Ferran Torrent: "He tingut tots els vicis però no me n'he quedat cap"

Sedaví (Horta Sud)Ombres en la nités una novel·la que t'atrapa i no la deixes.

És feta així a consciència, em venia de gust fer una obra trepidant. No és fàcil mantindre eixe ritme. Hi podria haver posat 50 fulls més quan el gitano arriba a València i se li planteja el dilema de ser comunista i gitano, hi podria haver posat reflexions, però va implícit en els diàlegs.

Per què una història de venjança de l'Holocaust?

Em trobe el llibre de Viktor Frankl, El hombre en busca de sentido , ell està a Auschwitz i és capaç de perdonar els nazis, la qual cosa considere que és d'un valor enorme, però hi ha coses que jo no haguera perdonat en la puta vida, jo, ¿com perdone que m'obliguen a veure com la meua dona i els meus fills van a les cambres de gas? No puc! No estic a favor de l'odi ni de la violència, però em pose en la pell d'una persona que ha passat per ahí i jo crec que no haguera pogut oblidar això només que a través de la venjança. A La mirada del tafur vaig posar la frase d'un anarquista que vol carregar-se un comissari que ha violat, ha torturat i ha matat la seua nòvia, i un altre li diu: i una vegada el mates, què? Ressuscitaràs la teua nòvia? I ell li diu: ella no torna a la vida, però jo sí.

Et mostres cansat de la retòrica política com a coartada moral.

Hem vist el procés de degradació de la democràcia, sóc d'una generació que no ha passat cap guerra però ha perdut totes les batalles.

Hi ha alguna causa que t'hagis cregut personalment?

Jo faig conya amb la frase: "Patriotes, compte amb les arrels, si estires molt pot emergir l'home de les cavernes!" No m'agrada la paraula patriota perquè quan penses que Castro és patriota i Franco era patriota... El que deia Pla a mi em sembla perfecte: la meua pàtria és la meua llengua. Jo quan parle de València sempre dic el meu país. Si este país fóra normal em quedaria a casa, però com que este país no és normal jo done la cara per Compromís, i també els critico si s'equivoquen.

T'interessen més les persones que els col·lectius.

No crec en els col·lectius. No m'he afiliat a associacions, però vaig traure un nano de vora 11 anys que no tenia futur i he intentar fer-li de pare, no puc salvar el món però puc salvar este nano. Preferisc ajudar la meva veïna que viu sola amb dos gats si algun dia té un problema.

Reivindiques la força de l'odi, però també escrius que l'odi cansa.

A mi m'ha passat això que t'han gastat una putada i hosti, me cague en Déu com li la tornaria! I arriba un moment que dius: això és el que voldria ell, vore't així. L'odi no et deixa estar tranquil. Respira, fes-te un bon vinet i ja està. Efectivament l'odi cansa molt.

La teva venjança és escriure?

De vegades sí. Escric molt millor a la contra. A Societat limitada , per exemple, com que estava fins als collons dels polítics valencians, és una manera de retratar eixa societat producte de la seva mediocritat.

Ets pro Israel?

El meu segon cognom, Llorca, és sefardita, he llegit la història del poble jueu i tinc admiració per Israel. El gran problema que tenen els àrabs és que tot són dictadures allà. Estic a favor que tinguen un estat palestí, però aquí hi ha dos problemes: Jerusalem i els cinc milions de refugiats palestins, on els col·loques? Aquí ja em desborde.

Se t'acosta una promoció, i no ho passes bé, oi?

A Barcelona és molt intens, la pressió eixa que suportes d'entrevistes, agradarà o no?, es vendrà o no? El meu rècord són tres dies sense dormir ni una hora, vaig acabar tan rebentat que l'endemà va ser la primera vegada en ma vida que he dormit 9 hores.

No dorms?

La meva mitjana és de 5 hores. Des que era xiquet.

Sembles un home que viu molt bé, i en canvi ets patidor.

Sóc excessivament responsable i ordenat, lamente molt si a algú li cau la meua imatge, però no frivolitze amb coses serioses, frivolitze amb mi perquè entenc que jo forme part de l'espectacle i he de divertir la gent. I a més somatitze, he descobert una homeòpata de puta mare, i nota que estic estressat perquè tinc l'intestí superinflamat. Com que ja em conec, m'evite tots els impresentables que puc en la vida, tots aquells que me poden dar pel sac, del gènere masculí o del gènere femení.

Ets perfeccionista?

Reivindique la incoherència esporàdica, no passa res per ficar la pota de tant en tant, entenc les debilitats humanes. Jo he tingut tots els vicis, però no me n'he quedat cap. Com que m'agrade fumar, me'n fume 3 al dia, i fumaré fins als 90 si hi arribe. Com que m'agrada beure, bec vi.

Els personatges que surten als articles de l'ARA t'atreuen literàriament, o són amics de veritat?

De veritat! És la meua gent, el meu viatge és circular, jo isc del Casino, passo una temporada d'este poble quan la meua vida deriva a la política, a la cultura, i torne al Casino d'una altra manera. Jo entre i desconnecte, jo em xope molt d'esta gent. Sóc gelós de la meua intimitat, preferisc contar la vida dels altres fins que algun dia me decidisc a fer l'autobiografia.

Un amic comú diu que ets molt sociable, però en el fons t'agrada estar sol.

Necessite la gent, però dins de casa no. Jo ja no crec en la relació sentimental. Preferisc creure en les referències. No estar enamorat, però sí estimar eixa persona. I dir-li que té la seguretat que si passa alguna cosa, aquí em té, i si a mi em passa alguna cosa, ahí els tinc a ella o ell. Tinc amics de fa molts anys que sé que no em fallaran i no els fallaré.

El president Fabra millora Camps?

Aparentment. Jo crec que Zapatero i Camps en un concurs d'inútils estari en tots dos al pòdium. Zapatero és un mentider, però Camps ha fet un desastre horrorós. Mira si ha fet desastre que no ha tingut més remei que reconèixer coses. La Fórmula 1 la va pagar amb 200 milions d'euros, i els hospitals fets una merda, per exemple aquí Molina té 82 anys, necessita canviar-se allò dels malucs, l'operen, 3 anys! ¿Un tio que ha estat treballant tota la vida el fas esperar 3 anys per canviar una pròtesi? També t'he de dir que estic en contra de la sanitat universal i gratuïta. El senyor Molina que no pague, però jo sí, estic a favor del copagament.

Com vius la crisi?

S'ha acabat la seguretat, als funcionaris estan arrepretant-los, jo a vegades pense: ¿a mi m'arrepretaran més encara? Impossible, jo estic exposat des de fa 20 anys, el públic em compre o no em compre, jo dic als amics funcionaris: tu tens l'estat del benestar i a mi m'apliquen el neoliberal, passo una oposició en cada novel·la.

Ets optimista sobre la condició humana?

Sóc un pessimista de formació vitalista, no he pres cap pastilla per al desànim, no he anat mai a un psicòleg, ja sé que el món se'n va a la merda però mentre no vinga el moment, fem una paelleta, un bon arròs de gambes i setes, un bon vinet, una bona conversa, una bona senyora... Sóc pessimista en esta crisi, en este poble el farmacèutic mai en esta vida ha venut tants antidepressius, això em posa trist.

Ni Guardiola t'ha convençut que deixis de patir veient el Barça?

És que són molts anys. Jo m'incorpore al Barça amb 12 anys i em passe 14 anys sense guanyar una Lliga. Com em pots convèncer?

Què en penses de Mourinho?

És un tio que deu patir moltíssim. Eixe odi que alberga ell contra el Barça, contra Guardiola, això no és forma de viure. No és intel·ligent, és un llest, el que té és la rateria, que en diem aquí. Intel·ligent ho és Guardiola. Eixe és el que sap guanyar-se la gent, el que sap actuar amb coherència. L'altre, no. Mourinho faria feliç un congrés de psiquiatres.

Què prepares?

Faré una novel·la sobre la crisi que ja té títol: Un sopar un dia qualsevol . Queda dit perquè no me'l foten.