El factor psicològic

Camp base del ManasluDissabte 13 d'abril

El dia és serè. Sol. Cel blau. Ni un núvol, però un gruix de neu considerable. En Nagndu vol pujar la tenda i muntar el camp 2. Nosaltres volem pujar i veure l'estat de la nostra tenda al camp 1. No veiem clar de quedar-nos-hi a dormir, el temps és insegur. El Jofre diu que les nevades seran més persistents el 13 i 14, i que a partir de llavors seran disperses. Esmorzem i sortim. Anem alternant per obrir traça; el ritme és bo. Neu una mica dura: a vegades aguanta la petjada, a vegades s'enfonsa fins el genoll. Cinquè cop que fem la ruta fins al C1. Tardem 40 minuts fins al primer pendent fort de 30 metres, llavors ve pla i serpenteja cap a una rampa no tan forta: una hora més. Llavors cap a la dreta, fort pendent, 45 minuts. Després l'ascens al coll, molta neu. Sempre lent, i un cop al coll hem de fer un ascens vertical per una aresta, proveïts d'una corda fixa, i vèncer un turonet amb neu fins als genolls. Arribem i la tenda està coberta de neu. Triguem 2 hores a desenterrar-la, només tenim una pala. El cul està al costat d'un mur, s'hi ha acumulat molta neu. Desmuntem la tenda, ja fa estona que neva, bufa vent i fa mal temps. Deixem la tenda plana amb tot a dins. Agafem les ulleres trencades i enmig de boira, neu i vent tirem avall, altre cop a cegues. A les 4 arribem al camp base i ens atipem de sopa de pasta. Els esdeveniments ens fan reflexionar: la neu esborra cada dia la traça cap al C1, i tal i com estan les coses és impossible arribar al C2. Necessitaríem 4 dies de bon temps i ens aniria molt bé l'ajuda de més xerpes per col·locar corda fixa. Però el clima és el que és i les expedicions no arriben, així que haurem de tenir paciència. Cada dia tinc més clar que es tracta d'una prova més mental que física. Cada dia és un examen psicològic, però ho portem bé. Som un equip petit però unit. El Rusky arregla les barnilles de la tenda, jo acabo d'editar el vídeo com puc. L'ordinador gasta més energia de la que puc carregar en un dia. Ens criden a sopar picant cullera contra olla. Fa molt fred però hi ha molt bon ambient. Carreguem piles amb un bon plat de pasta, salsitxes i patates. Abans d'anar a dormir els passo el vídeo i llavors fem un ritual molt important: omplir l'ampolla d'aigua calenta per posar a dintre el sac. A les 8 ja arribem a -13 graus. A les 7:30 ja som dins del sac i no para de nevar.

Diumenge 14 i dilluns 15 d'abril. Camp base

La idea era anar al C1, però ens llevem amb boira i neu, o sigui que està clar que ens quedem al CB. Aprofitarem per solucionar el tema del menjar, que s'està acabant. Els cuiners diuen que només queda menjar per 3 dies. Els càlculs del Kami havien estat molt optimistes, només 10 dies de menjar. Parlem amb en Kami i ens confirma que enviarà menjar per 10 dies més. El Manaslu és més mental que físic, i aquests dies al CB són una vertadera prova psicològica. L'únic lloc on s'està més o menys bé és dins el sac, o sigui que hi ha dies que ens passem de 16 a 18 hores estirats dins la tenda. En broma, de la tenda n'hi diem la cova, però com que neva i fa fred, fora la cova no hi ha res a fer. Penso, escric i llegeixo, aquesta és la meva rutina dins la cova, però almenys a mi les hores em passen volant. Els pensaments flueixen: la muntanya, el present, el passat, el futur; i quan em canso de pensar, llegeixo en Messner, molt motivador. L'horari al CB és el següent: esmorzem a dos quarts de 8, dinem a les 12, berenem a les 4 i sopem a les 6. Això vol dir que a les 7 ja estem a la cova apunt per anar a dormir. Hi ha dies que he dormit 10 hores seguides, fins allà a les 6 que ja clareja i tenim uns ocells que canten, entre verdum i passerell, i ens desperten cada dia. Un altre aspecte molt important és un pot que tenim per fer pipi durant la nit i no haver de sortir del sac ni de la tenda. Avui, com cada nit, està nevant.

