Com personalitzar l’orientació en un món canviant

Un dels grans valors afegits del Saló de l’Ensenyament són els seus serveis d’orientació. La proposta inclou una sèrie d'activitats, així com l'assessorament o el subministrament d'informació, amb l’objectiu d’ensenyar aptituds per tal de prendre les millors decisions professionals. Els assistents trobaran càpsules adreçades al professorat i als professionals del sector, tallers que tenen els alumnes i les seves famílies com a destinataris i visites guiades. A més, hi ha serveis de consulta amb assessoraments individualitzats i diferents espais d’autoconsulta.

D’EP Institut ha preparat dos kits diferents per al Saló de l’Ensenyament. “Un va adreçat al professorat i als professionals del sector per reforçar la seva tasca orientadora i l’altre, que és novetat d’aquest any, és per a les famílies. L’objectiu és que puguin acompanyar els seus fills i filles en la presa de decisions”, avança Gemma Latorre, directora de Projectes Educatius i d’Orientació. Els kits, que també es poden descarregar online, inclouen eines de treball (guies, plantilles, proposta de dinàmiques i altres continguts per treballar a l’aula), material didàctic (recursos, enllaços i taules informatives) i informació de tots els serveis disponibles al Saló.

“Per fer una bona orientació hi ha tres aspectes bàsics. El primer és l’autoconeixement. Els joves han de fer un treball introspectiu per saber com són i quins interessos tenen. Després han de saber reconèixer els valors ocupacionals, és a dir, què és important per a ells en un entorn professional. El segon punt té a veure amb conèixer el sector del treball. El tercer punt és conèixer l’oferta formativa”, explica Latorre. Es tracta de tres parts imprescindibles d’un mateix engranatge. “La clau és acompanyar les persones en l’aventura de triar i construir el seu projecte de vida i professional. Han de saber moure’s pel mercat de treball, que és l’objectiu final. Es tracta d’acompanyar per poder prendre decisions ben fonamentades”, certifica Montserrat Oliveras, cofundadora d’Educaweb i directora editorial.

Neutralitzar els condicionants

Els joves no viuen aïllats de manera asèptica en una bombolla. “Hi ha uns condicionants que impacten sobre el procés de tria de les persones. El nostre enfocament els organitza en els següents tipus: familiars, socials, econòmics, personals i psicològics i acadèmics. Aquests condicionants impacten en el procés de presa de decisions i cal que els joves els visualitzin perquè els puguin neutralitzar. Si ets conscient que existeixen, els pots aïllar”, analitza Latorre.

“Els factors externs els hem d’analitzar de manera positiva, sempre que no es converteixin en condicionants. Les opinions de la família, que et coneix en un entorn diferent del de la classe, et poden donar molts elements que t’ajudin a completar la fotografia del teu perfil; o dels amics i els tutors. El problema és quan es converteixen en condicionants, en un fre. Les coses no es poden resoldre en només una setmana sinó que s’han de treballar amb temps”, afegeix Oliveras.

“El que l’orientació intenta fer és acompanyar els joves en el procés de presa de decisions sobre la construcció del seu projecte. Nosaltres ajudem joves i famílies a afrontar aquest procés, que està ple d’incerteses, dubtes i pors. Es tracta d’aportar recursos i enfocaments per descobrir itineraris alternatius. L’objectiu és empoderar les persones perquè puguin prendre decisions sobre el seu futur professional”, certifica Latorre. La finalitat és construir un projecte de vida i professional. “La primera tria real és la formació postobligatòria. És important que entenguin que només és la primera pedra del seu projecte de vida, en cap cas la construcció sencera. Es tracta d’un procés que dura anys i anys. Mai és tard per fer res i sempre es pot anar matisant, complementant o reorientant aquesta tria”, argumenta Oliveras.

