Universitats i empreses, cada cop més de la mà? La transferència del coneixement s'accelera

L'Elena Cano és professora del Departament de Didàctica i Organització Educativa a la Universitat de Barcelona (UB) i l'Eloi Puertas i Prats, docent del Departament de Matemàtiques i Informàtica del mateix centre. Junts han desenvolupat Uptitude, una plataforma d'aprenentatge en línia que permet a l'alumnat autoregular els coneixements que adquireixen: poden establir objectius, gestionar les lliçons i desenvolupar habilitats com la gestió del temps i la resolució de problemes. L'objectiu és clar: millorar el rendiment acadèmic. És un dels casos d'èxit que recull la Fundació Bosch i Gimpera, l'oficina de transferència de coneixement i tecnologia de la UB. És una de les més antigues del país. Va obrir el 1983 i, des d'aleshores, treballa per facilitar la col·laboració entre el món universitari i l'empresarial per incrementar l'impacte que té la universitat en la societat. Només durant el 2023, la col·laboració entre la UB i els agents econòmics ha permès desenvolupar 717 projectes, llicenciar 11 tecnologies i crear dues spin-offs. 

Igual que la UB, la resta d'universitats del país també compten amb organismes semblants. A la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per exemple, hi ha una oficina encarregada de gestionar la propietat industrial que neix a la universitat, des de la sol·licitud de la patent fins a la promoció i capacitació de finançament. De tot això, a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) se n'encarrega la unitat de Knowledge Transfer and Entrepreneurship. I un tercer exemple: a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han impulsat el programa UPF INNOValora, que ofereix suport al personal investigador per impulsar la transferència dels resultats de la seva recerca.

Un vincle necessari

"Durant molts anys, la transferència de coneixement no ha estat sobre la taula, però ara tothom té clar que si un país vol ser productiu, necessita innovació i que el coneixement generat surti dels centres de recerca o de les universitats i connecti amb la societat", explicava a l'ARA fa algunes setmanes Laia de Nadal, rectora de la UPF i presidenta de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha anunciat la injecció de 10 milions d'euros al Programa Indústria del Coneixement, amb l'objectiu d'impulsar un model econòmic basat en el coneixement tot incentivant la transferència dels resultats de la recerca, fomentant l'emprenedoria i generant llocs de treball d'alta qualificació. 

A banda de l'ajut econòmic, el programa públic inclou un servei d’acompanyament que proporciona formació, assessorament especialitzat en transferència i innovació, mentoria personalitzada, accés a fons de finançament i inversió, així com oportunitats de connexió amb emprenedors, empreses i altres actors clau del sistema de R+D+I. Però, qui hi pot accedir? Els ajuts estan oberts a equips de recerca d’universitats catalanes, centres de recerca i tecnològics, fundacions hospitalàries i institucions sense ànim de lucre que tinguin la recerca com a activitat principal.

Des del sector s'ha rebut amb una alegria continguda. "Pot ser un incentiu, però caldrà veure com es reparteixen aquests diners i si realment es tradueixen en coses útils per a la societat", valora Josep Maria Espinet. És professor lector del Departament d'Empresa de la Universitat de Girona (UdG) i ha compaginat la seva feina en l'àmbit financer amb la docència universitària durant més de trenta anys. "Des del món empresarial, les universitats sovint es veuen massa llunyanes", analitza. Ho atribueix, entre altres coses, a tres factors: el pes de la teoria -i la falta de pràctica- a les aules, a les poques hores que els professors poden dedicar a la transferència de coneixement i a les traves administratives que, malgrat els esforços, encara dificulten el procés. Però, a escala internacional, quin punt de vista es té de les universitats catalanes, quan es parla de transferència de coneixement?

La mirada internacional

Jordi Albó fa anys que treballa per aprofitar la tecnologia com a eina per millorar la qualitat de vida de les persones. Nascut a Arbúcies, ha construït una sòlida trajectòria acadèmica a Espanya, els Països Baixos i els Estats Units promovent la connexió entre el món universitari i el teixit empresarial. Ha estat impulsor de projectes innovadors en intel·ligència artificial emocional i computació al núvol, aplicats a l’educació i la sanitat. Actualment és cofundador i director científic de Lighthouse, una empresa amb seu a Boston —on resideix— i vinculació amb Barcelona, que canalitza el talent de l’ecosistema tecnològic nord-americà per oferir solucions a necessitats del sud d’Europa, l’Àfrica i l’Amèrica Llatina.

Per a ell, quan es parla de transferència de coneixement cal distingir entre dos conceptes: el de coneixement i el de projecte: "Des del punt de vista del primer, cal que el coneixement que genera o transfereix la universitat estigui alineat amb el que les unitats de negoci de les empreses necessiten". En el camp dels projectes, opina que la universitat no hauria de ser un proveïdor de serveis ni de béns comercialitzables per la indústria: "Hauria de fer la funció de gimnàs per provar els béns tecnològics desenvolupats per la indústria en bona forma". Sobre la connexió universitat-indústria, és taxatiu: "Actualment, viuen en un estat d’aïllament cognitiu per falta d’espais de convivència per treballar de manera coparticipada, i no només en format de sponsorship, divulgació o networking".

Com Espinet, sobre les ajudes de 10 milions de la Generalitat per impulsar la transferència, també té dubtes: "Per a mi estan mal enfocades: la creació de producte ha de fer-se en l'entorn emprenedor o empresarial, no en el de la recerca". Albó hi troba a faltar la participació de la indústria: "Que els destinataris siguin centres de recerca, fundacions i institucions sense ànim de lucre facilitarà la generació de coneixement, però serà insuficient per transferir-lo". I acaba amb una frase que reforça el seu posicionament: "L'evidència que encara cal millorar molt és que els catalans, motivats, emprenedors i amb talent, acaben massa sovint marxant del país, amb les seves idees, productes i serveis". 

Malgrat el pessimisme, les xifres de les Oficines de Transferència de Coneixement de les diferents universitats catalanes mostren com les universitats i les empreses, de mica en mica, es van acostant. Els ajuts de la Generalitat hi remen a favor: la convocatòria de l'any passat va permetre finançar 120 projectes d’innovació amb un pressupost que va passar dels 9 milions d’euros inicials als 9,7 milions al final del programa.