Quines són les claus del creixement dels estudis de FP?

Gairebé un milió de persones entre 25 i 64 anys a Catalunya tenen estudis de formació professional. Una xifra que ha crescut gairebé un 11% els últims cinc anys i que constata que cada vegada més joves s’interessen per aquesta modalitat. Segons dades de l'Observatorio de la Formación Profesional relatives al curs 2021-2022, gairebé 4 de cada 10 estudiants catalans cursen estudis de FP quan acaben l’ESO, cosa que suposa que més d’un 37% del total d’estudiants matriculats en estudis postobligatoris escullen un cicle de FP, un 7% més que el curs 2016-2017.

La modalitat d’aquests estudis, amb cicles de curta durada, la possibilitat de posar en pràctica els coneixements apresos a través de projectes laborals reals i les bones perspectives de feina són alguns dels factors que responen a l’increment de demanda d’aquesta formació: “La formació professional ofereix grans oportunitats perquè en poc temps els joves puguin començar el seu projecte de vida”, apunta José Luís Duran, director de l’Institut Escola del Treball de Barcelona, un dels centres de FP més importants de Catalunya. “Es tracta d’estudis professionalitzadors de cicle curt [...] amb una elevada ocupabilitat i, en algunes famílies, sous força competitius [...]. També s’ha millorat, i la nova llei ho millora més, l’existència d’itineraris formatius verticals que permeten a l’alumnat continuar-se formant a dins d'una mateixa branca”, afegeix. L’increment de places reservades per accedir a graus superiors des dels graus mitjans, la implantació dels cursos d’especialització que permeten obtenir el títol de màster en FP si s’hi accedeix des d’un grau superior o la possibilitat d’entrar a la universitat des d’un cicle formatiu o, fins i tot, reconèixer crèdits als graus universitaris, són altres factors que, segons Duran, contribueixen al fet que la FP sigui cada vegada una opció a tenir més en compte. Aquest increment de demanda també l’han percebut a l’Institut Escola del Treball, on han passat de 2.750 estudiants el 2012 a 3.150 el 2024, un 14% més.

Un perfil cada vegada més heterogeni

A diferència del nombre d’estudiants de batxillerat, que en els darrers cinc anys ha augmentat lleugerament a Catalunya, passant dels 94.000 l’any 2016 als 103.000 l’any 2021 (+9,5%), la xifra d’estudiants que opten per un cicle formatiu s’ha disparat en més d’un 95% en el mateix període (de 131.000 l’any 2016 a 201.000 el 2021), segons els indicadors de l'Observatorio de la Formación Profesional de CaixaBank Dualiza. “La societat s’està adonant que l’èxit social que venia associat al títol universitari no és tal com se l’havien imaginat. La subocupació de molts titulats universitaris que ocupen llocs de treball amb perfils competencials molt inferiors a les seves capacitats i amb uns salaris que no es corresponen amb l’esforç de formació que hi han dedicat genera molta frustració”, destaca José Luís Duran.

En aquest sentit, el perfil de qui escull aquesta opció formativa és cada vegada més heterogeni “depenent del nivell”, com detalla el director de l’Institut Escola del Treball. S’hi inclouen aquells joves que tenen interès per aprendre un ofici i a qui els agrada manipular, fer i provar; nois i noies que no han finalitzat l’ESO i que provenen de la formació professional bàsica o dels Programes de Formació i Inserció (PFI) i que es reincorporen als ensenyaments reglats per evitar, així, un abandonament prematur dels estudis; adults que acrediten les seves competències tècniques a través d’un certificat de professionalitat, o bé, tot i que en un percentatge encara petit, titulats universitaris que complementen la formació amb un cicle formatiu de grau superior (CFGS) per obtenir una formació més pràctica, la “possibilitat de fer formació dual a les empreses i més probabilitat d’ocupabilitat”, destaca.

Una planificació més eficient de la FP

Sanitat (26,4%), informàtica i comunicacions (13,69%), administració i gestió (11,98%), serveis socioculturals i a la comunitat (11,98%) i comerç i màrqueting (6,9%) són les famílies professionals amb més demanda a casa nostra, segons informes recents. Si bé en àmbits com el sanitari i l’informàtic hi ha una alta inserció laboral, uns altres sectors generen poc interès entre els estudiants malgrat que el mercat laboral necessiti cada vegada més tècnics en aquestes especialitats: “Els cicles de fabricació, cicles de fusteria, d’instal·lacions de calor, frigorífiques i de climatització, instal·lacions elèctriques, cicles d’eficiència energètica i d’energia i d’aigua tenen una altíssima inserció laboral, però malauradament solen quedar vacants als centres. És en aquest grup on cal treballar més l’orientació i la generació de vocacions, fent valdre les professions”, apunta José Luís Duran. Alhora, les empreses catalanes també tenen dificultats per cobrir vacants que sol·liciten tècnics mecànics, mecatrònics, en robòtica, instal·ladors de climatització, tècnics en energies renovables i encarregats d’obra i paletes. Just al contrari passa amb “els cicles d’esports, de grau mitjà de vídeo, discjòquei i so, que generen molt d'interès entre l’alumnat malgrat que no hi ha gaire inserció laboral”, afegeix.

Precisament amb l’objectiu de portar a terme una planificació més eficient entre l’oferta formativa i les demandes de llocs de treball en la formació professional a Catalunya (Sistema FPCAT), el Govern ha publicat l’Informe general de prospectiva 2023-2025, que determina tres línies d’actuació: 1) Incrementar l’oferta de places en les famílies professionals de química; informàtica i comunicació; transport i manteniment de vehicles; sanitat, i serveis socioculturals i a la comunitat; 2) Fomentar les vocacions a través de l’orientació en famílies professionals on hi ha necessitat de persones qualificades i un elevat nombre de places vacants al Sistema FPCAT, com són la marítima pesquera; indústries alimentàries; edificació i obra civil; indústries extractives; hostaleria i turisme; fusta, moble i suro; fabricació mecànica; electricitat i electrònica; instal·lació i manteniment; seguretat i medi ambient; energia i aigua, i comerç i màrqueting. 3) Estabilitzar les places en famílies professionals com l’agrària; imatge personal; activitats físiques i esportives; imatge i so; arts gràfiques; tèxtil, confecció i pell; arts i artesanies, i administració i gestió.