Generació Inside job, 15-M, Islàndia

Jo m'apuntaria la data d'ahir, així amb l'etiqueta #15mani, per si de cas vam veure néixer alguna cosa. Just set dies abans de les eleccions, casualment el dia que l'escàndol sexual del director de l'FMI sacsejava el món financer i polític francès, just l'endemà d'una mani oficial convocada pels sindicats, milers de manifestants es van fer escoltar a seixanta ciutats europees, cridant amb alegria i contundència. A Barcelona devia ser el míting més majoritari, i no el convocava cap partit ni sindicat, era una organització nascuda espontàniament a les xarxes socials que parla de revolució ètica, que desconfia dels polítics, del món financer i del mediàtic, que reclama "democràcia de veritat". Hi ha qui els acusa de no tenir programa i no oferir alternativa, i ells responen mirant cap a Islàndia, un cas de força simbòlica per a tota una generació disposada a qüestionar els fonaments. Se'n podria anomenar "generació Inside Job", al marge de si han vist el documental guanyador de l'Oscar. Reflecteixen l'esperit d'indignació amb què surts del cinema quan veus aquest relat periodístic que mostra com l'avaricia financera va crear la crisi i com després dels pedaços amb diner públic per rescatar el sistema, alguns dels causants continuen a dalt del tot del poder de decisió. La indignació és una processó que va per dins de cadascú, corre per dins de les xarxes socials i es va fent escoltar al carrer.