"Soc gran, però no idiota": l'edat al sector tecnològic, un motiu més d'exclusió social
El conjunt d'estereotips, discriminacions i prejudicis basats en l'edat de les persones s'intensifiquen en entorns com les empreses tecnològiques. Per què passa i quines mesures es poden adoptar per revertir-ho?
Ara fa dos anys, Carlos San Juan estava d'enhorabona. L'home, de 78 anys, havia aconseguit reunir 600.000 firmes sota el lema "Soc gran, no idiota", una campanya per reclamar a les entitats bancàries espanyoles que no tanquessin més oficines i que reforcessin l'atenció a les persones grans. En definitiva, el jubilat demanava un tracte més humà als bancs. Aquest és un dels moviments amb més força que hi ha hagut a Espanya a l'hora de posar al centre del debat públic el fenomen de l'edatisme. Es tracta del conjunt d'estereotips, discriminacions i prejudicis basats en l'edat de les persones. Es pot donar en totes les franges d'edat, però especialment afecta les persones grans. Ara bé, hi ha altres col·lectius i entorns concrets on l'edatisme té, també, un impacte rellevant. És el cas del món tecnològic. Què significa fer-se gran i treballar en gegants tecnològics com Apple, Google, Microsoft o Meta? Sovint, és incompatible.
"En les empreses tecnològiques, hi ha una tendència clara a contractar professionals menors de 30 anys: fan seva la idea molt estesa a la societat sobre el fet que els joves tenen més afinitat amb les tecnologies digitals que no pas els més grans", explica a l'ARA Andrea Rosales, investigadora del grup Communication Networks & Social Change (CNSC) i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Per a l'experta, la cultura d’aquestes empreses s’ha nodrit de les històries de Silicon Valley, on alguns nois molt joves han creat grans empreses al garatge de casa seva. "Això ha associat la idea que programar és cosa de joves entusiastes, apassionats per la programació i disposats a fer de l’oficina casa seva", apunta. Tot i això, aquesta percepció no sempre es correspon amb la realitat.
Rosales assegura que sovint es pensa, de manera errònia, que els professionals més grans no seran tan productius, que no estaran disposats a aprendre tot el necessari per mantenir-se al dia en la indústria tecnològica, o que les seves prioritats familiars els distrauran del compromís amb el sector. "Però també hi ha empreses emergents liderades per persones de més de 30 anys i programadors de més de 40, altament competents i amb l’avantatge afegit de l’experiència!", recorda la professora. L'experta es queixa que encara circula amb molta força la idea generalitzada que els programadors majors de 35 anys ja no estan en forma per seguir el ritme de la indústria tecnològica.
Fer-hi front no és senzill. El primer, alerta Rosales, és senzill: ser-ne conscients. "A més, és fonamental posar especial atenció perquè els processos de selecció no estiguin influïts pels estereotips d’edat i perquè l’ambient de treball no exclogui socialment les persones per aquest motiu", apunta.
L'edatisme, omnipresent
No se'n parla tant com d'altres discriminacions, però, a banda del sector tecnològic, l'edatisme està present en molts àmbits de la societat. Mireia Fernández-Ardèvol, també membre del CNSC i professora a la UOC, ho reflecteix en una infografia detallada, publicada per aquesta universitat. En el sector bancari, per exemple, el tancament d’oficines i la digitalització accelerada han exclòs moltes persones grans dels serveis. En els mitjans de comunicació i la publicitat, la gent gran està infrarepresentada i, quan apareix, sovint es presenta de manera estereotipada. Això, diu l'experta, perpetua una imatge esbiaixada d’aquest col·lectiu.
Pel que fa al disseny digital, molts serveis tecnològics no tenen en compte les necessitats de les persones grans, partint de la idea errònia que no hi estan interessades o que no tenen capacitat per aprendre. L'experta també recalca a la infografia que aquesta falta d’inclusió es veu agreujada pels biaixos en els algorismes d’intel·ligència artificial, que sovint discriminen aquest grup per manca de dades que els representin adequadament.
Un altre àmbit en el qual s'evidencia l'edatisme és al camp sanitari. Alguns assajos clínics generalistes solen excloure les persones més grans. "Els primers experiments de vacunes contra la covid van excloure les persones de més de 65 anys", hi recorda. En l’àmbit laboral, tant els joves com les persones a partir dels 45 anys pateixen formes específiques de discriminació: la població jove, per l’elevada taxa d’atur, i els majors de 45 anys, per les dificultats de reinserció en el mercat laboral.
Els perills de l'edatisme
L’edatisme té conseqüències greus i de gran abast per a la salut, el benestar i els drets humans de les persones, especialment en el cas de la gent gran. Així de clar és l'informe mundial sobre edatisme publicat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Els autors associen aquesta forma de discriminació amb una esperança de vida més curta, una salut física i mental més precària, una recuperació més lenta de les discapacitats i un deteriorament cognitiu accelerat. A més, assenyalen que pot reduir la qualitat de vida, augmentar l’aïllament social i la solitud, limitar l’expressió de la sexualitat i incrementar el risc de violència i abús contra les persones grans.
Ara bé, més enllà d'afectar cada individu, l'edatisme té un impacte col·lectiu. Segons l'estudi de l'OMS, aquesta discriminació contribueix a la pobresa i la inseguretat econòmica durant l'etapa de la vellesa. A més, recorda que no només afecta les persones grans: entre els joves, pot reduir la motivació i la productivitat. Per reduir l’edatisme, l'OMS identifica tres estratègies principals que han demostrat ser efectives: les polítiques i legislacions, les intervencions educatives i les iniciatives de contacte intergeneracional.