Com es gestiona el turisme a París, Londres i Nova York?

Explorem en una sèrie de quatre articles com es gestiona el turisme a les principals ciutats d’arreu del món

Destins turístics de primer nivell com Barcelona, París, Londres i Nova York han recuperat els nivells de visitants d’abans de la pandèmia però han posat en marxa accions per fer compatible la ciutat amb l’activitat i l’activitat amb la ciutat. Quines són i què es podria fer perquè el retorn positiu del turisme cap a la ciutat es pugui maximitzar? Es tracta d’interrogants globals, però les respostes que s’estan desplegant varien segons cada destí turístic. 

Barcelona ha estat pionera a l’hora de reorientar les polítiques de turisme cap a un model que eviti la turistificació de la ciutat, un objectiu que comparteix tant la indústria turística com el veïnat. Per turistificació, s’entén la pèrdua d’identitat del destí, la gentrificació, la massificació, entre d’altres atributs que van en contra tant de la vida de ciutat com de l’experiència del visitant que cerca Barcelona. La ciutat ha lligat curt els pisos turístics, ha limitat l’obertura d’hotels i ha allunyat l’amarratge dels creuers del centre de la ciutat, per exemple. A l’altra banda de l’Atlàntic, a la ciutat de Nova York, les autoritats també rumien com resoldre el mateix tipus de reptes. 

Redistribuir millor el turisme

Un dels mecanismes que ha estat impulsant l’administració nord-americana ha estat la dinamització turística de zones menys visitades de la ciutat. A París, segueixen la mateixa estratègia. “Necessitem gestionar millor les grans afluències perquè amenacen la qualitat de vida dels veïns, comprometen el medi ambient i fan minvar l’experiència dels visitants”, va explicar la ministra francesa de Turisme, Olivia Gregoire. Per la seva banda, Londres també treballa per distribuir millor el flux de turistes ii proporcionar zones noves per explorar. 

Què fan amb els pisos turístics?

Un altre dels temes que tenen sobre la taula Nova York, París i Londres és com han de regular els pisos turístics. A París, ja no s’estan donant noves llicències. Qui ja en té una, només pot llogar habitacions 120 dies l’any, sempre que sigui la residència principali. A Londres, la limitació és de 90 dies. A Nova York, en canvi, des del 2023, la llei és molt més dura. Si algú vol llogar casa seva per menys de 30 dies, ha d’obtenir llicència i ser a casa durant tot el temps en què allotgi els visitants.

A diferència d’aquestes tres ciutats, Barcelona vol acabar amb tots els pisos turístics que hi ha a la ciutat, uns 9.818. De les quatre ciutats, és la que en té menys. L’extinció no serà immediata, però el 2028 l’Ajuntament de Barcelona ja no els renovarà les llicències, malgrat les queixes d’Airbnb. L’objectiu és tornar aquests 10.000 pisos a l’ús residencial.

Barcelona, una ciutat pionera

En diferents fòrums del sector turístic de Barcelona, els missatges anaven cap a la mateixa direcció: la ciutat no ha de voler batre rècords de visitants, sinó fer que, els que hi arriben, tinguin una bona experiència i convisquin bé amb la ciutadania. 

Històricament, Barcelona ha estat una ciutat pionera en la regulació i govern del turisme. El 2017 va aprovar el Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) un instrument urbanístic que limita l’oferta d’allotjaments turístics. Amb aquest text, la ciutat va regular-ne la proliferació, amb l’objectiu de preservar un model urbà sostenible i aflorar inversions al voltant de la ciutat. També va impulsar un recàrrec sobre l’impost turístic per finançar i compensar l’impacte del turisme a la ciutat i també es va impulsar la reducció dels grups de guiatge a Ciutat Vella, entre altres.