Joan Margarit: "Sense haver llegit Horaci jo no seria res"
De més jove, Joan Margarit va recol·lectar en un àlbum tots els escrits d'Horaci en què el poeta parlava de les bótes de vi i de la bellesa de les seves vinyes. Potser va ser aleshores que l'autor de títols com Casa de misericòrdia i Misteriosament feliç va començar a establir els seus estrets vincles amb el poeta llatí. "Alguns dels versos d'Horaci són de les coses més boniques que s'han escrit mai en poesia", diu Margarit, fent memòria per intentar recordar l'arrencament d'una de les odes que el poeta va dedicar a la bellesa de la seva estimada Lídia.
Joan Margarit és arquitecte de formació, i segurament no s'hauria deixat veure en el món de les lletres si no hagués sigut per la lectura d'Horaci. "Sense ell, jo no seria res. O, en tot cas, seria una cosa completament diferent, i molt probablement pitjor", diu amb admiració cap a aquest gran mentor, que va néixer uns 2.000 anys abans que ell. Però Margarit no és l'única reminiscència que queda d'Horaci en la literatura universal dels últims cent anys, ni de bon tros. Ell mateix ho diu: "Sense Horaci, no haurien existit Jaime Gil de Biedma o alguns dels contemporanis francesos". Diu Margarit que és per aquesta raó que quan algú obre les Odes i epodes d'Horaci per primer cop pot tenir sensació de déjà-vu. "Si sou capaços de superar aquest primer impacte i seguiu llegint, de seguida descobrireu la puresa original", sentencia.
Algunes composicions com el Beatus ille segueixen estant a l'ordre del dia vint segles després de la seva mort. "Aquesta no és una poesia críptica –raona Joan Margarit–. Jo diria que és d'un gran realisme. Tot s'entén, i els seus temes tenen una vigència aclaparadora actualment. Tant hi fa si l'agafeu per la part moral, per les seves reflexions sobre el comportament humà o per l'experiència individual". Conclou que, tot i que Horaci no envelleix, les seves traduccions corren risc de no ser tan perennes com l'original: "Cal renovar-les periòdicament perquè estiguin a l'altura".
