Laura Pararols: “Tenir tota l’oferta educativa concentrada en un mateix espai és del tot necessari”

Després de dos anys, el Saló de l’Ensenyament i Futura tornen aquest 2022 al seu format habitual, el presencial. Estudiants, famílies i docents esperen conèixer de primera mà la formació postobligatòria que el sistema educatiu posarà al seu abast el curs 2022-2023, una oferta encapçalada pels més de 250 expositors que presentaran les seves novetats en batxillerat, formació professional, graus universitaris, estudis superiors i complementaris, artístics i d’idiomes. Una cita que posarà l’accent en l'orientació dels joves i que arrencarà amb el repte de superar els 90.000 assistents que va congregar l'últim cop que es va poder visitar físicament. Repassem els aspectes clau de la cita d’enguany de mans de la seva directora, Laura Pararols.

El Saló de l’Ensenyament i Futura recuperen la presencialitat. Quines expectatives hi ha posades en la cita d’enguany?

— Doncs en tenim moltes ganes, perquè, després dels dos anys de parada obligatòria per la pandèmia, tots dos salons tornen en el seu format habitual: al recinte de Montjuïc i de manera presencial. Estem convençuts que tornaran a ser un èxit com és habitual i que tenir tota l’oferta educativa concentrada en un mateix espai és del tot necessari.

Quins són els elements que afavoreixen que el Saló de l’Ensenyament continuï amb un estat de salut envejable després de 31 edicions?

— És el que comentava abans: poder disposar de tota l’oferta formativa del moment en un mateix espai facilita, i molt, les coses; creiem que això es valora any rere any. I, sumat a l’aposta per l’orientació, que enguany intensifiquem, fa de la nostra una fórmula d’èxit que esperem que perduri molts anys més. Tampoc vull oblidar-me de la confiança que dipositen en nosaltres els nostres expositors, juntament amb el suport de les institucions, com el departament d’Educació i el de Recerca i Universitats.

Com cal que el visitant prepari la visita per aprofitar-la al màxim?

— Jo el que recomano sempre és que facin ús dels serveis d’orientació que s’ofereixen al saló, ja que això els facilitarà molt la feina. Especialment útils durant la preparació de la visita són el servei de consultes online i el telefònic, el qual va obrir l’1 de febrer i es mantindrà actiu més enllà del saló, concretament fins al 30 de març. És important centrar la visita en aquells espais que més s’adeqüen als seus interessos i deixar de banda els que no.

Quines són les formacions que concentren bona part d’aquest interès?

— Pel que fa als graus, segons dades de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i del Consell Interuniversitari de Catalunya relatives a la preinscripció del 2021, els estudis més demandats són medicina, psicologia, administració i direcció d’empreses, infermeria i enginyeria informàtica. Pel que fa a graus mitjans, segons dades de l’Informe Infoempleo Adecco del 2020, administració i gestió lidera el rànquing de més sol·licitats, seguida d’electricitat i electrònica, instal·lació i manteniment i fabricació mecànica. No obstant això, caldrà estar atents a l’impacte que pot tenir la pandèmia i si, com auguren alguns experts, cicles com els de cures d’auxiliar d’infermeria, farmàcia i parafarmàcia, o sistemes microinformàtics i xarxes, creixeran amb força el curs 2022-23.

¿Creu que els joves d’avui fan la suficient introspecció per detectar les seves debilitats, fortaleses i interessos a l’hora de triar quina formació postobligatòria faran?

— Es fa difícil de dir, però, veient com cada any al saló augmenten les persones que fan ús dels nostres serveis d’orientació, es posa de manifest que els estudiants surten de l’ESO o el batxillerat encara amb molts dubtes. Una situació que s’accentua especialment en l’etapa postobligatòria, segurament massa centrada en superar la selectivitat i no pas en aprofundir en els interessos, capacitats individuals i autoconeixement. També crec que s’ha de normalitzar l’error. Vull dir que cal assumir com a lògic, i fins i tot necessari, que un noi o una noia de 17-18 anys pugui triar un grau o un cicle i adonar-se que no li agrada o no era el que pensava i en comenci un altre. Cal treure la pressió als nostres joves i normalitzar l’error com a part intrínseca del procés d’aprenentatge.

Com adapta el saló la posada en escena a l’actual context, tan canviant i volàtil, i a la gran quantitat de professions que han de venir i que ara ni tan sols existeixen? Com gestionen aquest grau d’incertesa?

— És evident que el mercat de treball està en un moment d’agitació considerable, impactat especialment per tot allò que té a veure amb la digitalització i les noves tecnologies. Hi ha professions que ara existeixen que d’aquí pocs anys ja no seran entre nosaltres i viceversa, feines que ara ni tan sols podem imaginar però que en poc temps seran generalitzades. Tant el Saló de l’Ensenyament com Futura són espais permeables a les noves tendències del mercat i les noves titulacions sobre matèries innovadores sempre hi tindran cabuda. En aquest sentit, a Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus, enguany estrenem l’activitat Tens una cita amb el futur, que consistirà en entrevistes en format speed dating entre estudiants, empreses i tutors de pràctiques de màsters o postgraus. A banda de poder-se presentar com a possible candidat, en les xerrades els estudiants també sabran de primera mà quines són les necessitats del sector, les competències més demandades i els perfils més competitius ara i en un futur.

El que sembla clar és que en un món cada cop més globalitzat, els idiomes i les estades a l’estranger fan créixer l’índex d’ocupació dels joves, d’aquí que el saló aculli, entre d'altres, el Saló dels Idiomes i l’oficina Education USA. ¿És una presència que preveuen que vagi a més, en les pròximes edicions?

— Sí. El planeta està cada cop més interconnectat i avui els idiomes, especialment l’anglès, són imprescindibles en un mercat de treball competitiu. En aquest sentit, és molt habitual la presència d’universitats internacionals, escoles d’intercanvi i serveis governamentals que faciliten informació per estudiar en un país concret, com el que aquest any ofereixen l’oficina Education USA i el Consolat General dels EUA (al Saló de l’Ensenyament) i o el Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic a través de la seva agència Study in Germany (a Futura). També és destacable la presència del British Council o la Universitat de Ciències Aplicades del nord-oest de Suïssa, que engloba nou facultats. En paral·lel, últimament també s’està notant, i molt, una creixent internacionalització dels estudis locals. És a dir, que s’imparteixen en universitats i centres formatius catalans i que ja són totalment en anglès o incorporen una llengua estrangera des de bon principi.