ETA i Països Catalans: 67 morts, 5 'comandos Barcelona' i una treva parcial

BarcelonaLa relació entre ETA i els Països Catalans és dilatada. Dels 829 morts totals de la banda armada, 67 han tingut lloc als Països Catalans, una gran majoria dels quals a Catalunya, l'únic dels territoris on ha gaudit de comando estable. Tanmateix, a banda, de les víctimes mortals, també han esclatat nombrosos explosius a zones turístiques del País Valencià –i altres zones, com la costa tarragonina– i han tingut lloc intents frustrats d'assassinat del rei Joan Carles.

El primer mort a Catalunya va ser un agent de policia, el 6 de juny de 1975, després d'un atracament al Banc de Santander, a Barcelona. Per la seva banda, ETA es va estrenar al País Valencià amb l'assassinat a Benicàssim del francès Clément Perret, pressumpte membre dels GAL. L'atac més sagnant, però, va tenir lloc el 19 de juny de 1987, quan 21 persones van morir i 45 van resultar ferides en explotar una bomba a l'Hipercor de Barcelona. ETA havia trucat tres vegades per avisar de l'atemptat, però no es va desallotjar el local. Aquest fet va provocar un rebuig tan generalitzat que la banda va deixar d'atemptar durant tres anys, però el retorn va ser sonat: el 8 de desembre de 1990 sis policies van morir amb l'esclat d'un cotxe bomba a Sabadell i el 29 de maig de 1991 un altre cotxe bomba va matar deu persones més en una caserna de Vic.

Els atemptats a personalitats polítiques també han copat algunes pàgines importants de la història d'ETA i Països Catalans. El cas més conegut és el d'Ernest Lluch, exministre socialista de Sanitat que va ser assassinat al garatge de casa seva el 21 de novembre del 2000, provocant una gran marea de solidaritat a Catalunya. També va ser molt notori l'assassinat a València de Manuel Broseta, qui havia estat ponent de l'Estatut valencià defensant el secessionisme lingüístic, el 15 de gener de 1992. A banda, el 2000 també van ser víctimes el regidor del PP a Sant Adrià José Luis Ruiz Casado i l'edil del PP a Viladecavalls Francisco Cano Consuegra.

Els Països Catalans també han estat escenari d'intents d'atemptat contra el rei Joan Carles. L'últim, poc abans de la treva a Catalunya que ETA va declarar el 18 de febrer de 2004, mesos després de reunir-se amb el conseller en cap del Govern, el republicà Josep-Lluís Carod-Rovira. El Nadal anterior, un comando s'havia de desplaçar a l'estació d'esquí de Baqueira, on s'hi troba habitualment el monarca, per col·locar-hi tres quilos d'explosius, però un fort temporal va fer dissuadir l'operació. A les Illes Balears va intentar atemptar-hi en dues ocasions. La primera, el 1995, però l'etarra que havia de disparar-li des d'una terrassa va ser detingut. La segona, el 2004, fallida també perquè suposadament el rifle no va arribar a temps.

A les Balears, de fet, va tenir-hi lloc l'últim atemptat mortal dels Països Catalans, que també va ser el primer que es va perpetrar allí. Va ser a Calvià, el 30 de juliol de 2009, quan dues persones van morir per l'esclat d'una bomba lapa adherida al seu vehicle. L'últim mort al País Valencià va ser la filla d'un Guàrdia Civil a Santa Pola (Baix Vinalopó) el 4 d'agost de 2002 i a Catalunya havia estat el 17 de març de 2001, quan va esclatar un cotxe bomba que va matar un Mosso d'Esquadra a Roses (Alt Empordà). Després de la treva catalana, però, el Principat va servir de base logística i amagatall.

La majoria de comandos que han actuat als Països Catalans han estat itinerants. L'únic permanent ha estat el de Barcelona, que va ser un dels més actius de la banda, malgrat que el van desarticular cinc vegades. Va començar a actuar el 1986 i va ser desmantellat el 1987, el 1991, el 1994, el 2000 i el 2001. En diverses ocasions les operacions contra el comando Barcelona van anar acompanyades de crítiques de moviments antirepressius, que asseguraven que s'aprofitava l'ocasió per criminalitzar i engarjolar membres del moviment independentista radical o okupa acusant-los de col·laborar amb ETA. Un dels que van passar per la presó va ser entre el 2002 i el 2007 el cantant de KOP, Juan Ramon Rodríguez “Juanra”.