“L’esport popular és una via per democratitzar l’activitat física”

Quina importància té l’esport popular a Catalunya en aquests moments?

La importància que té a Catalunya en aquests moments es troba molt allunyada de la realitat que existeix a Europa. L’esport popular va tenir aquí una gran tradició durant la Segona República i va ser el que va impulsar les Olimpíades Populars del 1936. Un cop va arribar la dictadura, tot això va quedar sotmès a la política esportiva del règim, al qual li interessava més vanagloriar-se de tenir esportistes bons en competicions que el destacaven a Europa. També és veritat que quan va entrar la democràcia no es va treballar en aquest sentit. És ara que nosaltres comencem a recuperar l’esport popular i, per tant, el que demanem és que sigui una via per democratitzar l’activitat física a Catalunya. Hem de fer possible que arribi a tothom sense cap tipus de discriminació, que sigui un esport de salut i que no exclogui ningú per les seves capacitats.

Al setembre se celebraran els primers Jocs Populars de Catalunya al Vendrell per reivindicar l’esport d’aficionats. Com ho encaren?

Tot i que les expectatives, com totes les d’una cosa nova que comença, són molt senzilles, tenim dues fites importants en aquest sentit. Per una banda, intentarem que hi hagi una participació acceptable malgrat que sigui la primera edició. Per l’altra, cal aconseguir la força i l’impuls pel repte que tenim l’any que ve: l’organització dels World Sport Games. Cal recordar que aquest tipus d’esport contempla canvis importants en la manera que tenim tots d’entendre l’esport de competició, ja que està pensat per a persones que no s’entrenen tres o quatre dies a la setmana. Els reglaments intenten tenir molt clar aquest paràmetre de salut i per això els adaptem perquè tothom hi pugui participar sense prendre mal. Es configura com una competició però no és l’objectiu final. Per això intentem que sigui molt més justa, més inclusiva i apostem per la igualtat de gènere amb esports en què homes i dones poden participar-hi junts. Cal destacar un altre element important que mirarem de tenir en compte de cara a següents edicions, i és que tots els participants que juguin les fases de la seva comarca o territori puguin tenir accés a la final nacional, que es farà per nivells. Creiem que així la gent els disfrutarà més.

Els Jocs Populars de Catalunya són l’avantsala dels World Sport Games del 2019. ¿Com avancen els preparatius per a aquest esdeveniment que acolliran les Terres de l’Ebre?

Per ara ja tenim confirmades diferents delegacions d’arreu del món. Creiem que arribarem a les 4.500 persones participants. En aquests moments, tenim compromeses totes les places hoteleres de les Terres de l’Ebre. Cal dir que el dels World Sport Games és un tipus d’esport en què la gent ve a fer cultura, a passar-s’ho bé. És evident que competeix, però hi ha una part molt important d’activitat cultural i de donar a conèixer el territori. Calculem que l’impacte econòmic a les Terres de l’Ebre en una setmana serà molt gran, de més de tres milions d’euros. A part, cal recordar que les inversions que es fan en l’organització no són milionàries perquè s’utilitzen instal·lacions ja existents. Demostrarem que una zona com les Terres de l’Ebre, amb una mínima població en relació a altres comarques de Catalunya, és capaç d’organitzar un esdeveniment amb un nombre d’assistents similar al dels Jocs del Mediterrani de Tarragona. Des del nostre punt de vista és important perquè tenim un gran potencial que, a la vegada, ens permetrà recuperar un llegat, el de la memòria de les Olimpíades Populars del 1936 des del punt de vista dels valors, però també fer un salt i repensar com hauria de ser l’esport popular al segle XXI. A més, també podrem posar sobre la taula que l’esport aporta inclusió i pau en un territori que va patir la Batalla de l’Ebre i en una ciutat com Tortosa, amb molta història en el sentit que sempre hi han conviscut tres grans cultures: la jueva, la cristiana i la musulmana. És una aposta molt clara que hem de fer i que creiem que les Terres de l’Ebre, com a terra de cruïlla, pot fer molt bé.

Des dels Consells Esportius es treballa en l’elaboració d’una futura llei de l’esport. Què suposarà?

Aquesta futura llei del país ha de reconèixer els dos models esportius existents, en què conflueixen les pràctiques esportives assequibles per a tothom i les d’elit, en les quals no tothom pot competir. Per tant, la llei hauria de contemplar amb la mateixa força els dos nivells. Ara, però, estem descontents amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya perquè han presentat una iniciativa legislativa popular al Parlament en què proposen una llei de l’esport que no representa tot el món de l’esport del país. Qui ha de fer les lleis quan parlem d’aquestes coses ha de ser el Parlament. Els demanem que la retirin i que puguem treballar amb consens. Confiem que això passi i que puguem fer una llei molt nova sense deixar ningú al marge.

Un cop tancat el curs, a quins reptes de futur creu que s’ha d’enfrontar l’esport popular de Catalunya?

El primer que hem d’afrontar és l’abandonament dels esportistes joves. Cal que els infants a partir dels 12 anys s’enganxin a l’esport. N’hi ha que ho deixen perquè els posen a prova les capacitats, els estudis no els ho permeten o no poden seguir un ritme d’esport de competició. S’hi suma, a més, el tema econòmic i de gènere. Tenim un buit que cal intentar omplir i si, per exemple, cal canviar el reglament perquè a les pistes hi hagi igualtat de gènere, ho haurem de fer. L’altre repte que tenim és el de la iniciació esportiva. Molt sovint iniciem els nens molt de pressa en un esport determinat. Des d’un punt de vista tècnic, és molt important que l’infant faci diferents esports quan comença per poder tenir bones condicions motrius. Després ja triarà. D’altra banda, pensem que també hi ha dos elements que s’han de posar sobre la taula. Un és l’esport en família. Estem treballant amb reglaments que puguin fer jugar pares i fills, avis i nets, ja que això és possible en molts tipus d’esports. L’altre element és el de l’esport d’empresa que, a part d’anar molt bé des del punt de vista de la salut física, també és molt bo per afavorir la convivència.