Grècia viu unes eleccions crucials pel seu futur en la Unió Europea

AtenesUn total de 9,8 milions de votants grecs estan cridats aquest diumenge a votar en unes eleccions crucials pel futur de Grècia i la relació del país amb la Unió Europea.

Les enquestes preveuen que els conservadors de Nova Democràcia guanyin els comicis, però sense suficients escons per governar en solitari.

El seguiran, segons les enquestes, els socialdemòcrates del Pasok, que patiran una patacada en comparació als darrers comicis, de l'octubre de 2009, quan van fer fora del poder a Nova Democràcia.

Ambdós partits, que han format durant cinc mesos un govern de coalició per aprovar el segon rescat financer europeu a Grècia, són els únics que, en principi, donen suport a l'acord signat amb la UE, que conté les mesures d'austeritat a canvi d'un préstec de 130.000 milions d'euros per satisfer el seu deute sobirà.

Tot i això, durant la campanya, el líder de Nova Democràcia, Andoni Samaràs, ha promès "canviar-ho tot" i centrar-se en el creixement econòmic, a part d'elevar ajudes socials i rebaixar impostos, que l'actual govern ha incrementat a nivells gairebé intolerables per la classe mitjana grega.

"Un futur govern a Grècia ha de mantenir els compromisos adquirits", ha advertit divendres el ministre de Finances alemany després d'avisar que, si no ho fa, el país "haurà d'assumir les conseqüències". "Ser membre de la UE és voluntari", afegia.

Donat que Nova Democràcia probablement no comptarà amb suficients escons, l'alternativa més factible seria una nova coalició amb els socialdemòcrates, tot i que Samaràs ha avisat que no vol fer-ho, fet que afegeix molta confusió en la cita electoral i als seus resultats.

La resta de formacions polítiques, de l'ultradretà neonazi a l'extrema esquerra, han fet campanya amb crítiques a les mesures d'austeritat, rebutjades per la majoria dels grecs, que les consideren dictats d'Alemanya.