Has treballat a l'estranger el 2013 i no saps què has de fer?

BarcelonaSi al llarg del 2013 heu treballat a l'estranger, et recomanem que tinguis en compte uns aspectes bàsics relacionats amb la vostra situació tributària en relació a l'IRPF i l'IP per evitar problemes amb Hisenda.

Pèrdua de residència

En molts casos, un canvi de residència pot comportar la pèrdua de la residència fiscal a Espanya. Sembla una redundància però no ho és.

La normativa espanyola i els Convenis per evitar la Doble Imposició (si és que el país de destí té firmat i ratificat amb Espanya un CDI) estableixen diversos criteris per determinar si una persona és resident espanyol o no, a efectes impositius.

La qüestió no és arbitrària, donat que la residència fiscal determina on han de tributar les persones. Per saber si algú és contribuent de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) s'estableixen uns criteris que ajuden a determinar si s'ha de tributar per aquest impost. Així, haurà de tributar per l'IRPF, en general.

1. La persona que romangui més de 183 dies, durant l'any natural, en territori espanyol.

2. La persona que radiqui a Espanya el seu nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de forma directa o indirecta.

3. Tret de prova en contra, es presumirà que el contribuent té la seva residencia habitual en territori espanyol quan, d'acord amb els dos criteris anteriors, resideixi habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d'edat que depenguin d'ell.

En conseqüència, si una persona es desplaça a l'estranger amb tota la família i això passa abans del 30 de Juny, estaríem davant una situació de pèrdua de residència fiscal a efectes de l'IRPF, per tant, la persona deixaria de tributar per aquest impost a Espanya, sempre que el país de destí no fos considerat un Paradís Fiscal (en aquest cas existeix un període de 4 anys pel qual el contribuent que perdi la seva residència espanyola mantindria la seva obligació de liquidar l'IRPF a Espanya).

Quan un contribuent ho és per l'IRPF ha de tributar a Espanya per la seva renda mundial. Al perdre aquella condició i ser contribuent, en el seu cas, de l'Impost de la Renda de No Residents (IRNR), passaria a tributar només per les rendes generades per bens situats en aquest territori. En aquest sentit, els terminis i els rendiments a declarar s'hauran d'estudiar cas per cas.

Tot i que no és preceptiu, és recomanable notificar que es deixa de tenir condició de resident fiscal a Espanya. Amb aquesta precaució us podeu estalviar un potencial requeriment d'Hisenda i tot el que d'aquella comunicació se'n pot derivar.

Comunicació d'un representant fiscal

Tret que s'abandoni Espanya sense deixar cap be (antiga vivenda habitual, fons d'inversió, compte corrent, etc.), és molt possible que es passi a ser contribuent per l'IRNR. En aquest cas s'hauria de valorar si cal designar un representant fiscal.

Impostos a considerar a partir de la nostra sortida a d'Espanya

Al perdre la condició de resident, si existissin a Espanya bens o rendes susceptibles de tributació per l'IRPF ara passarien a tributar per l'IRNR (Impost sobre la Renda de No Residents). El cas típic seria la residència habitual, la qual, sent contribuent de l'IRPF està exempta d'aplicar-se el règim d'imputació de rendes immobiliàries i, en canvi, sent contribuent de l´IRNR, al tractar-se d'un be immoble que no és vivenda habitual generaria imputació de rendes i, en conseqüència, s'hauria d'ingressar la quota corresponent a aquell rendiment (si l'immoble no s'ha cedit a lloguer, ja que en aquest cas s'hauria de declarar el rendiment obtingut pel lloguer). Addicionalment, si existís hipoteca sobre la vivenda, aquesta no seria deduïble de l'Impost de no Residents tal com possiblement podria correspondre segons la normativa de l'IRPF. Heus ací la primera gran diferència entre l'IRNR i l'IRPF.

En quant a l'Impost sobre el Patrimoni (IP), al perdre la condició de resident fiscal espanyol es passaria a tributar, si fos el cas, per obligació real. Això vol dir que s'hauria de quantificar els bens radicats en territori espanyol i aplicar la normativa estatal. Addicionalment a la possible tributació per obligació real, s'afegeix que la que abans era la vivenda habitual i podia gaudir d'una OIL, ara perdia tal consideració. Per tant, caldrà tenir en compte aquest impost tot i que abans de marxar d'Espanya no s'estigués obligat.

Addicionalment, si l'any 2013 es van percebre rendes (com a resident fiscal espanyol) és possible que les hagi de declarar, en la nova condició de no resident fiscal español, en la declaració de l'IRNR i en aquest impost no es contemplen moltes de les deduccions, bonificacions o reduccions que si correspondrien segons la normativa de l'IRPF.