El Govern impulsa un projecte pioner per acompanyar les víctimes de trànsit amb seqüeles greus

Hi ha un abans i un després en la vida d’una persona que ha patit un accident de trànsit greu amb seqüeles permanents. Per primera vegada, el Departament d’Interior, en coordinació amb la Conselleria de Drets Socials, acompanyarà aquestes víctimes i les seves famílies en un programa pioner, conegut com a INVICTES. El nou servei vol promoure l’autonomia personal i la vida independent de les víctimes de trànsit ferides greus, en situació de discapacitat, i també ajudar les famílies a encarar la nova etapa.

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, veu imprescindible un servei com aquest: “Les víctimes dels accidents de trànsit són responsabilitat nostra, així com les seqüeles i les conseqüències que en deriven”. Per la seva banda, el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha posat en relleu que les polítiques socials no són en exclusiva del departament que encapçala, sinó del conjunt del Govern, i “aquest n'és un molt bon exemple”.

Acompanyament a víctimes i familiars

L’objectiu d’INVICTES és ajudar a recuperar l’autonomia personal i la vida independent de les víctimes de trànsit, que han quedat en situació de discapacitat. També es vol acompanyar la família perquè accepti i sàpiga donar una resposta adequada a les limitacions, fruit de les seqüeles, discapacitats i dificultats permanents o transitòries del seu familiar. I, finalment, treballar amb l’entorn social de la persona afectada per promoure'n la inclusió, el reconeixement i la vàlua personal amb totes les seves capacitats i limitacions arran de l’accident de trànsit.

Es tracta, segons el titular de Drets Socials, d'un programa innovador, en aliança amb les entitats, i per això és “fet des de l'eficàcia, la proximitat i la calidesa que caracteritza el tercer sector social, perquè les organitzacions estan impulsades, molt majoritàriament, per les mateixes persones amb discapacitat i les seves famílies”. 

Servei ofert per entitats socials al territori

El servei està en funcionament des d’aquest gener i el presten cinc entitats socials a tot el país, coordinades per la fundació privada ECOM, amb una dotació de prop de 650.000 €. L’equip pluridisciplinari està integrat per dos professionals de l’àmbit de la intervenció social, com treballadors socials, psicòlegs, educadors socials i terapeutes ocupacionals; i per una persona coordinadora.

El projecte servirà perquè “les víctimes tornin a ser persones autònomes dins el seu entorn i puguin reconstruir el seu projecte de vida”, segons Viviana Bendicho, d’ECOM, una federació que agrupa més de 120 entitats que treballen des de fa anys per la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física i/o orgànica.

D’altra banda, Lourdes Andreu, de l’Associació Catalana de Traumatismes Cranioencefàlics i Danys Cerebrals (TRACE), recorda que “INVICTES és una qüestió de drets llargament reivindicats per les víctimes de trànsit greus, per les seves famílies i pel conjunt d’associacions que les hem representat”.

En què pot ajudar INVICTES?

Entre altres funcions, INVICTES es coordinarà amb el Servei d'Informació i Atenció de les Víctimes d'Accidents de Trànsit (SIAVT), amb les associacions de víctimes d’accidents de trànsit i amb els serveis mèdics de referència en els diferents àmbits territorials.

A més, elaborarà un informe de les necessitats de la persona ferida greu i un itinerari per la vida autònoma i independent. El servei també donarà informació i orientació a la víctima i a la seva família per la nova situació com a persona amb discapacitat: tràmits a realitzar, prestacions i recursos existents, orientació i informació financera, o assessorament sobre la manera d'adaptar l’entorn de l’habitatge, pel que fa a barreres arquitectòniques i comunicatives.

En definitiva, el projecte defineix tres àmbits d’actuació. Per una banda, l’entorn més personal de la víctima de trànsit, perquè recuperi el seu estat emocional, la seva autonomia i el seu projecte de vida. En segon lloc, l’entorn familiar, amb especial atenció a les persones cuidadores, per oferir-los coneixement i habilitats per a les activitats i tasques de cura. I en tercer lloc, l’àmbit social amb el qual es relaciona la persona amb seqüeles per aconseguir un entorn integrador i inclusiu.