Hepworth, Moore, Noguchi i Chillida, grans escultors del segle XX, reunits a 'Art en pedra'
La nova exposició de la Fundació Catalunya La Pedrera és un viatge a través del diàleg entre l’art modern i contemporani, l’espai arquitectònic de Gaudí i les connexions entre els grans mestres del segle XX i les generacions posteriors
A través de més de vuitanta obres de figures icòniques com Barbara Hepworth, Henry Moore, Isamu Noguchi, Eduardo Chillida i Jorge Oteiza, i altres noms actuals com Anish Kapoor i Cristina Iglesias, l’exposició Art en pedra –que es pot visitar fins al 2 de febrer a la sala d’exposicions de La Pedrera– ofereix una mirada a la naturalesa de l’estructura de l’edifici, que la potencia i la utilitza per dialogar amb les obres exposades. Aquesta és la primera vegada que s’han retirat les cortines de l’exposició amb l’objectiu d’aconseguir aquest diàleg entre l’edifici arquitectònic i les obres dels artistes.
La pedra és material i símbol, escultura i arquitectura, tradició i experimentació. Per això, la nova exposició temporal de la Fundació Catalunya La Pedrera és un viatge a través d’aquestes dimensions múltiples, un diàleg entre l’art modern i contemporani, l’espai arquitectònic de Gaudí i les connexions entre els grans mestres del segle XX i les generacions posteriors.
El paper capital de la pedra en l’evolució de l’escultura moderna
Des del primer terç del segle XX, la pedra va ser redescoberta pels escultors moderns com un mitjà per experimentar amb formes noves, però també com una manera d’acostar-se al procés creatiu amb una actitud renovada. La talla directa, defensada per Constantin Brâncuși com “el veritable camí per arribar a l’escultura”, es va convertir en un acte de revalorització de l’ofici. Els artistes moderns abandonaven els models de guix o argila i assumien el desafiament físic i conceptual de treballar directament sobre el bloc de pedra.
Aquesta nova aproximació va canviar la percepció de l’objecte escultòric. El buit, per exemple, va deixar de ser una absència per convertir-se en un element fonamental de la composició volumètrica. Aquesta sensibilitat es reflecteix en les obres de Barbara Hepworth, pionera a concebre l’escultura com una fusió d’espai, volum i paisatge. En l'exposició, la seva obra dialoga amb la pedra de La Pedrera, subratllant les formes orgàniques i fluides que comparteixen l’arquitectura de Gaudí i l’escultura modernista.
La Pedrera com a escultura viva de l'exposició
Art en pedra està comissariada per la historiadora i curadora britànica Penelope Curtis —exdirectora de la Tate Britain de Londres i del Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa—. Curtis destaca la singularitat de La Pedrera com a escenari ideal per a l'exposició. Les columnes ondulades i els murs de pedra de l’edifici no només actuen com a fons, sinó també com a interlocutors amb les obres exposades. Aquesta simbiosi s’exemplifica en peces com Totem (1960-1962), de Hepworth, una obra que pot remetre a un menhir o a una escultura i on hi ha una connexió entre l'obra i l’espai arquitectònic de l’edifici —en aquest cas, recorda la forma de la columna de Gaudí, on es llegeixen les paraules perdona, oblida i tot—. O bé a l’obra Becoming, d’Isamu Noguchi, una escultura que sembla sorgida directament del cor de la pedra i que amplifica la relació entre material i espai. La manera de treballar de Noguchi remet a les ondulacions gaudinianes de La Pedrera.
'Art en pedra', un viatge a través de cinc blocs temàtics
L’exposició s'organitza en cinc àmbits temàtics —Paisatge i figura; A la recerca de formes; Tors i troncs; Jocs, i Noves perspectives— que tracen les afinitats i els contrastos entre artistes i obres. Des de les formes toves i orgàniques de Henry Moore fins a les estructures geomètriques i monumentals d’Eduardo Chillida, la mostra reflecteix com els artistes han transformat la pedra en un llenguatge universal.
Una de les peces destacades de l’exposició és Taula lunar, d’Isamu Noguchi, que combina la sensibilitat japonesa amb la monumentalitat occidental. La seva forma horitzontal evoca tant un altar com una vista aèria de l’explosió de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki. D’altra banda, obres com Via Làctia, de Jorge Oteiza, integren elements de misticisme i ciència, amb línies gravades que recorden unes constel·lacions, mentre que Concreció, una obra primerenca de Chillida, remet a formes marines o animals –com una tortuga o un ocell marí–, però també a la idea de l’objecte en estat pur.
