La tardor renova les lletres catalanes

BarcelonaUna d'aquestes novetats més esperades és Jo confesso (Proa), la nova novel·la de Jaume Cabré, que arriba set anys després de l'èxit de Les veus del Pamano. Un altre nom de les lletres catalanes que torna aquesta tardor és el del valencià Ferran Torrent, que publica Ombres en la nit (Columna). Aquest nou curs ve carregat també de poesia, com la de Perejaume Borrell, la de David Castillo i la d'Àlex Susanna, i de segones novel·les que consoliden trajectòries, com la de Marta Cardona i la de Iolanda Batallé.

Jaume Cabré (Barcelona, 1947) va assaborir l'èxit amb Les veus del Pamano, del qual es van vendre més de 100 mil exemplars. Set anys després torna amb una novel·la de novel·les: Jo confesso (Proa), una llarguíssima carta d'amor, de gairebé mil pràgines, d'algú que ha hagut de jugar sol durant molts anys, que ha estimat incondicionalment i que se sent culpable per una mort.

Dos anys després d'El bulevard dels francesos, l'escriptor de l'Horta valenciana Ferran Torrent (Sedaví, 1951) torna amb una novel·la d'espionatge, Ombres en la nit (Columna). És la història de venjança d'un gitano valencià pres durant l'Europa nazi. L'editorial La Butxaca aprofita aquestes novetats editorials per publicar en aquest format Fra Junoy o l'agonia dels sons, de Cabré, i Bulevard dels francesos, de Torrent.

Per part seva, l'autor de la Catalunya Nord Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) relatarà aspectes poc coneguts de la guerra d'Algèria en la seva nova obra, La melancolia dels oficials (Empúries). Una visió original de la vida és la que ofereixen els protagonistes, un home i una dona en coma, d'Àngels a l'andana, la novel·la de Jordi Boixadós. El pas del temps i la força de l'amistat són els temes protagonistes de Setembre a Perugia (Proa), de David Nel·lo.

Marta Cardona (Barcelona, 1928) va debutar en el panorama literari català als 82 anys amb Fora de lloc. Dos anys després, presenta Una història particular (Angle Editorial), que narra les vicissituds de la família Salvans entre la dècada dels vint i els quaranta del segle XX. Qui també va irrompre en les lletres catalanes fa dos anys va ser Iolanda Batallé, amb 'La memòria de les formigues', i aquesta tardor torna a l'aparador literari amb El límit exacte dels nostres cossos (Amsterdam Llibres), un recull de narracions breus i intenses.

Sobre un dels llocs comuns de la literatura universal, l'amor, hi reflexiona Isidre Grau (Cerdanyola del Vallès, 1945) a Els amants volàtils (Proa), on l'escriptor protagonista de la novel·la s'adona de la volatilitat de les històries amoroses. Per als lectors més joves reapareix la Carlota, de Gemma Lienas (Barcelona 1951). En El diari taronja de la Carlota (Empúries) l'autora catalana reflexiona sobre un dels temes del segle XXI: la immigració.

Més novel·la negra

Si bé l'any passat la novel·la negra catalana ja va ser protagonista, aquest any sembla que també ho serà. Teresa Solsona (Barcelona, 1962) ambienta a Barcelona la novel·la dels detectius bessons Borja i Eduard L'hora zen (Edicions 62), que narra l'assassinat d'un metge homeòpata en un centre de teràpies alternatives. Qui no empra cap detectiu per interactuar amb el lector és Vicent Usó (Vila-real, 1963) que inicia La mà de ningú (Proa) amb una macabra troballa.

Aquesta tardor, el recentment guardonat amb el Premi Carvalho, Andreu Martín (Barcelona, 1949), veurà publicada la novel·la Cabaret Pompeya (Edicions 62) que el va portar a guanyar el premi Sant Joan 2011. Mary Higgins Clark torna amb Caminaré Sola (Edicions 62) i els dos mestres de la narrativa negra italiana contemporània Andrea Camilleri i Carlo Lucarelli presenten Amb l'aigua al coll (Edicions 62).

Una tardor poètica

Aquesta tardor arriba carregada de poesia. Una pedra sura (Edicions 62), premi de poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater 2011, de Jaume Subirana; Pagèsiques (Edicions 62), de l'artista Perejaume Borrell, i La tempesta, d'Albert Roig, són alguna de les novetats del gènere.

La vida mateixa i la realitat inspiren David Castillo (Barcelona, 1961) per escriure Doble zero (Proa), el recull de poemes que publicarà aquest octubre. I la quotidianitat és la matèria primera per al poemari Promiscuïtat (Proa), d'Àlex Susanna (Barcelona, 1957).

Traduccions

Una joveníssima autora italiana, Silvia Avallone, ha entrat amb força en el panorama literari italià amb D'acer (Edicions 62), la reflexió sobre la desoladora vivència d'un jovent desheretat i sense rumb. També commou la història de L'home que volia ser valent (Edicions 62), de Nicholas Evans, l'autor de la famosa novel·la L'home que parlava als cavalls a cau d'orella.

Angle Editorial publicarà La dona del tigre que va valer el Premi Orange 2011 a Téa Obreth (Iugoslàvia, 1985) i que narra la història de Natàlia, una jove metgessa que se'n va de missió humanitària als Balcans. Les 14 històries de nostàlgia i pèrdua, amistat i amor de Pulse, de Julian Barnes (Leicester, 1946), seran una altra aposta de la mateixa editorial. Aquesta tardor també porta el desenllaç de la trilogia 1Q84 (Empúries) amb la tercera entrega de la saga de l'autor japonès Haruki Murakami.