroc. Però l’element barroc més interessant d’aquest monument tortosí és la capella de la Cinta, que és a la dreta de l’entrada central de la catedral, pràcticament a continuació d’una reixa antiga, del segle XVI, feta d’una gran varietat de materials -ferro, bronze, fusta i planxa calada...- que abans estava situada al presbiteri i separava -distanciava- el poble dels que oficiaven missa.
La primera impressió que tinc en veure la capella de la Cinta és que hi ha molta informació. Esclar, és barroc! Paradoxalment, barroc és una paraula inventada per adversaris d’aquest llenguatge artístic, per uns crítics de gust classicista que el detestaven, ja que el consideraven extravagant, recarregat, capriciós, retorçat o teatral. L’origen de la paraula és incert. Per a uns, el terme procedeix del francès baroque, emprat com a sinònim d’extravagant; per a d’altres, ve del terme espanyol barrueco, que s’associa amb una perla irregular. Però no hi ha dubte que el seu nom tenia inicialment un to pejoratiu, del qual no arribarà a deslliurar-se del tot fins ben entrat el segle XX.
He recordat les paraules que em va dir Àngels Solé, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, quan vaig visitar el magnífic retaule de l’església de Cadaqués, també d’estil barroc: “Avui dia la gent no entén l’art barroc, el troba molt bigarrat i ostentós, però en part és perquè no el saben mirar. Si s’observa bé, s’hi descobreix els capítols d’una narració, d’una història que explica amb tota mena de detalls la vida de la Mare de Déu, dels sants o dels evangelis. No oblidem que el poble no sabia llegir i, en plena Contrareforma, l’Església s’identifica molt bé amb un estil que il·lustra i commou la sensibilitat dels catòlics”.
Ni un pam sense decorar
Ni un pam sense decorarLa capella de la Cinta, inaugurada l’any 1826, té una forma poc habitual. A més de ser de dimensions més grans que les altres capelles de la catedral, la seva singularitat ve donada sobretot per l’existència d’un creuer al mig del qual neix una cúpula. Això li atorga un dinamisme especial. No té ni un pam -sostre inclòs- sense decorar. Té la millor pedra de Tortosa, el jaspi, que prové precisament d’una pedrera anomenada de la Cinta, a més de diferents tipus de marbre d’una gran qualitat. No van estalviar esforços per embellir-la, doncs.
“L’autor del projecte és Diego Martínez, que en aquest mateix període estava construint la cúpula dels Desemparats de València. Tortosa tenia molta relació amb les terres del sud, comercial, cultural i religiosa (el bisbat de Tortosa abastava un ampli territori, que arribava fins a 60 quilòmetres de València ciutat)”, m’explica en Josep Lluís Ginovart, arquitecte, degà de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya, que ha estudiat a fons aquesta capella i que avui m’acompanya en la visita.
“Aquesta capella és el conjunt barroc més important de Catalunya, ja que concentra arquitectura, pintura i escultura en un espai relativament reduït”, em xiuxiueja en Josep Lluís quan som just davant de l’altar.
Però no hi ha només barroc a la capella de la Cinta. “La concepció barroca del projecte inicial de finals del segleXVII va ser posada en crisi pels corrents neoclàssics, la qual cosa va provocar alguns problemes per acabar el tabernacle”, em diu Ginovart.
De tota manera, un cop acabada, ningú no va gosar modificar-la. Sí que, més endavant, alguns elements de la catedral seran retirats (la balustrada renaixentista de l’antic cor va ser eliminada al segle XIX, en ple neogòtic). “En aquesta capella s’hi han incorporat nous llenguatges artístics; per exemple, quan es va restaurar la llanterna durant l’època modernista, s’hi va posar trencadís”, em diu en Josep Lluís, mentre algú obre discretament una porta lateral de la capella que ens proporciona una bona glopada de llum i un magnífic marc per a una porció del claustre, romànic, molt més auster, esclar, amb galeries formades per arcs ogivals i senzills capitells.
Ens aturem finalment davant la tomba de Lluís de Tena, que va ser impulsor de la capella de la Cinta. Va ser al mateix temps bisbe de Tortosa i president de la Generalitat de Catalunya. Deunidó compaginar aquestes dues responsabilitats, penso. Per uns moments visualitzo el president Puigdemont sent encara alcalde de Girona... però de seguida torno al segleXXI: les coses -també els gustos?- han canviat molt.
