Envelliment saludable

El cervell té plasticitat durant tota la vida. Encara que el grau de plasticitat durant la vellesa és una mica menor que a la infància, continua sent capaç de canviar la seva estructura física i funcional a partir de la nostra experiència. Marta Portero, doctora en neurociències i professora de la UAB, explica que el cervell que tens quan ets gran depèn dels factors protectors i de risc als quals t’has anat exposant i que durant l’envelliment podem seguir exposant-nos a factors ambientals que ens ajudin a tenir una millor salut cerebral.

Què cal fer per tenir un cervell més saludable?

Exercici físic. És rellevant fer exercici durant l’envelliment, sobretot l’exercici aeròbic, com caminar uns 30-40 minuts diaris, que mostra efectes beneficiosos en els paràmetres cognitius, les capacitats atencionals i de memòria.

Mantenir una vida socialment activa. Això implica tenir al llarg de la setmana interaccions amb persones amb qui puguis establir conversa o fer activitats. Frenar la socialització durant l’envelliment s’associa a una probabilitat més gran de declivi cognitiu.

Fer activitats plaents amb un propòsit. Es recomana unir activitats que agradin i tinguin una finalitat com fer un vestit per a la neta, pujar una muntanya, compondre una melodia, fer ceràmica o organitzar un viatge.

Alimentació saludable. L’alimentació continua sent un pilar interessant durant l’envelliment. Es recomana introduir aliments amb polifenols –fruits vermells, crucíferes, raïm, xocolata o te–, omega 3 i 6, que trobem sobretot als fruits secs i el peix blau.

Restricció calòrica. S’han mostrat efectes beneficiosos d’evitar menjars hipercalòrics. Una alimentació no excessiva facilita un cervell més saludable.

Estimulació cognitiva. Cal aprendre coses noves –habilitats, experiències o coneixements–, que suposin estímuls nous per mantenir el cervell actiu.

Coses a evitar. A part del que es recomana fer també caldria evitar la soledat i fins i tot un excés de pantalles, que comporta passar hores asseguts, sense bellugar-nos, tenir converses ni interaccions socials.

La feina és un element que sovint articula i dona sentit a molts aspectes de les nostres vides. Primer estem una pila d’anys preparant-nos per treballar, després treballant i al final trobant a faltar la feina, sobretot la remunerada perquè el treball domèstic continua sent una activitat invisible.

A finals de setembre el ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, defensava en declaracions a aquest diari un canvi cultural per treballar més entre els 55 i els 75 anys. La doctora en neurociències Marta Portero creu que la possibilitat de treballar passats els 65 és una discussió més social i filosòfica sobre a què dediquem els últims anys de la nostra vida. El cervell pot estar en condicions per treballar a una edat avançada, dependrà més del tipus de feina i les ganes de continuar treballant. Durant l’envelliment perdem certes facultats i som més sensibles a l’estrès en situacions que abans no suposaven una demanda superior: “Per tant, si no és una tasca que impliqui molta fatiga, la persona es veu capaç, té anys d’experiència i li resulta cognitivament estimulant, pot ser interessant. En canvi, per a altres persones el que suposa mantenir el ritme de feina pot resultar estressant i angoixant”, apunta.

Davant propostes com les del ministre Escrivá, el que proposa Enrico Mora, professor del departament de sociologia de la UAB, és preguntar-nos qui obre el debat, a qui interessa la qüestió que es planteja, sobretot quan es tracta de polítiques que afecten col·lectius tan genèrics com les persones grans o els joves, unes categories que inclouen un ventall ampli d’edats. “La possibilitat d’allargar la vida laboral es planteja per resoldre possibles dificultats en el futur en termes estrictament econòmics i de viabilitat. Sembla que el debat sorgeix dels poders públics o les empreses, però no és un anhel de la gent que està treballant”, apunta el professor.

A partir d’aquí recorda que ja hi ha professionals que treballen passats els 65, i entén que el problema no està tant en posar l’accent en l’edat sinó en quina mena d’activitat laboral es fa, si permet satisfer necessitats tant objectives com subjectives o, per contra, genera danys. Considera que amb les feines que generen un desgast físic i/o psíquic no serà ben acollida la possibilitat de treballar fins a una edat més avançada. “Sovint seguir actiu al mercat de treball suposa allargar en el temps una vida laboral precària. Hi ha una trampa implícita, el que proposen és seguir fent el mateix en iguals o pitjors condicions sense tenir en compte que a mesura que envellim l’energia vital i la capacitat per fer coses va minvant. Estic convençut que si a partir del debat es milloressin les condicions de treball actual potser hi hauria més gent que s’animaria a treballar passats els 65”, diu el professor.

Per això creu que el debat d’allargar la vida laboral s’ha de lligar necessàriament a les condicions en què es treballa i si l’activitat laboral ha de ser tan extensa, tenint present que ens estem referint al treball remunerat. “També caldria tenir en compte com aquesta proposta pot afectar de manera desigual entre dones i homes i el futur de la joventut”, diu Mora, i afegeix que s’hauria de pensar en la gran quantitat sobretot de dones àvies que treballen com a productores domèstiques –tenint cura dels nets, fent carmanyoles o resolent la vida als seus fills adults–, però que no cotitzen ni es tenen en compte en la problemàtica de les pensions.