Fundación MAPFRE obre al públic el centre de fotografia KBr a Barcelona

La nova seu, de 1.400 m2, disposa de dues sales d’exposicions, un espai per a activitats educatives, una sala polivalent per a convocatòries amb públic i una llibreria

L'edifici que acull el KBr de la Fundación Mapfre
5 min

La Fundación MAPFRE ha augmentat l’oferta cultural de la ciutat de Barcelona. Des de principis d’octubre ja és obert al públic el centre de fotografia KBr, un nou espai que dona continuïtat a la línia expositiva que feia l’entitat fins ara, però que al mateix temps impulsarà iniciatives fins ara inèdites en l’activitat fotogràfica de la fundació.

Per exemple, exposicions de col·leccions i fons fotogràfics d’àmbit català, que permetin donar suport a la protecció d’aquest patrimoni i a la seva promoció i difusió, reforçant-ne la presència com a agent cultural. En aquest sentit, l’any que ve es farà la primera exposició en col·laboració amb el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona.

També es desenvoluparà un programa educatiu de caràcter permanent i orientat a la formació de les futures generacions en la comprensió del llenguatge fotogràfic i de la seva dimensió artística. Igualment, es programaran trobades i cicles de conferències, tot i que a causa de la crisi sanitària pel covid-19 es posaran en marxa a partir del 2021.

Per complementar totes aquestes activitats i exposicions, també es crearà un premi que tingui projecció internacional.

“Amb l’obertura del Centre KBr Fundación MAPFRE volem mantenir el nostre compromís amb la ciutat de Barcelona”, explica Nadia Arroyo, directora de cultura de Fundación MAPFRE. “El nostre desig és continuar contribuint a la rica vida cultural d’aquesta ciutat dotant-la d’un nou espai museístic on es pugui descobrir i disfrutar l’art”, afegeix. “Amb KBr volem fer un pas més, un pas quasi natural en la trajectòria que la Fundación MAPFRE ha anat fent en el món de la fotografia”, conclou.

Per què KBr?

La tria del nom no és casual. KBr és el símbol químic del bromur de potassi, una sal que s’utilitza en el procés per revelar la fotografia analògica. La seva principal funció consisteix en frenar o endarrerir l’acció de l’agent revelador amb l’objectiu d’impedir la formació de l’anomenat vel químic, la qual cosa permet obtenir més puresa de blancs en la imatge.

En aquesta evocació de la tècnica fotogràfica tradicional s’expressa la continuïtat d’un programa expositiu que ha prestat una atenció especial als grans mestres de la fotografia. D’altra banda, la universalitat del símbol afirma la dimensió de la fotografia com a llenguatge contemporani compartit i la profunda vocació internacional amb què s’ha concebut el centre.

L’espai

El nou espai està situat en un dels edificis més representatius de la Barcelona contemporània: la Torre MAPFRE, al voltant del Port Olímpic. A la base d’aquest icònic edifici, a peu de carrer i sobre l’avinguda del Litoral i el Passeig Marítim, es projecten les formes curvilínies d’aquest nou espai que acull les sales del KBr: 1.400 metres quadrats, distribuïts en dues plantes. En total, l’equipament incorpora dues sales expositives, un espai per a activitats educatives, una sala polivalent per a convocatòries amb presència de públic i una llibreria.

L’encarregat de portar a terme la reforma i adaptació de l’espai del Centre KBr Fundación MAPFRE ha estat l’Estudi m x c Arquitectos i el disseny i la concepció de l’ambient que es generarà al vestíbul ha estat realitzat per Jorge Vidal.

El centre ha obert les portes amb dues grans mostres de nivell internacional: una àmplia retrospectiva de Bill Brandt i l’exposició Paul Strand. Col·leccions Fundación MAPFRE. Les dues mostres, que es poden visitar fins al 24 de gener del 2021, formen part de la secció oficial del festival internacional PHotoESPAÑA.

Estació de metro d’Elephant and Castle, 1940

BILL BRANDT

La Fundación MAPFRE presenta la primera retrospectiva que es fa a Espanya sobre Bill Brandt (Hamburg, 1904 – Londres, 1983), considerat un dels fotògrafs britànics més influents del segle XX.

La mostra, que comissaria Ramon Esparza, reuneix 186 fotografies positivades pel mateix Brandt, que durant gairebé cinc dècades va abordar els principals gèneres de la disciplina: reportatge social, retrat, nu i paisatge, tal com assenyala el seu biògraf Paul Delaney a Bill Brand. A Life (2004).

Halifax; ‘Hail Hell and Halifax’, 1937

El recorregut, dividit en sis seccions, mira de mostrar com tots aquests aspectes –en què la identitat i el concepte sinistre es converteixen en protagonistes– conflueixen en l’obra d’aquest eclèctic artista, que va ser considerat, abans que res, un flâneur, un passejant, en termes similars a com ho va ser el seu admirat Eugène Atget, a qui sempre va considerar un dels seus mestres.

Les 186 fotografies es complementen amb escrits, algunes de les seves càmeres de fotos i documentació diversa, entre la qual destaca una entrevista que va concedir cap al final de la seva vida, el mateix 1983 en què va morir, a la cadena britànica BBC. Tot plegat, gràcies a la cortesia del Bill Brandt Archive de Londres i de l’Edwynn Houk Gallery de Nova York.

Dona cega, Nova York, 1916. Plata en gelatina.

PAUL STRAND

Amb la mostra de Paul Strand, que comissaria Juan Naranjo, la Fundación MAPFRE obre un programa d’exposicions sobre els fons de la seva col·lecció. De fet, s’exhibirà per primer cop de manera individual el fons de fotografies de Strand, que en realitat és el conjunt més ampli de peces d’aquest excepcional fotògraf que es conserva fora dels Estats Units.

Tir a’Mhurain, illa de South Uist, Hèbrides Exteriors, 1954. Plata en gelatina.

En tota la seva trajectòria, Paul Strand (Nova York, 1890 – Orgeval, França, 1976) va jugar un paper fonamental en la dignificació de la fotografia com una disciplina equiparable a altres expressions artístiques i com un mitjà per poder veure el món i comprendre el lloc que hi ocupem.

Noi, Gondeville, Charente, França, 1951. Plata en gelatina.

L’exposició, integrada per 110 fotografies, permet fer un complet recorregut per la trajectòria d’un dels fotògrafs més importants del segle XX, imprescindible per comprendre el naixement i l’evolució de la fotografia moderna. El recorregut expositiu es divideix en quatre seccions –geometries, paisatges, retrats i països– que neixen de la manera de treballar de l’artista i de com comprenia el món.

stats