ETA: Els noms més significats d'una història de convulsions

BarcelonaETA va néixer un 31 de juliol de 1958. Però no és fins el 1964 que aposta per la lluita armada per combatre el règim franquista, i no comet el seu primer atemptat mortal -no planificat- fins el 1968. Des de llavors comença l'espiral viciat acció-reacció que condueix a 40 llargs anys de conflicte armat, amb més de 800 morts que s'ha atribuït ETA. Una història que no s'explica sense alguns dels noms propis de militants de l'organització.

José Luis Álvarez Emparanza (Txillardegui) i Julen Kerman Madariaga

Txillardegi (Sant Sebastià, 1929) i Madariaga (Bilbao, 1932) són dos dels fundadors d'ETA. Mentre que Txillardegi abandona l'organització abans que optés per les armes, Madariaga hi segueix integrat fins que el 1989 el condemnen a França a quatre anys de presó. Un cop en llibertat, reprèn la seva activitat professional com a advocat i declara que ETA ha perdut la batalla i reclama l'entrega de les armes. Tots dos han format part d'Aralar, partit abertzale que renega de la lluita armada tot i que Txillardegi va abandonar-ne la militància quan el partit participa en un acte a favor dels presos d'ETA.

José Miguel Beñarán Ordeñana, Argala

Nascut a Arriaga el 1949; mort a Anglet el 1978. Un dels primers dirigents d'ETA. Esdevé el primer constructor de la teoria política i ideològica marxista-leninista de l'organització i el seu entorn. Implicat en l'Operación Ogro que va fer saltar pels aires el cotxe en què viatjava el president del govern franquista Luis Carrero Blanco. Durant el procés intern de discussió del futur de l'organització, Argala esdevé determinant en el procés que deixa per a ETA l'acció militar, desembocant en ETA Militar, els coneguts com a milis. El van assassinar amb cotxe bomba el 1978, en un atemptat que va reivindicar el grup paramilitar ultra Batallón Vasco Español.

Dolores González Katarain, Yoyes

Nascuda a Ordizia el 1954, on va morir el 1986 assassinada per la mateixa ETA, acusada de traició. Ingressa a ETA a principis dels 70. El seu company, el també etarra Joxe Etxebarria Beltzamor mor el 1973 en explotar-li una bomba que portava. A finals dels 70 era dirigent de la branca militar. El 1979 la deté la policia francesa. Després de l'assassinat d'Argala, s'allunya d'ETA a mida que s'imposa la línia més dura. El 1980 s'exilia a Mexic, el 1984 obté l'estatus de refugiada política a París i posteriorment torna a Euskadi, en un retorn discret pactat amb Txomin i amb el govern espanyol, en acollir-se a mesures d'inserció social que ETA rebutjava. Però la filtració de la notícia al diari Cambio 16 ho precipita tot. Txomin havia estat deportat a Alger, i no va poder mediar en el seu favor: ETA la va condemnar a mort. Francisco Múgica Garmendía, Pakito, ordena l'assassinat, que executa Antonio López Ruiz, Kubati, durant les festes locals del seu municipi i acompanyada del seu fill. El seu germà era regidor d'Herri Batasuna al municipi i va evitar la condemna de l'atemptat. ETA ja havia assassinat abans a un militant que s'havia negat a complir ordres de la direcció: Miguel Francisco Solaun.

Eugenio Etxebeste Arizkuren, Antxon

Nascut a Sant Sebastià el 1951. Membre d'ETA, integrat més tard en l'escissió ETA Politico-Militar (ETApm), als comandos bereziak. Fuig el 1975 al País Basc francès, i un any després participa en les negociacions pel rescat de l'empresari Ángel Berazadi, que va acabar tirotejat. Després de la desaparició d'ETApm i la reinserció dels seus integrants negociada amb el govern de Felipe González, Antxon i altres membres dels 'bereziak', s'integren a ETA Militar (ETAm). L'acompanyen històrics com Pakito. Se li atribueix la captació de nous militants al País Basc francès i el cobrament de l'anomenat impost revolucionari. Entra a l'aparell polític d'ETA el 1977, en què també hi havia Yoyes. Substitueix a Txomin Iturbe en les converses fallides d'Alger de 1987. Hi ha nous intents de converses, entre altres amb Rafael Vera. Va perdent el contacte amb ETA en ser deportat de nou a la República Dominicana després del fracàs dels contactes d'Alger. El 1997, el Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel sol·licita la seva mediació per salvar Miguel Ángel Blanco, de qui en va demanar, sense èxit, l'alliberament. El 2001, en retornar, declara que ja no pertany a ETA. El condemnen a 10 anys de presó. Surt en llibertat sense càrrecs el 2004.

