Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya: "El millor residu és el que no es genera"

E.M.: Et vull preguntar moltes coses... La primera: què “fa” l’Agència de Residus?

És una eina de la Generalitat que té l’objectiu de gestionar els residus que es generen a Catalunya, a excepció d’alguns, com els nuclears. Per exemple, la platja de Sant Adrià està contaminada per una activitat industrial que hi havia hagut històricament i s’ha de descontaminar. Doncs en fem un seguiment. També impulsem l’economia circular, realitzem projectes com el pacte per la moda circular...

Què és aquest pacte?

Vol dir que “anar de segona mà està de moda”, que anar de segona mà no és de pobrets.

Això la gent jove ho ha llegit molt bé.

No només. Hem d’aconseguir que sigui una cosa intergeneracional, perquè les dades del residu tèxtil ens diuen que anem molt malament.

És el problema de residus més greu que tenim?

No és el més greu, però és un dels problemes. Amb la roba consumim malament. Hem de prevenir que no tinguem el residu final. Consumim moltíssima roba. I moltes vegades per no utilitzar-la. Es calcula que un 40% de la roba que tens a l’armari, no la utilitzaràs mai.

Els hàbits dels catalans, pel que fa a consum, són semblants als de la resta del món?

Com sempre i com amb tot, depèn amb què ho comparis. Si mires la resta de l’estat espanyol, estem millor. La societat catalana està més conscienciada. Tenim elements que permeten dir-ho.

Quins?

L’índex de la recollida selectiva a les poblacions. Però, esclar, també és perquè el Govern i els ajuntaments doten la ciutadania de sistemes per fer-ho millor. Si a Catalunya una cosa no es fa bé, de seguida hi ha contestació perquè es faci bé.

Potser és percepció meva: en la gent gran veig moltes ganes de reciclar.

Han patit escassedat de moltes coses i reaprofiten. Però ara és la consciència ambiental la que motiva a reciclar. Encara ens falta molta feina per fer, però. Les ampolles de cava com el que estem prenent es podrien reomplir.

Aquesta qüestió em toca particularment. Amb el vi a granel sempre s’ha fet.

Estaria molt bé tenir una mateixa ampolla que servís per a vi, cava, moscatell... Com també poder anar a comprar amb carmanyoles.

Jo he anat al súper a comprar amb carmanyola i m’han dit que si m’ho posen a la meva carmanyola i hi ha intoxicació els responsables són ells.

Ja sabem que no és veritat. Però a les grans superfícies no pots ni demanar-ho. Cal que surti car tenir envasos superflus. Per què en una bossa de quinze magdalenes, cadascuna és dins una altra bossa?

També hi ha cogombres retractilats! Cal gravar el plàstic.

El plàstic ha estat la gran revolució del segle XX, potser la millor. Ha estat útil per a la medicina, per a l’alimentació... Però cal posar traves al fet que sigui fàcil fer-lo servir. S’han de buscar alternatives al plàstic. S’està treballant molt amb el clúster del packaging, per fer-lo més sostenible.

Els súpers et fan comprar molt a l’engròs.

Hauries de poder comprar a granel. La llei defensa que puguis comprar a granel. La legislació europea és molt avançada en l’àmbit ambiental. Catalunya té, a Europa, un aliat per implementar polítiques mediambientals.

Tenim estrès reciclador. Si cremo ajudo? Si faig compost ajudo? Gasto més fregant a mà o a màquina?

No tot és responsabilitat del consumidor. També ho és de les marques. Han de posar fàcil fer-ho bé. Vam publicar tot un estudi sobre la informació dels envasos. Saps allò del “100% reciclable”? En pocs casos és cert.

Malbaratem molt menjar, oi?

Sí, 35 quilos per habitant cada any.

Com a consumidors, podem fer valdre la nostra força?

Hem de posar-nos al cap que el millor residu és el que no es genera. Quan vagis a comprar, tria el producte que no generi residus.