Dimarts 16 d'abril

El pla és pujar al C1, deixar material i tornar a baixar. La idea és pujar la segona tenda, gas, menjar i bambús per marcar el camí del C1 al C2. Esmorzem a les 7 i de seguida ens posem a caminar, volem aprofitar que la neu està gelada a primera hora del matí. A partir de les 10 ja es comença a estovar. Ens acompanya en Norbuk, el sherpa del Blado, però ell mai obre traça. "Que ho facin els joves", deu pensar, doncs té cap a 60 anys. No hi ha ni un núvol i anem avançant. Com sempre, la part més dura és l'ascens al coll Naike, un pendent suau però que no s'acaba mai a 5.500 m. Sense neu, això ho faríem volant, però les últimes nevades han esborrat la traça. Descansem al coll i fem la part més vertical. 4 hores més tard ja som a la tenda, a 5.750 m. La vam deixar desmuntada i està coberta de neu. Comprovem que tot està bé i deixem el material que portem. Ja fa estona que el cel s'està tapant. Deixem la tenda desmuntada i tirem cap avall com llamps. Arribem al CB, bevem un cafè amb llet i cap a la cova. Rebem un missatge d'en Jofre i en Fike, que ens confirma la finestra de bon temps per dijous 18, divendres 19 i dissabte 20. Potser és la finestra de bon temps que estem esperant, ens trobem en fase d'aclimatació, i el nostre objectiu és dormir al C2 a 6.200m i també dormir al C3, a 6.800 m. Llavors ja podrem esperar una nova finestra de bon temps, aquest cop per intentar fer cim. Ja fa estona que neva, la neu espetega amb força contra la tenda, però a dins el sac si està ben calent.

Dimecres 17 d'abril

Altre cop pugem al C1. Aquest cop, però, per quedar-nos-hi a dormir i aprofitar la finestra de bon temps. El trajecte ja és molt familiar, coneixem cada pala de neu però, com cada vegada, cal tornar a obrir traça. És el setè cop que pugem aquests 900m de desnivell en 13 dies. Arribem al C1 i decidim crear una nova plataforma fora de la influencia de la neu. És la 1 del migdia i comença a nevar, o sigui que no ens queda més remei que entrar a la tenda. El vent bufa fort, sembla que vulgui arrencar la tenda. Esperem tenir la finestra de bon temps demà, però ara neva i no para, és desesperant. Rebem un missatge dient que la finestra s'ha mogut, el 18 pot nevar, i en canvi s'espera bon temps del 19 al 24. El problema és que tot i el bon temps hi ha molta neu a la muntanya. A les 4 ens posem en marxa. Fondre neu i preparar el menjar. Preparo un nuggles ben calentons. Són una mica picants però els trobem boníssims. Tenen gust de peix i gambes: són xinesos. Llavors bé el plat estrella, el menjar del Paco Pérez: de menú triem cigrons amb espinacs i mandonguilles liofilitzades. D'entrada tenen una imatge rara, aixafada, però un cop els posem en aigua bullint sembla màgia: de sobte tenim un plat de veritat davant els nostres ulls. Fem un primer tast: boníssim. És com menjar un plat casolà a 5.750m; i llavors les mandonguilles, també boníssimes. Tips i contents ens preparem per anar a dormir, doncs ja fa estona que neva i venta molt. Tot plegat llamps i llavors el tro corresponent. Cada cop sonen més a prop, la tenda resisteix el vent, els llamps il·luminen els nostres rostres i el tro ens recorda que només som uns puntets al bell mig de l'Himàlaia. A mesura que es va enfosquint, la llum dels llamps impressiona més; n'hi ha un cada dos minuts; impossible adormir-se amb aquest panorama, però el vent remet i al final la tempesta s'allunya. Costa adormir-se, però de mica en mica caiem en el son, tot i que queda clar que serà una d'aquelles nits que es dorm poc i es descansa menys. Altre cop la muntanya ens posa a prova.

Dijous 18 d'abril

A les 5 ja tenim els ulls oberts. La tempesta ja ha passat, però el seu regal és un tou de neu considerable. A fora ja hi ha un bon gruix de neu nova. La sortida del sol és preciosa, els primers rajos de llum tenyeixen les muntanyes més altes. Ni rastre de les nostres petjades d'ahir: com si ningú no hagués pujat. La pell de la muntanya ha estat renovada completament. I amb l'espectacle de la natura i el privilegi de contemplar-lo començo a preparar l'esmorzar mentre el Rusky treu la neu de la tenda amb la pala. Intentem fer alguna foto però és impossible. Les càmeres estan congelades. El sol mica a mica es va apropant. Sortim a fora per gaudir del contacte dels primers rajos de sol del dia. Dins la tenda tot està gelat, tots els objectes, totes les superfícies. Mengem una espècie de Muesly, sortim i decidim anar a investigar direcció a C2. Avui no serà fàcil avançar; amb les primeres passes ja ens adonem que la neu és tova i ens enfonsem fins a sota els genolls. Arribem a 5.900 i decidim que aquí farem el dipòsit. Enterrem el material i continuem amunt, fins que arribem a un tram on cal col·locar cordes fixes, a la vora dels 6.000. Per avui ja n'hi ha prou, toca retirada. Diuen que estan a punt d'arribar dues expedicions, així doncs no ens anirà malament una mica d'ajuda dels xerpes per protegir el camí fins a C2. Ja fa 15 dies que estem al Manaslu i es podrien resumir amb 4 paraules: neu, vent, bellesa i emoció. Jo prefereixo quedar-me a dormir al C1 per aclimatar i el Rusky torna al CB. Amb aquest tou de neu és impossible tirar amunt.