Domingo Iturbe Abasolo, Txomin

Nascut a Arrasate (Mondragón) el 1943; mort a Alger el 1987. Ingressa a ETA de ben jove i n'esdevé dirigent. El 1968 la Guàrdia Civil descobreix una cita clandestina amb el seu company etarra Unai Dorronsoro. Escapa a la detenció, però el fitxen com a membre de l'organització. Va estar al costat d'Argala en la facció militar en les batalles internes que van acabar en l'escissió ETAm i ETApm. En la guerra bruta contra ETA, el van intentar segrestar, va sobreviure a un atemptat amb cotxe bomba i a un ametrallament, però el van ferir el 1979 en un atemptat a Biarritz. A les acaballes dels 70, ETA el designa interlocutor preferent en eventuals negociacions. Participa en converses amb el govern de Felipe González a París el 1984. Deportat a Alger, el 1987 mor d'accident de trànsit, segons van comunicar altres militants de l'organització deportats a Alger. S'ha especulat, però, que va morir durant uns entrenaments militars.

José Antonio Lasa (Joxean) i José Ignacio Zabala (JoxeanJoxi

Suposats membres d'ETA (La sentència del cas els considerava membres del comando Gorki), van ser les primeres víctimes de la guerra bruta del Grupo Antiterrorista Liberal (GAL), finançats per alts funcionaris del ministeri de l'Interior dels primers governs de Felipe González. El GAL els va segrestar el 1983 a Bayona, al País Basc francès, quan tenien 18 anys, i on havien fugit a la recerca d'asil polític. Després del segrest, van ser torturats a la caserna de la Guàrdia Civil d'Intxaurrondo, per després endur-se'ls a Alacant, on els van assassinar. No van trobar els cossos fins el 1985, però no van poder ser identificats fins el 1995, perquè havien estat enterrats amb calç viva.

Iñaki de Juana Chaos

Nascut a Legazpi el 1955. Membre d'ETA detingut el 1987. Li atribueixen 25 assassinats, pels quals va ser condemnat a 3.000 anys de presó. Va complir-ne 18 gràcies a beneficis penitenciaris. Més que pel seu pes dins l'organització (va ser membre del comando Madrid), De Juana Chaos esdevé un símbol per l'entorn etarra perquè, complerta la part de condemna a presó, el 2006 -mentre es produïen negociacions- la justícia espanyola es va aferrar a dos articles seus per mantenir-lo tancat i ell va respondre amb una vaga de fam (no consultada amb la direcció d'ETA) de 63 dies. Després de ser condemnat de nou, reinicia una vaga de fam, però aquest cop la justícia ordena l'alimentació assistida en contra de la seva voluntat. La protesta el porta al límit de la mort El 2007 rebaixen la condemna, li permeten complir-la al seu domicili i abandona la vaga de fam. Quatre dies després d'alliberar-lo, el tornen a investigar per suposat enaltiment del terrorisme en una carta en un homenatge que li va fer l'esquerra abertzale. De Juana va fugir. Hores d'ara segueix desaparegut.

Francisco Javier López Peña, Thierry

Nascut a Galdakao, el 1958. El 1993 ja era un dels responsables de l'aparell d'infraestructura de l'organització. Considerat cap militar d'ETA fins el 2008, en què el detenen. Se li atribueix el trencament de la treva del 2006 amb l'atemptat de la T-4 de Barajas. Va estar en les reunions amb el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero, substituint Josu Ternera des del 2006. Diverses informacions apunten que la mateixa direcció d'ETA encapçalada llavors per Txeroki, el 2008 el suspèn de militància fruit de conflictes i enfrontaments interns.

Mikel Garikoitz Aspiazu Rubina, Txeroki

Nascut a Bilbao el 1973. Considerat cap militar d'ETA des de la caiguda de Thierry, el 2008, fins que mesos més tard el detenen a ell. Se li atribueix la reorganització dels comandos després de la treva de 1998, a més de la participació en la planificació de l'intent d'atemptat contra el rei Joan Carles. Li pesen condemnes per atemptats perpetrats o intents.