Ensenyar a decidir

Estudis com l’elaborat per l'OCDE (Com la joventut explora, experimenta i pensa sobre el futur: una nova mirada sobre l’orientació) posen de manifest que, quan l’alumnat explora i experimenta el món laboral i reflexiona sobre el seu futur acadèmic i professional mitjançant l’orientació, es redueixen les taxes de joves que ni estudien ni treballen, s’assoleixen sous més alts i s’obté una major satisfacció laboral i personal. “Les evidències científiques són innegables”, diu Latorre.

Els especialistes en orientació intenten diversificar la seva aproximació. Segons Latorre, “l’impacte positiu es genera tant en activitats individuals com grupals. El sistema és injust perquè no ensenya als joves a decidir, però l’orientació no es pot concentrar en un moment. Cada jove és diferent i la nostra obsessió és obrir la mirada. L’itinerari ja no és lineal. El sistema educatiu aporta moltes possibilitats, però encara hauria de ser més flexible i revisar la seva oferta”.

“La personalització és la clau de l’orientació. De forma col·lectiva es pot explicar el mercat de treball o l’oferta educativa, però hi ha altres parts que no. No tots podem ser-ho tot. Cal fer un procés d’autoconeixement i això no és fàcil. Si no t’ensenyen a fer un treball d’introspecció, no ets capaç d’entendre’t a tu mateix. Això és bàsic per saber en què ets bo i en què t’entrebanques. És un treball preciós. Si es fa quan els adolescents estan construint la seva personalitat, els encanta, però no estem acostumats a fer-ho. Han de visualitzar què serà important per a ells i elles quan s’imaginen en una feina. L’exploració d’un mateix és un dels grans reptes del procés orientador”, opina Oliveras.

Els joves es veuen abocats a decidir plens de dubtes. “La por dels joves a equivocar-se és persistent en el temps. Un altre problema és quan no tenen ni idea de què fer. Això pot venir per una manca d’autoconeixement o del món del treball. Una altra por és a perdre el temps. La tria ha de ser infusionada d’il·lusió i, per tant, no pot pivotar sobre l’anàlisi actual del mercat de treball, que ja haurà canviat quan tu hi accedeixis. Es necessita temps per prendre una decisió”, recorda Latorre.

Oliveras hi està d’acord. “L’orientació no pot limitar-se a un moment concret. A més, se li ha de treure pes i neutralitzar la seva transcendència, ja que això els pot bloquejar. S’ha d’acompanyar tant els alumnes que no saben què fer com els que ho tenen massa clar i no contemplen alternatives. L’orientació és un dret universal, independentment de les oportunitats que tinguin. Cada centre ho fa a la seva manera i, per tant, no tenim la garantia que els alumnes hagin arribat ben orientats a fer la seva tria. És per això que els índexs d’abandonament són tan grans”.

De fet, algunes institucions internacionals defensen que l’orientació ha de començar a l’educació infantil. “A D’EP pensem igual. A partir dels set anys, l’estereotip de gènere ja ha impactat en les noies. A cada edat es pot treballar una cosa diferent. Hi ha una sèrie de competències que et faran gestionar millor el teu futur professional en un context canviant. El món canvia i, per tant, no només hauran de decidir una vegada sinó que ho hauran de fer constantment. La clau és que puguin fer-ho de manera autònoma”, recorda Latorre.

“El més diferencial del Saló de l’Ensenyament és l’aposta que fa per l’orientació. No existeix cap altre saló que li doni el mateix valor. Qualsevol usuari pot trobar un equip de professionals donant suport”, resumeix Oliveras, que defineix Educaweb com un gran cercador que recull tota l’oferta de formació. “A més, tenim continguts orientadors que estan treballats per un equip especialitzat de psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs. Hi ha un diccionari d’estudis, un altre de professions, infografia navegable del sistema educatiu, un buscador de notes de tall o un test d’orientació”, puntualitza.

“D’EP és una empresa privada amb vocació de servei públic. Nosaltres fem intervencions directes amb els joves, però també generem recursos de tot tipus per complementar la tasca orientadora. A més, presentem l’oferta formativa de manera endreçada, actualitzada i neutra”, explica Latorre.