Sentir-se sol en plena pandèmia

A Catalunya hi ha prop d’un milió i mig de persones de més de 65 anys, de les quals més d’un 60% reconeixen haver-se sentit soles alguna vegada. Una xifra que creix amb l’edat (als 80 anys diuen que han patit soledat la meitat de les persones) i que s’agreuja en el cas dels homes: 9 de cada 10 reconeixen haver-se sentit sols algun cop. Són dades de l’estudi La soledat de les persones grans, elaborat per l’Associació Serveis Integrals per a l’Envelliment Actiu (Siena), amb data del 2019.

El sentiment de soledat, tot i no ser una malaltia, pot tenir efectes perjudicials per a la salut física i conseqüències en el funcionament cognitiu i en la salut mental de les persones grans. Participar en activitats grupals, mantenir una xarxa social variada i gaudir d’unes bones relacions familiars i d’amistat disminueix la percepció de soledat, encara que les persones visquin soles.

Més aïllament i més por

Com afecta les persones més grans que les seves xarxes de relació social es tallin temporalment? O deixar de rebre visites? Un dels efectes principals de la pandèmia, com apunta Teresa Moratalla, especialista en famílies i parella i secretària de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), és que ha incrementat l’aïllament i la por: “La idea de posar-se malalt estant sol, sense cap acompanyament, ha fet molt mal -explica-. Hi ha molta gent que volgudament s’ha quedat a casa per por. I a la por s’hi suma l’angoixa i l’angoixa genera inquietud”. L’aïllament, juntament amb la por, ha fet créixer la sensació de soledat de moltes persones grans, sobretot d’aquelles que viuen físicament soles: “Les dades de l’enquesta del 2019 segur que actualment són molt superiors -apunta Moratalla-. Si parlem de persones que han arribat a la vellesa, una edat de dol i de pèrdues, que a més no tenen accés a les noves tecnologies o no en saben i que no poden socialitzar-se com ho feien abans, doncs òbviament s’incrementa la sensació de soledat”.

Soledat no volguda

Daniel Salvador és director de la Fundació Avismón-Catalunya i alerta que a conseqüència de la pandèmia han percebut un deteriorament de la salut física i cognitiva del col·lectiu amb el qual treballa l’entitat: “Sortir a passejar, mantenir la ment activa, riure, aprendre... Tot això fa que et sentis bé i per tant que no et sentis sol encara que hi estiguis. Amb el confinament la salut física i cognitiva de les persones grans ha empitjorat. No els podem deixar tancats a casa. Cal viure, amb precaucions, però cal viure”, diu.

Avismón-Catalunya és una entitat que acompanya la gent gran en el seu procés vital d’envelliment i autocura, fent especial atenció a les persones que pateixen soledat no volguda, és a dir, a la percepció subjectiva de relacions socials no satisfactòries o inexistents, la falta de suport social i de participació social i cultural. L’entitat atén 700 persones de Barcelona i rodalia, la majoria persones de més de 80 anys que viuen amb una mínima pensió i en un pis de lloguer de renda antiga: “Ens demanen ajuda perquè manifesten un fort sentiment de soledat i tenen una xarxa social molt dèbil o bé no tenen família; o, si en tenen, hi ha hagut algun trencament”, explica Salvador.

La xarxa de voluntaris d’Avismón-Catalunya s’encarrega d’atendre qualsevol necessitat que manifestin aquestes persones, sigui de caràcter més efectiu i emocional, o bé més vinculat a les gestions del dia a dia: “Els voluntaris estableixen un vincle efectiu molt important amb cada avi o àvia. Els visiten un cop per setmana i els ajuden a resoldre qualsevol problema que els manifestin”.

Durant la pandèmia els voluntaris van triplicar les trucades als usuaris per fer-los un acompanyament més proper. Passat el pic del març i l’abril, tots van redactar sobre paper què els havien suposat aquelles trucades: “És molt important que algú s’enrecordi de tu”; “Em va anar molt bé. Vaig sentir escalf i em vaig sentir acompanyada. Sovint, de l’emoció tenia ganes de plorar”; “Em van aportar alegria i estima. Ho vaig passar malament perquè no podia veure i abraçar la persona que em trucava”, expliquen.

Segons Daniel Salvador, actualment el nombre de trucades que arriben a l’entitat va en augment: “Són persones d’edat avançada que no s’havien sentit mai soles. Ens demanen un acompanyament emocional i suport psicològic per poder afrontar la manca de relacions significants i, en alguns casos, les pèrdues personals”, conclou.

Com es pot contrarestar el sentiment de soledat?

• Procurar mantenir les activitats habituals (en la mesura que es pugui)
• Sortir, mínim, un cop al dia
• Evitar l’aïllament social
• Fer activitats que agradin (cosir, cuinar, llegir, estudiar, etc.)
• Parlar amb fills, família i amics amb més freqüència i de manera diària
• Fer activitats de tipus cognitiu (exercicis, mots encreuats, etc..)
• Sortir a comprar
• No abusar de les notícies, ni de la informació externa
• Veure’s amb la família i amics si és possible, seguint les mesures establertes

Font: Teresa Moratalla, especialista en famílies i parella i secretària de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC)