Quan enceten el segon cicle de l’educació secundària obligatòria, els nois i noies es troben davant d’una de les decisions cabdals i també més angoixants que els tocarà prendre durant la seva adolescència.
Imatge d'una classe de primer de batxillerat de l'Escola Virolai.Francesc Melcion
Si bé és cert que, durant la infantesa dels seus fills, les famílies s’enfronten a eleccions clau, com la de triar escola o institut, les quals demanen certa prospecció de l’oferta educativa de l’entorn i desperten certa inquietud per part dels pares i mares, res no és comparable al moment quan aquestes criatures deixen de transitar per les etapes educatives obligatòries i s’enfronten a una de les eleccions que més mals de cap els provoquen, la de triar la formació postobligatòria que més els acostarà a la professió dels seus somnis.
En aquest moment d’inflexió, tot i que hi hagi joves que tinguin molt clar què fer a l'acabar l’ESO, la tònica habitual és trobar-se al bell mig d’aquesta etapa sense tenir gaire idea de com prosseguir en l'itinerari formatiu. I no és estrany, perquè, amb un grau de maduresa i d’autoconeixement molt limitat en la majoria de casos, la pressió d’escoles i instituts per triar com més aviat millor entre formació professional de grau mitjà i batxillerat (i després, ja anirem veient), les expectatives de vegades irreals de les mateixes famílies i el cap d’aquests joves, que en aquest moment tenen moltes més preguntes –probablement més apetibles– de les quals preocupar-se, l’embull ja està servit.
Tenir clar, d’una banda, els interessos, les fortaleses i el potencial d’un mateix i, de l’altra, quines són les professions emergents o amb un índex d’ocupació més alt és fonamental, com també ho és un acompanyament i una orientació de qualitat al llarg de totes les etapes educatives. Ara bé, quines opcions posa el sistema educatiu del nostre país al seu abast per quan acabin l’ESO?
La tria entre batxillerat o FP està plena d'estereotips.Sara Cabarrocas
Batxillerat vs. FP, l’etern dilema
A grans trets, a l'acabar l’ESO els alumnes poden triar entre fer un cicle formatiu de grau mitjà (CFGM) o batxillerat. Després d’un CFGM, es pot cursar un cicle formatiu de grau superior (CFGS) o, perquè no, fer batxillerat. Fins i tot, es pot fer una versió híbrida com és el batxillerat professionalitzador, del qual parlarem més endavant. En canvi, si s'opta per fer batxillerat, després el debat se centrarà entre fer les PAU i accedir a un grau universitari o bé cursar directament un cicle formatiu de grau superior. L’entramat d’opcions no és ni de molt excloent, sinó que aporta prou flexibilitat perquè l’alumne pugui explorar diverses opcions i no es vegi hipotecat de per vida seguint el curs lineal d’aquests estudis. Això no treu, òbviament, que per accedir a uns o als altres estudis es requereixi estar en possessió d’una determinada titulació inferior.
A aquestes opcions potser més estandarditzades també caldria sumar-hi els ensenyaments artístics o esportius, principalment estipulats com CFGM, els quals requereixen una prova d’accés específica: la formació no reglada, que no està regulada pel ministeri d’Educació i Formació Professional; la formació professional per a l’ocupació, adreçada a adquirir competències professionals, i l'ensenyament d’idiomes.
Equilibri de forces
La cosa ara per ara està força equilibrada, i és que, segons les últimes estadístiques recollides a l’Idescat, el curs 2018-2019 a Catalunya hi havia 92.584 alumnes fent batxillerat i 122.029 fent formació professional, resultat obtingut de sumar els que cursaven un CFGM (60.450) i un CFGS (61.579). Al seu torn, aquell mateix curs hi havia 213.380 alumnes matriculats en un grau oficial a les universitats catalanes.
D’opcions per dissenyar el seu itinerari formatiu i de vida n’hi ha per donar i per vendre. El que és important és dedicar temps i esforç a la tria, així com comptar amb l’escalf de la família i l’acompanyament de la comunitat educativa i de la figura de l’orientador. El repte està servit!
