Graus, màsters i postgraus

Com més nivell educatiu, més bones taxes d’ocupació. És una premissa que Randstad tornava a confirmar aquest mes de març quan revelava que set de cada deu menors de 25 anys treballen actualment a l’estat espanyol. Això es tradueix en més d’un milió de treballadors del segment, una xifra que no s’assolia des del 2010. La consultora afirma també que el percentatge de professionals en actiu que compten amb formació superior és del 78,2%, seguit d’aquells que tenen estudis secundaris (67,6%) i primaris (25,3%).

Coneixedors dels punts que suma una titulació universitària entre els candidats a un lloc de treball, els organitzadors de FiraCampusVirtual, la plataforma virtual de l’Ensenyament i Futura, posen èmfasi en mostrar part de l’oferta del sistema universitari català, que també es pot trobar unificada al Canal d’Universitats. Una decisió que, d’acord amb les últimes dades que l’OCDE feia públiques al gener, arran de l’Informe PISA 2018, sembla prou clara per a un bon gruix dels joves de 15 anys que formaven la mostra. Així, les noies aspiraven a ser mestres, metges, psicòlogues o advocades, mentre que els nois volien ser policies, enginyers o treballar en el sector de les noves tecnologies.

Qüestió de gènere?

Respecte a la masculinització o feminització de certes professions, el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Lluís Baulenas, reconeix que, “sens dubte, la presència minoritària de les dones en algunes branques del coneixement és una realitat a la qual hem de fer front amb tots els mitjans”. A les enginyeries no arriben al 25% del total de matriculats i aquí, continua, “cal fer un esforç perquè res justifica aquest biaix de gènere”. Segons el seu parer, cal “treballar conjuntament amb altres estaments perquè la feina a fer de sensibilització i promoció d’aquest tipus d’estudis s’ha de realitzar sobretot en etapes prèvies a la universitària”.

Pel que fa a les tasques de la cura dels altres (infermeria, assistència social, gerontologia, educació infantil, etc.), la presència de la dona continua sent majoritària. En canvi, en medicina la presència femenina és cada vegada més evident: l’any 2017, el 70% dels nous adscrits als col·legis professionals d’arreu de l’estat espanyol van ser dones. Per a Baulenas, “és veritat que en certes professions hi ha un desequilibri de gènere, tant d’un costat com de l’altre, però en aquelles en les quals la dona està infrarepresentada la tendència es va equilibrant perquè cada cop són més les dones que accedeixen a la universitat”. Un 55% dels matriculats de nou accés ja ho són i això, destaca, “a la llarga vol dir que cada vegada seran més les que arribin a professions on abans els homes eren clarament majoritaris”.

El Saló Futura, també virtual

FiraCampusVirtual també acollirà el que tradicionalment era Futura, el Saló de Màsters i Postgraus, on universitats com la Ramon Llull, la UAB, la UOC, la UIC, la de Vic i la de Manresa (UVIC-UCC), l’Abat Oliva CEU i la d’Andorra mostraran la seva oferta de tercer cicle. També hi participaran l’IQS, Blanquerna, La Salle, ESCI-UPF, Tecnocampus Mataró-Maresme, l’Escola Superior de Comerç Internacional de la Pompeu Fabra i el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia (CETT) de la UB, entre d’altres.

El curs 2017-18, 19.973 estudiants van graduar-se de màster, una xifra que gairebé dobla la del curs 2013-14 (10.815). La del màster és, per tant, una opció que a casa nostra cada cop escullen més persones i és que, tal com assenyala Baulenas, “mentre el grau aporta una formació universitària bàsica en grans àmbits del coneixement, el màster es concentra en el detall i en un grau d’especialització més elevat”. La cosa inqüestionable, per a ell, i tal com palesen els informes de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), “és el fet que el grau d’inserció laboral dels titulats en màsters i postgraus catalans és molt alt i arriba a superar el 90% al cap del primer any”.