Com preparar la selectivitat en temps de pandèmia?
Mantenir unes rutines estables, descansar, moure’s, alimentar-se correctament i no perdre el contacte amb els amics són factors que ajuden a rebaixar l’estrès i a concentrar-se millor
Del 8 a l’11 de juny, al voltant d’uns 40.000 joves (partint de les xifres del 2019; 5.000 menys el 2020) s’examinaran de la selectivitat. Quatre dies de proves que arriben de nou en context de pandèmia i que seran protagonitzats per uns alumnes que han viscut un batxillerat del tot inèdit, amb un primer curs marcat per un confinament estricte i un segon amb classes semipresencials, quarantenes i moltes limitacions per esbargir-se amb la seva colla d’amics. Tot plegat, factors que incrementen l’estrès i l’ansietat en una situació que en circumstàncies habituals ja genera nervis a la majoria de nois i noies. “El cervell d’un adolescent l’impulsa al contacte amb els seus iguals. Quan, per circumstàncies sanitàries com les actuals, això no se’ls permet durant molt de temps, hi ha un desequilibri que s’entén com una amenaça. I l’amenaça es gestiona a través de l’estrès, la por i l’ansietat”, explica el neurocientífic David Bueno. “És normal que aquesta generació d’estudiants arribin a la selectivitat amb uns nivells d’estrès i ansietat més alts que els de generacions anteriors”, afegeix.
A aquesta situació s’hi afegeix una disminució de la qualitat de l’aprenentatge provocada per les classes a distància, com explica Jordi de Manuel, escriptor, professor de biologia i professor de secundària a l’IOC: “No s’aprèn igual anant a classe que fent una sessió virtual, i és evident que aquests nois i noies hi han perdut i juguen amb cert desavantatge” explica. En aquest sentit, i com ja ha avançat la secretaria d’Universitats i Recerca (SUR), del departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, les proves d’enguany mantindran les adaptacions adoptades el 2020. És a dir, els estudiants tindran més opcions en l’elecció dels enunciats i en alguns casos es variarà la manera de puntuar. “És lògic que qui té responsabilitat institucional al fer l’examen ofereixi més facilitats als alumnes”, afegeix De Manuel.
Docents, pares i correctors
Per tal de rebaixar els nivells d’estrès, David Bueno apunta a una col·laboració entre famílies, docents i responsables dels exàmens. Recomana als pares “donar suport als fills i ser comprensius” i als docents “dedicar espais per a tutories disteses amb l’objectiu de cuidar la salut emocional i social dels seus alumnes”. Per als professionals directament implicats en l’elaboració i correcció de les proves, Bueno apunta a "fer les pautes de correcció una mica més generoses, que no vol dir posar-los-ho més fàcil sinó tenir en compte que no s’han pogut preparar de manera òptima”, diu.
Una carrera de fons
L’Helena i la Sara Bonet, dues germanes bessones de Santa Coloma de Farners, estudien primer de medicina i periodisme respectivament. L’any passat totes dues van treure un 9,8 a les PAU (proves d’accés a la universitat), la nota més alta de la demarcació de Girona juntament amb dues estudiants més, la Laia Conchillo i la Paula Romo. “És molt típic dir el que direm, però el millor és portar-ho tot al dia, fer-se un horari, aprofitar molt les classes amb els professors i no deixar res per a l’últim dia”, expliquen.
A la Sara i l’Helena els va tocar preparar la selectivitat després del confinament del mes de març, unes setmanes que van organitzar per tenir temps d’estudi però també de desconnexió: “Ens vam fer un horari: dedicàvem a preparar les matèries més complicades al matí i deixàvem els exercicis més pràctics per la tarda. També vam iniciar-nos en l’esport i el ioga, activitats que ens ajudaven a mantenir-nos actives i sortir de les pantalles de mòbil i l'ordinador durant unes hores”, diuen.
Les dues germanes també recomanen mantenir el contacte amb els amics, encara que sigui a través de trobades telemàtiques si la situació pandèmica no permet trobar-se presencialment: “Compartir amb persones de la teva edat, que passen pel mateix que tu, ajuda molt. Entens que allò que t’està passant és normal. T’ajuda i et tranquil·litza”, diuen. Segons David Bueno, mantenir unes rutines estables i ben organitzades genera seguretat als estudiants: “El nostre cervell s’acostuma i s’adapta a uns certs ritmes i així es manté segur”, explica. Pel que fa a les rutines, el també doctor en biologia recomana “separar l’horari de dilluns a divendres amb el del cap de setmana”. Durant la setmana, aconsella no llevar-se excessivament tard i estudiar segons una planificació prèvia: “que no deixin el que no els agrada per a l’últim dia, sinó que vagin intercalant”. I, sobretot, “que incorporin moments de bromes amb els amics i d’activitat física, si és possible”, afegeix.
Cuidar l’alimentació
L’alimentació també es un factor important en uns moments de màxima exigència intel·lectual. La nutricionista i psiconeuroimmunòloga Martina Ferrer, integrant de la consulta d’"Ets el que menges", recorda la importància de l’aportació en greixos saludables i proteïnes a la dieta d’aquests adolescents: “Perquè el nostre cervell funcioni correctament necessita greixos: alvocat, olives, oli d’oliva, mantega, peix blau, etc.”, explica. “També els recomanaria incorporar proteïna als tres àpats principals (no cal que sigui animal), verdures i hortalisses de fulla verda, fruita i, sobretot, hidratar-se bé i descansar, perquè quan descansem el nostre cervell processa molt millor la informació que ha rebut durant el dia”, explica.
Segons Ferrer, l’ideal seria descartar de la dieta els aliments processats, que siguin molt paletables o que tinguin massa sucre. En cas que l’estudiant opti per allargar part del vespre estudiant, "un sopar de digestió senzilla, com ara una crema de verdures, pastanaga o carbassa i una truita, l’ajudarà tant si segueix estudiant com si prefereix anar a descansar", diu.
L’any 1997, un equip de professors de secundària de biologia liderat pel catedràtic de bioquímica de la UB Miquel Llobera, entre els quals hi havia Jordi de Manuel, van impulsar un canvi a la prova de biologia de selectivitat basant-se en un model menys memorístic i més competencial. Aquest treball va ser heretat i liderat deu anys més tard pel professor Bueno i actualment encara es manté amb una prova que “mobilitza el coneixement de l’estudiant” i que han recollit any rere any a la pàgina web www.ub.edu/paubiologia/classificacio.htm: “La selectivitat condiciona el que fa el professor a l’aula. Si és un bon examen, més competencial, els docents hauran de treballar competencialment amb els seus alumnes. Si, per contra, és un examen memorístic i reproductiu, s’haurà d’oferir aquest model a l’alumnat malgrat que els docents vulguin apostar per altre tipus de metodologia”, explica De Manuel.
Davant aquest tipus d’exàmens més competencials, com el de biologia, i en un context d’ensenyament híbrid, el professor recomana preparar-se a través de les flipped classrooms o classes invertides, en les quals els estudiants aprenen nous continguts per mitjà de les TIC (fora de l’aula) per després fer activitats en nous contextos i plantejar dubtes amb el professor dins l’aula: “Cal que l’alumne aprofiti aquests espais de qualitat amb el docent –sigui a l’aula o a casa– per resoldre els dubtes dels reptes que el professor els ha plantejat prèviament”, diu De Manuel. “A biologia, per exemple, aprendre de memòria, els servirà de poc”, conclou.