La formació professional presenta moltes sortides laborals.Cèlia Atset
La FP agafa embranzida
Aquest mes de febrer, l'Informe Adecco sobre perfiles deficitarios y escasez de talento en España posava de manifest com el 39% de les ofertes de feina que es publiquen a l'estat espanyol exigeixen formació professional com a requisit, un percentatge igual al de les ofertes per a graduats universitaris. Totes dues opcions formen part de l’espai d’educació superior, però, a l’hora d’esmentar quins factors expliquen que la FP s'hagi equiparat finalment a la formació universitària a nivell d’oferta laboral, Joan Lluís Espinós, director general de formació professional inicial i ensenyaments de règim especial, cita el fet que es tracti “de formació de curta durada, de dos cursos acadèmics, i molt orientada a donar resposta a la pràctica professional”.
Cal tenir en compte, a més, que les 2.000 hores de formació que comprèn un cicle formatiu estan distribuïdes en 400 hores de formació pràctica a l’empresa i que les 1.600 hores restants estan orientades a la formació teòrico-pràctica a les aules i tallers de les escoles. En el cas de la formació dual, la formació a l’empresa arriba a les 1.000 hores. El fet que l’empresa participi de manera activa en el procés de formació de l’alumnat comporta, en opinió d’Espinós, que “a l'acabar els estudis l’alumnat s’incorpori a l’empresa amb experiència laboral”. De fet, conclou, “en més del 35% dels casos els alumnes acaben treballant a la mateixa empresa on han fet el període de formació pràctica i cap a un 50% dels casos en una empresa que té relació amb el centre formatiu on han estudiat”.
El valor afegit de l'orientació
El nostre sistema educatiu demana als joves que escullin a què volen dedicar-se professionalment i, d'acord amb això, enfocar la seva futura formació quan només tenen 15 o 16 anys. Molts cops en aquell moment no tenen ni la maduresa ni l’autoconeixement suficients per prendre la decisió de la manera més sensata i meditada possible, i no hi ajuda que l’orientació per part d’escoles i instituts es concentri en aquest moment d’impàs. En canvi, acompanyar-los en la descoberta dels seus interessos, fortaleses i potencial en edats més primerenques, una reivindicació que Educaweb porta fent ja temps, serviria per dotar-los de més eines de cara a la tria. Al final, com apunta Montserrat Oliveras, cofundadora i directora de D’EP Institut i Educaweb, “invertir en orientació és invertir en millorar l’economia, la realitat social de les persones i l’atenció dels joves, que al cap i a la fi són els que concentren un nivell d’atur més flagrant”.
Aquest acompanyament durant les etapes prèvies a l’ESO passa, per a Oliveres, “per fomentar la curiositat que tenen, familiaritzar-los amb les professions, promoure que sàpiguen que hi ha formació adient que els acosta a aquestes professions, estimular l’autoconeixement, etc.” “Si tot això es treballa bé des de la primària, està clar que aquests nois i noies a l'acabar l’ESO estaran molt més ben preparats per fer la tria”, destaca. L’experta també creu convenient “reduir la transcendència d’aquesta tria i fer èmfasi en el fet que l'orientació cal que es faci al llarg de la vida, perquè de tries en fem moltes i, en tot cas, aquests nois i noies estan triant per on començar, no on acabar”. Per acabar, Oliveras fa èmfasi en posar en valor el paper de l’orientació i la figura de l’orientador, “ja que molts cops aquesta orientació l’acaba fent un tutor o professor designat pel mateix institut que no disposa dels coneixements ni recursos necessaris i acaba fent una orientació molt a curt termini i molt instrumentalista”.
Educaweb posa a l’abast d’escoles i instituts a la seva web un repositori amb 400 projectes d'orientació acadèmica i professional.
![La tria entre batxillerat o FP està plena d'estereotips.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5906 3937"%3E%3C/svg%3E)
![La formació professional presenta moltes sortides laborals.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 6000 4080"%3E%3C/svg%3E)
