La reproducció assistida diversifica les seves opcions

La xifra de persones que han experimentat problemes d'infertilitat arreu del món ha crescut fins als 186 milions. Un estil de vida amb hàbits poc saludables i l’endarreriment de l’edat mitjana són dos els elements que condicionen la fertilitat. Segons els especialistes, el desconeixement sobre els diferents mètodes i les seves característiques és un altre dels aspectes que influeix en el procés. “Som la primera generació que sabem més d’anticonceptius que de fertilitat. Tenim molta informació sobre mètodes anticonceptius, però quan volem buscar l’embaràs i aquest no es produeix de forma instantània, ens estranyem. La realitat és que aconseguir l’embaràs no sempre és fàcil”, diu a l’ARA Gina Oller, autora del llibre Quiero ser mamá (Zenith).

“Quan parlo amb pacients que em venen frustrats perquè porten temps buscant l’embaràs i no arriba, sempre els dic el mateix. Si surts al carrer i demanes cinc mètodes anticonceptius, qualsevol persona te’ls dirà sense patir. Si, en canvi, preguntem cinc mètodes per saber quan una dona està ovulat, poca gent t’ho sabrà dir. Hi ha un desconeixement de com funciona la fertilitat, però cada vegada hi ha més ganes de saber, més coneixement del cos i més divulgació sobre aquests temes. També hi ha un gran desconeixement sobre la reproducció assistida”, explica Oller, que és una veu autoritzada en fertilitat, psicologia i benestar emocional en la recerca i el progrés de l'embaràs. Llicenciada en biologia, té un màster en biologia molecular i biomedicina per la Universitat de Girona, està especialitzada en reproducció humana assistida per l'Institut Universitari Dexeus i també és graduada en psicologia per la Universitat Oberta de Catalunya.

“Hi ha molts elements que poden afavorir i perjudicar la fertilitat. De vegades, busquem un petit miracle, un aliment que ens ajudi a quedar-nos embarassades, i la reproducció no funciona així. No hi ha un secret, la clau és tenir uns bons hàbits. És la gran mancança de la societat actual: tenir bons hàbits d’alimentació, d’exercici i de descans. Tot el que no té a veure amb això, ens perjudica. El nostre estil de vida, els contaminants naturals i el nivell d’estrès van en detriment de la fertilitat, tant femenina com masculina”, explica.

La mitjana d'edat en què les dones tenen el seu primer fill ha passat dels 25,06 anys el 1980 als 32,06 anys el 2022. “Aquest és un dels grans reptes amb els quals ens trobem ara. L’edat biològica ideal per ser mares no ens concorda amb l’edat social habitual. La finestra és molt estreta. Ser mares grans va malament, reproductivament parlant, però és la situació que tenim. És important fer difusió de temes de fertilitat perquè la gent no cregui que serà fàcil quedar-se embarassada passats els 40 anys. Hi ha gent que té sort i d’altra que necessita ajuda. No passa res, però n’hem de ser conscients”, alerta Oller.

“Seria ideal tenir uns hàbits bons i tenir els fills abans. Això fa que les dones portin un pes molt gran a sobre de les seves espatlles”, puntualitza. Hi ha molta pressió social que recau sobre les dones. “Hi ha comentaris, generalment benintencionats, que no aporten gaire. És important que les persones que no han passat per cap tractament de fertilitat també coneguin com funcionen i de quina manera poden ajudar les persones del seu entorn que estan passant per un procés. Ens hem d’acostumar a respectar el temps i emocions molt complexes. Comentaris de l’estil «relaxat i t’embarassaràs» no ajuden i augmenten la càrrega de culpa”, adverteix.

“La dona acostuma a rebre més pressió que l’home, però les causes del descens de la fertilitat són compartides i la qualitat dels espermatozoides ha caigut de manera dramàtica”, argumenta l’especialista. A Catalunya les dones, les persones trans i les persones no binàries tenen garantit l’accés a la cartera de serveis de la reproducció humana assistida en els centres sanitaris públics, independentment de si tenen un problema d’infertilitat, de si tenen parella o de si aquesta és masculina o femenina.

La reproducció assistida proposa diferents opcions. “No totes són per a tothom i dependrà d’un primer estudi de fertilitat. Si una parella de menys de 35 anys està tenint relacions de manera desprotegida i freqüent durant un any i no arriba l’embaràs, es recomana fer un estudi de fertilitat. Si tenen més de 35 anys, aquest temps es redueix a sis mesos. La clau és tenir marge de temps”, explica.

“Hi ha dues grans tècniques; una de més senzilla i invasiva i una altra de més complexa. La més senzilla és la inseminació. Consisteix en posar una concentració definida d’espermatozoides mòbils i capacitats directament a l’úter de la dona en el moment en què ella està més receptiva. Pot ser amb semen de cònjuge o amb semen de donant si el noi té alguna patologia, la parella és monoparental o es tracta d’una parella de dones. L’altra gran tècnica, la fecundació in vitro, provoca l’encontre entre l’òvul i l’espermatozoide al laboratori. Els embriòlegs poden veure si s’ha produït una fecundació i com es desenvolupa. Fins i tot es poden biopsiar abans de transferir-los a l’úter per veure que estan equilibrats biològicament o controlar alguna patologia familiar. Aquesta tècnica és complexa perquè necessita estimular els ovaris de la dona, extreure els òvuls amb una punció ovàrica i fecundar-los al laboratori amb els espermatozoides, siguin de la parella o d’un donant. Si es tracta d’una parella de dones, una pot ser la que dona els òvuls i l’altra la gestant”, analitza Oller. Aquest mètode es coneix com a ROPA (recepció d'òvuls de la parella).

L’estudi de fertilitat i l’edat de la parella són dos aspectes que donen molta informació. “L’elecció del mètode hauria de seguir l’assessorament d’un especialista. Si hi ha un diagnòstic amb un criteri mèdic, l’hem de seguir. Hi ha casos, en canvi, en què es proposa a la parella un pla més obert. El ginecòleg, que estudia si s’han produït tractaments o embarassos anteriors, és qui té clar quina serà la millor tècnica”, opina.

“La reproducció assistida permet nous models de família. Hi ha un nou model, per exemple, que està començant a emergir i que és possible que creixi durant els pròxims anys. Es tracta de dues persones que no tenen una relació romàntica, però que s’uneixen per tenir un projecte familiar”, avança.

L’acompanyament psicològic durant un procés de reproducció assistida és clau. “Som una societat que està acostumada a anar al psicòleg quan estem molt malament i tenim molts problemes. Molta gent veu el fet d’anar al psicòleg com una cosa dolenta. Hem d’anar superant aquests tabús perquè ens fan mal. Des del meu punt de vista d’especialista, l’acompanyament psicològic hauria de ser-hi sempre perquè es tracta d’un procés emocionalment intens i econòmicament car. És un procés que té a veure amb el teu procés vivencial i pot portar una motxilla anterior. S’hauria de fer de manera preventiva. Fer-ho, s’agraeix molt”, aclareix Oller.

“No hem d’esperar a tenir un problema per buscar un acompanyament psicològic perquè, vagi com vagi el procés, l’experiència serà intensa i ens la facilitarà. La reproducció assistida no té una versió no intensa”, recorda.

El llibre d’Oller s’ha convertit en una eina de consulta molt útil. “Crec que el valor afegit que aporta és la unió entre la part biològica i la psicològica. Explico el procés biològic des d’un punt de vista divulgatiu i humà, però a més aporto la meva experiència personal quan em vaig fer estimulacions ovàriques per congelar òvuls”, resumeix.