França posa un punt final cruel al conte islandès (5-2)

BarcelonaNo tots els contes acaben bé. N’hi ha que acaben aparentment de manera abrupta i cruel. Aquest va ser el destí de la selecció d’Islàndia, que durant aquestes últimes dues setmanes s’ha guanyat l’admiració i el respecte del món del futbol. França va tenyir de negre l’última pàgina d’aquesta bella història, golejant 5 a 2 el seu rival gràcies a un primer temps impecable de la selecció amfitriona. Amb el pas del temps, però, el relat recuperarà la seva èpica, la història agafarà una nova dimensió, posant en el seu lloc la gesta dels islandesos, que marxen de l’Eurocopa després de caure golejats contra un equip que ha anat de menys a més en aquesta competició.

Islàndia va sortir sobre la gespa de Saint-Denis fidel al patró de joc que el va portar fins a quarts de final del torneig. Pressió alta per dificultar la sortida de pilota francesa i obligar Lloris a treure en llarg. Gunnarsson escombrant totes les pilotes mortes a la medul·lar. Islàndia va sortir valenta per deixar clar a la temible França que no estava intimidada, ni per l’escenari ni per la magnitud del duel. Però una pilota llarga a l’espai per a Olivier Giroud va posar de manifest els pitjors defectes islandesos. Una simple passada a l’esquena dels centrals va suposar l’inici de la fi. Tot massa fràgil. Quan Giroud va empalar la pilota per superar Halldórsson tot es va acabar de cop. Amb el gol dels amfitrions, Islàndia ja no va ser el glacial imponent que havia impressionat tot Europa, sinó una neu fonedissa que es desfeia a cada envestida francesa.

Molt múscul

La determinació vikinga quedava esvaïda pel desplegament físic dels atletes francesos, amb un mig del camp poderós format per Pogba, Matuidi i Sissoko per abastar-ho tot. En absència de Kanté -el pulmó francès a la zona central-, Pogba va desplegar la seva privilegiada figura, rememorant els seus inicis per jugar com a pivot al costat de Matuidi. Una posició més endarrerida de l’habitual que no el va privar d’exhibir la seva exuberància, i mentre els islandesos intentaven recuperar-se del cop que havia suposat el gol de Giroud, França va sentenciar el partit quan no s’havien ni jugat vint minuts. I altra vegada va ser a través del futbol més primari. Córner al segon pal que es va endur amb vigor el migcampista del Juventus per fer miques l’entramat defensiu que havia dibuixat Lars Lagerbäck. Com si es tractés d’un guèiser, Pogba va elevar-se sobre tots per superar el porter rival i començar a escriure el final de la història que mig continent volia seguir allargant uns quants dies més.

França no havia necessitat ni la classe de Payet ni l’astúcia de Griezmann per posar peu i mig a les semifinals, i començar a mirar Alemanya, el seu pròxim rival, als ulls. Dues estocades, directes i contundents, havien tombat l’ímpetu islandès, castigat amb excés amb dues jugades aïllades en què els defenses nòrdics es van mostrar fràgils i inexperts, demostrant per què només compten amb un centenar de futbolistes professionals per confeccionar la selecció. Tot el que eren virtuts fins a uns minuts abans es van convertir en defectes.

Tot i el 2 a 0 en el marcador, Gunnarsson va seguir bombardejant incansable la porteria de Lloris amb els seus serveis de banda -que havien donat tres gols a la seva selecció-, malgrat que aquesta vegada Bödvarsson no va poder rematar bé la prolongació, molestat per Umtiti, i posar en perill Lloris. La gran arma islandesa ahir no va donar els fruits esperats.

En canvi, en l’últim sospir del primer temps, França va castigar amb duresa el rival. Aquest cop sí, el virtuosisme de Payet i Griezmann va sorgir per abatre qualsevol indici de resistència islandesa. Payet va culminar una jugada d’atac francès amb un remat ras que va fer inútil l’estirada de Halldórsson. Quan Islàndia es recuperava de la sotragada, va irrompre Griezmann amb una carrera des del mig del camp per picar amb classe la pilota per sobre del porter islandès. La defensa islandesa estava desfeta. Era una passada innocent que va deixar passar Giroud, i tots van caure al parany, menys el davanter de l’Atlètic de Madrid, màxim golejador del torneig.

A la represa, l’orgull viking va planar sobre Saint-Denis. Sigthórsson es va avançar al nou central del Barça Samuel Umtiti -poc exigit, però patint el joc aeri islandès-, per marcar el primer gol del conjunt nòrdic, aprofitant una centrada lateral. L’alegria va durar ben poc. La rèplica local va ser imminent, i Giroud va penalitzar la mala sortida del porter Halldórsson, per fer el 5 a 1 que tornava a castigar els islandesos i feia créixer encara més la moral dels amfitrions pe al que queda de campionat. A cada partit que passa, França s’ho creu més.

Als minuts finals, amb l’exblaugrana Eidur Gudjohnsen sobre la gespa, Bjarnason va marcar el 5 a 2 definitiu, i va deixar un regust més dolç als aficionats islandesos, que han acudit en massa a l’Eurocopa per donar suport als seus herois, els vint-i-tres escollits per aconseguir una gesta immensa per a un diminut país sense tradició futbolística.

El viatge viking, però, va acabar ahir a Saint-Denis. Una golejada que va fer tant mal a Reykjavík com a Londres. La humiliació a Islàndia va ser una punxada feridora per a Anglaterra, víctima del futbol primari dels islandesos als vuitens de final. Islàndia torna orgullosa a casa, segura que ben aviat les paraules de GaryLineker quedaran desfasades. “Ens ha guanyat una selecció amb més volcans que jugadors”, deia el davanter anglès. A l'illa estan segurs que el fenomen d’aquesta Eurocopa farà que ben aviat sigui al revés. Islàndia va caure amb una França que dijous es jugarà un lloc a la final contra una Alemanya amb baixes i dubtes.

Griezmann ja lidera la taula de golejadors

Amb una subtil vaselina que firmava el 4-0 a favor de França, el davanter de l’Atlètic Antoine Griezmann va desmarcar-se dels seus principals perseguidors en la lluita per acabar com a màxim golejador de l’Eurocopa. Griezmann va marcar el seu quart gol en aquest torneig - abans n’havia fet un contra Albània i dos contra Irlanda -, el 100 que es marcava en tota la competició. Supera així en un gol els seus compatriotes Giroud i Payet, que ahir també van marcar, i Bale i Morata, l’únic ja eliminat del torneig.

No és d’estranyar que els francesos liderin les classificacions de golejadors en les Eurocopes que es disputen al seu país. En l’edició inaugural, disputada al mateix país el 1960, François Heutte va ser el màxim realitzador marcant dos gols, els mateixos que els soviètics Víktor Ponedelnik i Valentin Ivanov i els iugoslaus Drazen Jerkovic i Milan Galic. En la segona edició jugada també a França, el 1984, Michel Platini va proclamar-se màxim golejador en solitari després de firmar fins a nou dianes. Ara tres amfitrions encapçalen una llista amb clar color francès.