Griezmann i Cristiano aspiren al mateix tron
BarcelonaQuan Raphaël Guerreiro tenia dos anys, a tot just cinc quilòmetres de casa seva es va començar a construir l’Estadi de França, escenari avui de la final de l’Eurocopa. Guerreiro va créixer a Le Blanc-Mesnil, un municipi sobrevolat pels avions que aterren a l’aeroport Charles de Gaulle, al nord de París. Aquest jove francès jugarà avui a Saint-Denis la primera final de la seva carrera als 22 anys, no gaire lluny de la seva casa natal. Però no ho farà amb França. Ho farà amb la samarreta de Portugal.
França tanca avui la 15a edició de l’Eurocopa, el torneig que van inaugurar ells mateixos el 1960, quan dos estats que ja no existeixen, la Unió Soviètica i Iugoslàvia, van jugar la final. Europa ha canviat molt i dos equips plens de joves fills d’africans, França i Portugal, protagonitzaran una final inèdita. Una final nova per a una Europa que busca una identitat, amb situacions curioses, com la dels 250.000 portuguesos que viuen a París fa anys, on van arribar buscant feina durant els anys 60 i 70. Guerreiro, descobert pels tècnics portuguesos quan jugava al Caen francès, és fill d’un portuguès i una francesa. Però la passió pel futbol era cosa del pare i quan Portugal li va trucar no va dubtar i ara tindrà l’oportunitat de formar part de la primera generació de portuguesos que guanya un títol internacional, però ho haurà de fer precisament contra França, la terra de la seva mare. Els francesos, campions d’Europa el 1984 i el 2000, volen convertir-se en el primer amfitrió capaç de guanyar el títol precisament des de França aquell 1984. Si ho fan, sumaran ja tres corones europees, tantes com espanyols i alemanys. Espanya, per cert, entregarà un títol que havia guanyat els anys 2008 i 2012. L’encarregat de fer-ho serà un català, Xavi Hernández, que portarà la copa a l’estadi, on un basc, Ángel María Villar, la donarà al capità dels guanyadors en condició de president en funcions de la UEFA. Platini, que somiava a donar la copa a un francès, no podrà fer-ho, ja que la nova Europa també castiga alguns directius per corrupció.
La final de la primera Eurocopa amb 24 equips a la fase final enfronta un país sense palmarès, però semifinalista en quatre dels últims tornejos, contra una França que va començar patint però que s’ha anat posant les piles. Serà el final d’una Eurocopa en què la por a perdre ha fet guanyar molts partits, com als portuguesos, però també serà el torneig dels somnis d’Islàndia i Gal·les. I el torneig de Griezmann, que ha liderat els amfitrions. El jugador de l’Atlètic de Madrid, conjuntament amb Cristiano Ronaldo, serà el nom propi d’una final en què França és favorita.
Portugal va recuperar el millor Cristiano Ronaldo en el millor moment, a les semifinals, amb un gol i una assistència. Cristiano, que era jove quan Portugal va perdre la final de l’Eurocopa a casa el 2004 contra Grècia, s’ha encaparrat a ser el capità que aixeca un trofeu que no van poder aixecar Eusebio, Rui Costa o Figo. Ho farà pensant, de passada, a guanyar la Pilota d’Or. I a fer un gol que el deixi com a màxim golejador en solitari de les Eurocopes, ja que fins ara ha fet 9 gols, tants com Platini, repartits en quatre tornejos. Griezmann ha fet tot sol 6 gols en aquesta Eurocopa, dos contra Alemanya, a les semifinals, quan els francesos van derrotar els seus veïns per primer cop en una fase final des de l’any 1958.
Fernando Santos, el veterà tècnic portuguès, recupera al centre del camp William Carvalho, absent a la semifinal per lesió, i Pepe, que va tornar als entrenaments dissabte després de no haver pogut jugar contra Gal·les per lesió. Didier Deschamps, l’home que va aixecar la copa del Mundial el 1998 a l’escenari de la final, també sembla que té clar el seu equip. Si inicialment va canviar d’equip i de sistema en els tres primers partits, ara ja sembla que sap quin és el millor dibuix, amb el blaugrana Samuel Umtiti al centre de la defensa com a última novetat. El jove fill de camerunesos va jugar bé contra Alemanya i va il·lusionar els barcelonistes i els francesos, que veuen com Moussa Sissoko sembla per davant del jugador del Leicester N’Golo Kanté al mig del camp.
França, després d’uns mesos complicats pels atemptats del novembre, quan l’Estadi de França també va ser atacat, i per altres problemes com vagues, lesions o l’escàndol sexual que va deixar fora de la convocatòria Valbuena i Benzema, confia que tindrà un final de festa feliç. Payet, el millor a la primera fase, Giroud i Pogba han acabat fent tancar boques, però si França guanya serà el triomf de Griezmann, el nou rival de Cristiano Ronaldo.
