Grup Horitzó: pensar en gran per transformar el país

BarcelonaEl govern de la Generalitat ha creat un grup d’assessors, sota el nom de Grup Horitzó, per rebre assessorament sobre les línies estratègiques que el país ha de seguir al voltant de la ciència amb la vista posada en l’aprovació de la futura llei de la ciència de Catalunya (LCC). 

El Grup Horitzó neix amb l’encàrrec de reflexionar sobre els reptes més urgents en matèria de ciència que tenen a veure amb la sostenibilitat del planeta, com són l'energia, el canvi climàtic o l'envelliment. El grup elaborarà també un document de conclusions amb mesures a valorar en el marc del desplegament de la futura llei, que actualment es troba en tramitació parlamentària. 

La consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, ha explicat el principal repte del nou grup assessor: “El Grup Horitzó neix amb la missió de pensar en gran, amb ambició, de pensar amb visió de país, per transformar i preparar-lo per a la pròxima generació, i per això necessitem un sistema fort de coneixement, de recerca, de transferència i universitari”. 

També ha concretat algunes de les qüestions que requereixen tota l’atenció de la comunitat científica i que es tractaran de manera transversal: “L’envelliment de la població, el canvi climàtic, la sostenibilitat i l’energia són alguns dels problemes globals que cal abordar”. 

Aquest grup, creat a proposta del departament de Recerca i Universitats, està format per una vintena d’homes i dones, escollits d'entre personalitats rellevants de l’àmbit de la recerca, la innovació i l’empresa, seguint els criteris d’heterogeneïtat d’àrees de coneixement, paritat de gènere i diversitat d’edats i de perfils de carrera professional. 

El doctor Bonaventura Clotet, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, subratlla que el Grup Horitzó té l’oportunitat d’escriure el full de ruta de la ciència a Catalunya per a les pròximes generacions: “Tenim un repte; la gent està il·lusionada. Espero que creï unes bases bones per avançar i crear un desenvolupament potent de la ciència a Catalunya, que és el que necessitem com a país. De fet, per sortir d’una crisi, el que més ajuda a mitjà termini és la recerca, perquè genera llocs de treball, patents i empreses”.

Carme Torras, experta en intel·ligència artificial i robòtica, posa l’accent en un dels reptes a què la ciència ha de fer front: “Hi ha una sèrie de reptes en l'àmbit de la humanitat i en l'àmbit de Catalunya, i aquest Grup Horitzó és una oportunitat de donar-hi resposta. Per exemple, un repte en el meu àmbit, però que és molt transversal, és l’envelliment de la població. Volem un envelliment saludable, i això involucra molts sectors, com la robòtica assistencial, les empreses d’assistència domiciliària i de tecnologia, tot l’àmbit sociosanitari, les ciències socials... Tots aquests sectors seria bo que fessin front comú per donar respostes que siguin efectives i factibles. Si ens plantegem un repte transversal d’aquesta mena, aquest grup és una oportunitat de reunir tots aquests actors i proposar solucions viables”.

Els membres del Grup Horitzó, que no percebran remuneració ni compensacions en concepte d’assistència a reunions, són els següents:

Victòria Reyes-García, antropòloga i professora de recerca Icrea a l’ICTA-UAB. Membre de la National Academy of Science dels EUA.

Joan Massagué, bioquímic i farmacèutic, investigador sobre el càncer, director de l'institut de recerca Sloan-Kettering de Nova York.

Carme Torras, matemàtica i informàtica, catedràtica de la UPC experta en intel·ligència artificial i robòtica, Premi Nacional de Recerca 2022.

Bonaventura Clotet, doctor en medicina, director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, cap del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Premi Nacional de Recerca 2020.

Núria Montserrat, bioenginyera, professora de recerca Icrea a l’IBEC i a la UB, Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2020.

Lluís Torner, físic especialitzat en fotònica, director de l’ICFO, catedràtic de la UPC, Premi Nacional de Recerca 2016.

Manola Brunet, geògrafa especialitzada en clima, catedràtica de la URV, membre de l’Organització Meteorològica Mundial, Medalla Narcís Monturiol 2018.

Roger Paredes, doctor en medicina, cap de secció del servei de malalties infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol.

Teresa Capell, farmacèutica i biòloga molecular, catedràtica de la UdL, investigadora a Agrotecnio, Creu de Sant Jordi 2020.

Iñaki Permanyer, demògraf, matemàtic, professor de recerca Icrea al CED de la UAB, especialitzat en l'envelliment de la població.

Júlia Vergara-Alert, veterinària, doctora en medicina especialitzada en salut animal, investigadora de l’IRTA-CReSA, experta en coronavirus.

Àlex Arenas, físic, professor de recerca Icrea, director de la Càtedra de Ciència i Humanisme de la URV.

Marta Reynal-Querol, economista, professora de recerca Icrea a la UPF, directora de l'Institute of Political Economy and Governance de Barcelona (IPEG).

Josep Lagares, enginyer químic i empresari, president de l’empresa Metalquimia.

Sílvia Osuna, química, professora de recerca Icrea a la UdG, cap de grup a l'Institut de Química Computacional i Catàlisi, Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2019.

Joan Fontcuberta, artista, fotògraf, docent, promotor cultural, premi internacional de fotografia Hasselblad.

Jordi Ginebra, professor de filologia catalana, especialitzat en lexicografia, catedràtic a la URV.

Mireia Torres, directora de R+D+I a Bodegas Torres.