Griezmann força la rendició d’Alemanya
Dos gols del davanter de l’Atlètic serveixen per conduir una França defensiva a la seva tercera final d’Eurocopa, la primera des de l’any 2000
Barcelona“No passaran” va ser el càntic que va popularitzar el comandant francès Robert Nivelle davant dels seus soldats quan, el 1916, els exèrcits francesos i alemanys lluitaven en una cruenta batalla, la de Verdún, dins del marc de la Primera Guerra Mundial. Cent anys després, liderada per un petit però valuós i sorneguer referent anomenat Antoine Griezmann, França va tornar a resistir en una batalla contra Alemanya (0-2), aquest cop futbolística, que la condueix a la final de l’Eurocopa. La seva final. La que enfrontarà França i Portugal el proper diumenge a Saint-Denis.
Ahir la selecció francesa lluitava contra la pressió de l’amfitriona, la del pes d’una història que deia que els francesos feia 58 anys (des del Mundial del 1958) que no guanyaven contra els alemanys en un partit de fase final d’un torneig, la que defensava que els germànics, tot i anar de més a menys, el contrari que França, estaven fent un dels millors futbols d’aquesta Eurocopa i que tenien el porter més segur. Manuel Neuer només havia rebut un gol fins que va creuar-se en el camí de Griezmann, que n’hi va anotar dos. El mateix davanter que el va privar de la final de la Champions, al Vélodrome de Marsella ho va fer de l’Eurocopa. La bèstia negra de França era Alemanya, però des d’ahir, la de Neuer és Griezmann. Un jugador únic i diferent que val el seu pes en or.
Domini estèril dels de Löw
Alemanya, però, va morir lluitant. Ahir, superats uns primers minuts contemplatius en què semblava que els francesos prenien la iniciativa, van imposar la seva lògica en una primera part de domini gairebé total. Només els va faltar el gol, que no és poc. Griezmann, però -qui, si no-, va ser el primer a avisar, amb un remat que Neuer va refusar amb una gran estirada.
El pas dels minuts va assentar els de Joachim Löw com als dominadors absoluts del joc. Avançant les seves files, com si de tropes superant trinxeres es tractés, va generar un autèntic setge en terreny francès. Els de Didier Deschamps reculaven cada cop més mentre els alemanys movien la pilota d’un costat a l’altre, exigint l’esforç d’una atenta França que, en defensa, no va decebre. De fet, va fer el seu millor partit al darrere. Deschamps va repetir el mateix onze que li va funcionar contra Islàndia, amb Sissoko i Umtiti per Kanté i Rami. El primer, sacrificat en les ajudes per tapar un apagat Draxler, va permetre alhora que Griezmann abandonés la banda i tingués llibertat de moviment per dins. El segon, més confiat i crescut que en la seva estrena contra els islandesos, va mostrar-se sòlid, atent al tall i segur en la que, aquest cop sí, va ser la seva gran primera prova de foc amb la selecció, i que va complir amb bona nota.
Mentre Can, Müller i Schweinsteiger van advertir Lloris que no seria una nit gens tranquil·la per al porter del Tottenham, França esperava. Sorprenentment tranquil·la, replegada, tancava espais interiors i intentava sortir quan podia. Quan recuperava la pilota, però, es trobava amb massa metres per córrer i amb només Griezmann i Giroud per sortir, i sempre en inferioritat numèrica per conduir els contraatacs. Alemanya pressionava i circulava, però a pocs segons del descans va topar-se amb el pitjor càstig possible. En un córner servit per Griezmann, el braç de Schweinsteiger va tapar el remat d’Evra i va concedir un penal tan absurd com transcendental. El partit d’ahir havia de convertir el migcampista del Manchester United en heroi, ja que el situava com a l’únic jugador a disputar 38 partits en fases finals de grans tornejos. Malauradament, però, ahir es va convertir en tot el contrari, ja que la seva acció va enviar Alemanya amb desavantatge al descans. Griezmann, serè, no va desaprofitar l’ocasió i va transformar el penal.
La resistència francesa té premi
El gol va tocar anímicament Alemanya, que fins ben entrada la segona part no va trobar el camí per acostar-se a l’àrea de Lloris. Els francesos es multiplicaven al darrere i fins i tot semblaven els únics capaços de rematar. Absents Özil i Draxler i apagat Kroos, l’única llum alemanya era el seu porter. Ahir no va brillar el col·lectiu, sinó una individualitat. La d’un Griezmann que, quan va tenir l’ocasió, va ser al lloc i en el moment adequat. En una jugada en què Pogba va ballar i va marejar un defensa, Neuer no va encertar a refusar el seu centre i va deixar la pilota morta als peus del davanter de l’Atlètic, que firmava el sisè gol del seu compte en la competició. Es consolida com al màxim realitzador de l’Eurocopa, seguint l’estela de François Heutte i Michel Platini, dos compatriotes que van convertir-se en els màxims golejadors de les dues Eurocopes celebrades a França, els anys 1960 i 1984.
De poc li va servir a Alemanya morir lluitant fins al final. Entre la defensa i Lloris van eixugar la maquinària germànica i van conduir França cap a la seva tercera final europea. Setze anys després els francesos poden tornar a regnar a Europa. L’últim obstacle, a París, el Portugal de Cristiano. Una nova revàlida per al comandant Griezmann, que podrà tornar a reivindicar una corona europea amb el país on ha recuperat la rialla.