Josu Urrutikoetxea Bengoetxea, Josu Ternera

Nascut a Ugao (Miraballes), Biscaia, el 1950. Pertany des dels 17 anys a ETA-V Assemblea, per la qual se'l considera responsable polític a Biscaia. El 1973 participa en el robatori de la dinamita que seria utilitzada el desembre del mateix any per atemptar contra el president del govern franquista, Luis Carrero Blanco. El mateix any esdevé responsable del front militar d'ETA. El 1984 es converteix en el número dos de la banda, i tres anys després en el número u. Enllaç generacional, el 1990 és condemnat a 10 anys de presó per diversos delictes. Ha estat diputat del Parlament Basc per la il·legalitzada Euskal Herritarrok. Des de fa nou anys es troba en parador desconegut.

Mikel Albisu Iriarte, Mikel Antza

Nascut a Sant Sebastià el 1961. Entre els màxims dirigents d'ETA, és dels que més temps ha estat al capdavant de l'organització. Se li atribueix la màxima direcció política des del 1993 -després de la decapitació dels màxims dirigents de l'organització el 1992- fins que el 2004 el detenen amb altres militants al País Basc francès. El detenen amb amb la seva dona, María Soledad Iparraguirre Anboto. Antza és fill de fundadors d'Ekin, l'organització juvenil que dóna peu a ETA en ple franquisme. Adquireix prestigi entre les files de l'organització per haver organitzat la fuga de la presó de Martutene de Joseba Sarrionaindia i Iñaki Pikabea el 1985. Fuig a França, on s'integra en l'aparell polític, a les ordres de Josu Ternera primer i Txelis després. Com a màxim dirigent de l'organització, se li atribueix un gir estratègic que té en el segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco la primera expressió. Va participar en les converses amb representants del govern de José María Aznar el 1999 a Züric. Condemnat a 20 anys juntament amb la seva companya el 2010.

Rufino Etxeberria Arbelaitz, El Holandés

Nascut a Oiartzun el 1959. Rufi Etxeberria s'incorpora a les Gestoras Pro Amnistía el 1977. Txomin l'integra al comando Txirrita el 1980. Se li atribueix un assassinat i el detenen el 1981 per pertànyer a ETA, però el deixen lliure i sense càrrecs. El 1988 comença a ocupar càrrecs de direcció en organitzacions abertzales, esdevé apoderat de les Juntes Generals de Guipúscoa. És detingut fins a quatre ocasions per pertànyer a Herri Batasuna, la primera quan Garzón va processar per primer cop la mesa nacional del partit. Surt el 2009, quan Arnaldo Otegi deixa el lideratge de Batasuna per les múltiples condemnes a què es veu obligat a fer front. Des de llavors, esdevé una de les cares més significatives de l'esquerra abertzale, al costat de Txelui Moreno, Marian Beitialarrangoitia i Santi Kiroga. Esdevé un dels artífex de l'acord estratègic amb Eusko Alkartasuna del 2010 que va donar peu a la declaració de Brussel·les i a la petició d'alto el foc permanent que va arribar el gener del 2011. En la seva última declaració com a portaveu de l'esquerra abertzale, el dimarts, va instar ETA a assumir la declaració de Sant Sebastià de dilluns que reclamava la fi de l'activitat armada.

Urrusolo Sistiaga

Nascut a Sant Sebastià l'1 d'octubre de 1957. Se li atribueixen 16 assassinats. El 1981 participa en l'atemptat que fa volar pels aires l'edifici de Telefónica de Madrid. Dos anys després participa en el segrest de Diego Prado i Colón de Carvajal. A partir del 1991, Sistiaga comet diversos atemptats a Catalunya amb un total de 7 víctimes mortals, inclosos dos cotxes bomba a Lliçà de Munt i a l'autovia Terrassa-Sabadell. El 1994 abandona l'organització terrorista, i el 2008 fa pública una carta en què es desvinculava del Moviment de Presos Bascos i critica l'estratègia d'ETA i de Batasuna. En diverses ocasions ha assegurat que “la lluita armada hauria d'haver acabat fa temps”.