La intel·ligència artificial revoluciona les aules

La intel·ligència artificial està modificant tots els àmbits de la societat. L’educació no és aliena a aquesta transformació i es prepara per repensar molts dels protocols d’aprenentatge. Dos especialistes de prestigi, Miquel Àngel Prats, professor titular de Tecnologia Educativa a la Blanquerna - Universitat Ramon Llull, i Javi Badia, professor a l’Institut Torre Vicens de Lleida i a l'Escola Politècnica Superior - Universitat de Lleida, analitzen a l’ARA com vol fer front el sector a aquest desafiament.

“En aquests moments tenim una necessitat molt gran de comprendre el context, de tenir eines per entendre el fenomen de la intel·ligència artificial, que pot significar una cosa semblant al que va ser l’arribada d’internet. El cos docent acostuma a veure aquest procés amb molta por, reticència i resistència. En canvi, en el fons, un canvi d’aquest tipus interpel·la el rol docent. Moltes de les activitats o encàrrecs que els demanem no tornaran a ser iguals. Hem de tornar a repensar què els demanem. Això ens dona l’oportunitat de resignificar la docència i la nostra presència a l’aula”, analitza Prats.

“La clau és que el professorat sàpiga utilitzar la intel·ligència artificial. Quan es va popularitzar el ChatGPT, els alumnes van començar a utilitzar-lo per fer els deures. Ara el sector docent s’està formant per deixar d’anar a remolc. L’objectiu és fer més eficients tasques docents com el disseny d’activitats, la creació d’eines d’avaluació, l’enviament de correus electrònics a les famílies o donar feedback a l’alumnat. El segon pas és ensenyar als alumnes com han d’utilitzar aquesta eina. Han d’entendre que no és algú que els fa els deures, sinó un acompanyant d’estudi”, explica Badia, que realitza formacions sobre intel·ligència artificial a claustres docents.

Cada canvi genera una inquietud. “El cos docent té por perquè pensa que a partir d’ara tot ho farà la intel·ligència artificial i els alumnes no pensaran. Hem de ser capaços de buscar la part positiva per aconseguir que escriguin amb més precisió i concisió. La intel·ligència artificial demana ser molt concisos, i això ens obre una finestra molt interessant. Ens haurem de fixar més en el contingut i saber utilitzar els dispositius electrònics en el moment que facin falta. És com si hagués aparegut un nou alumne a l’aula, com si cadascun de nosaltres tingués un copilot, una persona que ens ajuda en els moments de dubte i ens permet ser més autònoms”, avisa Prats.

La formació del cos docent és clau per emprendre aquesta transformació amb èxit. “El professorat té molta curiositat, ganes d’aprendre i entusiasme. Vol aprofitar totes les potencialitats de la intel·ligència artificial aplicada als processos d’ensenyament i aprenentatge. La IA també ens pot ajudar en la gestió docent, que últimament s’ha burocratitzat en excés”, diu Prats, que recorda la importància de posar la seguretat, la privacitat i el pensament crític per davant. “Hem de proporcionar un context ètic i vigilar amb la protecció de dades. La intel·ligència artificial és com unes tisores, que poden ser bones o dolentes en funció de si les utilitzo per fer manualitats o per ferir algú. Els centres educatius hi són per ensenyar a utilitzar la IA adequadament”, afegeix Badia.

L’educació mai més tornarà a ser igual. “Ens esperen sorpreses interessants. Imagino coses realment espectaculars, canvis que permetran que els alumnes tinguin veritables majordoms digitals que els ajudaran a personalitzar més el seu procés d’aprenentatge. Serà com si tinguessin petits tutors de suport. A més, podran assajar situacions reals de la vida quotidiana”, opina Prats.

Segons Badia, “la manera d’ensenyar evolucionarà molt en els pròxims anys. Això ja va començar a canviar amb l’arribada d’internet. Ara fem un pas més. No es tracta de trobar informació sinó de generar-la. La docència estava virant cap a un sistema molt competencial i ara s’haurà de reajustar”.

“Els claustres tenen tres tipus de persones. Les exploradores que obren el camí, les que segueixen la ruta oberta i les més conservadores, que es neguen a entrar-hi. Els docents comencen les formacions amb por i inseguretats, però quan veuen els seus avantatges s’engresquen molt”, reconeix Badia.

“Una competència nova”

Prats conclou amb unes consideracions que van més enllà de l’impacte de la intel·ligència artificial a les aules. “La primera és que els adults parlem de l’ús que els infants i els adolescents fan del mòbil, però som molt poc autocrítics en com utilitzem els dispositius digitals. No som un bon exemple i, per tant, no tenim autoritat moral. La segona té a veure amb el desconeixement de l’ecosistema informacional que té el jovent. Vivim en una galàxia diferent. En tercer lloc, hem de tenir clar que, més que prohibir, ens cal educar perquè els infants i adolescents sàpiguen llegir i escriure mediàticament. És una competència nova”, resumeix.