Sarkozy, el president incansable davant la reelecció impossible

BarcelonaVocació política de jove

Nicolas Sarkozy va néixer el 1955 a París, fill d'un emigrant d'origen hongarès establert a la capital francesa després de fugir del seu país per l'avenç de l'exèrcit soviètic.

La seva entrada en política va ser de ben jove. Amb només 22 anys ja es va convertir en regidor del selecte nucli de Neully-sur-Seine, un suburbi de París. L'any 1983 va accedir a l'alcaldia d'aquesta població, càrrec que ocuparia durant gairebé 20 anys.

Primers càrrecs a l'executiu

Jacques Chirac, aleshores alcalde de París, va fixar la vista en aquesta jove promesa de les files conservadores que va tenir el primer càrrec al govern com a ministre del Pressupost de l'executiu d'Edouard Balladour entre els anys 1993 i 1995.

Quan el 1995 va donar suport, en la cursa presidencial, a Balladour, es va guanyar l'enemistat del candidat conservador que finalment va arribar a l'Elisi, Jacques Chirac, que a les seves memòries descriu Sarkozy com "hiperactiu, ambiciós, addicte a la feina i incansable".

Al costat de Chirac

Apresa la lliçó, Sarkozy va ser al grup de polítics conservadors que va impulsar l'UMP, la Unió per un Moviment Popular, per donar suport a la candidatura de Chirac com a president l'any 2002.

Chirac el va nomenar ministre de l'Interior després de revalidar el càrrec de president el 2002, en què Sarkozy va poder exhibir la seva mà dura. En plena revolta de les 'banlieu' franceses, es va referir als joves que vivien en aquests barris marginals com "escòria".

Des dels ministeris, primer a Interior i després a Economia, Sarkozy va començar a ordir la seva candidatura presidencial per al 2007, però per aconseguir-ho va desencadenar una batalla personal amb l'aleshores primer ministre Dominique de Villepin.

Candidat a l'Elisi

Quan Chirac va anunciar el 2007 que no optaria de nou a l'Elisi, Sarkozy ja havia disparat el tret de sortida de la seva particular cursa per l'Elisi. I es va acabar imposant en el duel amb la socialista Ségolène Royal, que va protagonitzar unes primàries amb molt de ressò.

Des de la presidència de la República, Sarkozy ha mantingut la mà dura en qüestions com ara la immigració, amb decisions polèmiques com les extradicions massives de gitanos o el tancament de fronteres després de les revoltes àrabs.

La seva sintonia amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, van portar a batejar la parella de mandataris amb el nom de Merkozy. Tots dos van impulsar un nou pacte europeu que consagrava l'austeritat als governs de la UE.

Sarkozy ha estat casat tres vegades, l'última de les quals mentre era president, amb la model i cantant Carla Bruni. D'aquest matrimoni, mentre la parella era a l'Elisi, el 2011 va néixer una nena, la Giulia.