La mostra també explora com els artistes posteriors han abordat la pedra des d’una perspectiva més conceptual. Luciano Fabro, per exemple, subverteix la tradició clàssica amb obres com Niu, on dos fragments de columnes clàssiques s’entrellacen amb ous simbolitzant la tensió entre natura i civilització. Anish Kapoor, amb un bloc d’alabastre marcat per forats profunds, juga amb la materialitat i la transcendència, mentre que Cristina Iglesias utilitza l’alabastre per crear superfícies que semblen flotar i evoquen l’eternitat i la fragilitat. Entre aquests noms, també destaca Xavier Corberó, l’escultor català reconegut internacionalment, però sovint oblidat a casa. La seva obra, representada a l’exposició i en institucions com el Palau de la Música, referma la capacitat de la pedra per transcendir els límits entre art i arquitectura.
L’exposició expandida, més enllà de La Pedrera
Un cop més, la Fundació Catalunya La Pedrera ha organitzat tot un seguit de propostes culturals que expandeixen l'exposició més enllà de La Pedrera, per oferir noves mirades establint diàlegs amb altres disciplines artístiques. Artistes com Neus Ballús, Raquel García-Tomás, Sonia Gómez, Júlia Colom i Mahan Esfahani aporten perspectives noves a través del cinema, la música i la performance, establint diàlegs entre el passat i el present, la pedra i el moviment, el so i el silenci.
Aquest enfocament interdisciplinari enriqueix la comprensió de la pedra com a material, però també com a idea. Art en pedra és molt més que una exposició d’escultura: és un diàleg expandit entre artistes, materials, arquitectures i disciplines que ens convida a repensar la nostra relació amb el món material i les forces que l’han modelat al llarg del temps. La pedra, en totes les seves formes i significats, emergeix com un símbol de permanència i transformació, un testimoni del pas del temps i una font inesgotable d’inspiració artística.
Així doncs, la Fundació Catalunya La Pedrera treballa en una línia de projectes audiovisuals de producció pròpia lligats a les exposicions. Aquests documentals són un testimoni enriquidor en què l’art, la creació, la reflexió i el diàleg amb l’arquitectura de La Pedrera s’uneixen amb l’objectiu d’ampliar l’experiència expositiva, allargar-la en el temps, aprofundir en el coneixement de l’artista i la seva obra, i connectar amb un públic més ampli.
La Fundació, compromesa amb la promoció de l'art i la cultura
La Fundació Catalunya La Pedrera està compromesa amb la promoció de l'art i la cultura a llarg termini, mitjançant una programació d'experiències expositives de primer nivell. Gairebé 170.000 persones van visitar les exposicions de Jaume Plensa, Antonio López i Miquel Barceló, que van tenir lloc els anys 2023 i 2024. De cara els anys vinents, Sean Scully i Cristina Iglesiasaniran transformant la sala d’exposicions de La Pedrera fins al gener de l'any 2026.
L’exposició de Sean Scully —que es podrà visitar del 14 de març al 6 de juliol de 2025— mostrarà prop d’una seixantena d’obres i oferirà una visió retrospectiva de l’obra de l’artista estatunidenc d'origen dublinès, des de les primeres peces de la dècada de 1960 fins avui. D'altra banda, a l'exposició de Cristina Iglesias —que estarà oberta al públic del 3 d’octubre de 2025 al 25 de gener de 2026— es mostraran algunes de les seves instal·lacions a gran escala, com ara Habitaciones i Pasajes, així com una selecció d’obres bidimensionals.
El Club Prèmium de l’ARA, a La Pedrera
La setmana passada un grup de subscriptors de l’ARA –la majoria pertanyents al Club Prèmium– van conèixer amb tot detall l’exposició Art en pedra a La Pedrera, mitjançant una visita guiada. Amb un aparell d’àudio individual facilitat a l’entrada, cada subscriptor va poder seguir còmodament les explicacions del guia, a qui van fer preguntes al llarg del recorregut.
Creat fa pocs anys, el Club Prèmium de l’ARA (premium.ara.cat) ha anat creixent en nombre de membres i d’activitats. Els qui en formen part gaudeixen al llarg de l’any de nombroses trobades exclusives amb periodistes de l’ARA i propostes culturals i de lleure, com ara visites a cellers, castells, museus, grans exposicions (entre les quals les que es fan a La Pedrera)... de tot el país. La gastronomia també és un element essencial del Club Prèmium. En uns quants casos les activitats acaben amb un tast o amb un bon dinar. És el moment de la conversa distesa, de compartir anècdotes i inquietuds entre els participants, alguns dels quals han establert una relació intensa.