Formació Professional, una opció a l'alça

Els Ensenyaments Professionals viuen un moment molt dolç i, gràcies a una variada oferta i una bona inserció laboral, han aconseguit allunyar-se dels prejudicis del passat per convertir-se en una opció molt demandada en l’actualitat. “La Formació Professional està de moda, però no només perquè s’ha treballat molt més el màrqueting, sinó perquè realment està arribant a la societat el valor afegit que representa. Era una via acadèmica molt injuriada i estigmatitzada per una valoració social falsa que pensava que només una formació universitària podia conduir les persones a l’èxit social. Era un pensament molt arrelat entre la gent de la postguerra, que pensava que la progressió social només anava lligada a un títol universitari. La Formació Professional permet, amb un esforç més curt, una inserció laboral immediata amb una compensació econòmica adequada. A més, no et tanca cap porta per continuar amb els teus estudis”, certifica José Luis Durán, director de l’Institut Escola del Treball de Barcelona.

La varietat de possibilitats és pràcticament il·limitada. “La Formació Professional oferta 174 cicles diferents a Catalunya. El ventall és molt ampli i això permet adequar-se molt bé als interessos i les habilitats de l’alumnat. La modalitat dual, a més, ha ajudat a millorar la inserció laboral. El contacte amb l’empresa és més ràpid i intens. Els centres estan treballant amb projectes d’innovació per incorporar tecnologies disruptives en els currículums. Un altre dels valors afegits és que es potencia molt la mobilitat internacional”, argumenta Durán.

L’Estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2022, elaborat conjuntament pel Departament d’Educació i el Consell General de les Cambres de Comerç de Catalunya, evidencia que els Ensenyaments Professionals continuen sent una de les millors vies d’inserció laboral. Després del curs 2020-2021, només un 12% dels joves de 16 a 25 anys que van obtenir un títol de FP a Catalunya estaven en situació d’atur, una xifra irrisòria si es compara amb la mitjana de l’atur juvenil, que se situava en un 42%. Segons l’enquesta, la inserció laboral se situa en un 52%, sumant-hi els joves que dediquen tot el seu temps a treballar (un 34%) i aquells que compaginen feina i estudis (18%). La inserció laboral, segons aquestes dades, va augmentar més de sis punts respecte al curs anterior, mentre que va descendir en dos punts el nombre de joves que van decidir continuar estudiant. L’estudi també conclou que el curs 2020-2021 hi va haver un total de 53.590 graduats de FP, 3.200 més que el curs anterior.

Les cinc famílies professionals en què hi ha una inserció laboral més gran són indústries extractives (80%), energia i aigua (67,9%), química (65,3%), instal·lació i manteniment (62,7%) i fusta i suro (62,1%). Nou especialitats més superen el 50% d’inserció: fabricació mecànica, sanitat, maritimopesquera, indústries alimentàries, electricitat i electrònica, turisme, serveis socioculturals i a la comunitat, transport, comerç, administració i gestió i seguretat i medi ambient. “El problema és que moltes representen poca oferta. El 25% o 30% de totes les places se les reparteixen entre administració i gestió, informàtica i comunicacions i sanitat. La paradoxa és que tenim especialitats amb molta inserció laboral poc demandades perquè falta molta vocació. Hi ha discrepància entre el que necessita el mercat laboral i el que vol fer el jovent”, avisa Durán.

Segons l'informe anual de CaixaBank Dualiza, la manca de titulats de FP deixarà sense cobrir més de 92.000 oportunitats de feina durant els pròxims anys. L'estudi ha quantificat les oportunitats d'ocupació que es generaran a l’Estat fins a l'any 2030 per a titulats de formació professional. L’estimació supera els dos milions (2.131.325).

El director de l’Institut Escola del Treball és partidari d’avançar l’orientació acadèmica perquè aquesta pugui ser més efectiva. “Permet ajudar l’alumnat a visualitzar diferents itineraris formatius. Seria bàsic que comencés a fer-se molt abans, perquè quan habitualment es realitza és massa tard. No ajuda a generar vocacions, ja que aquestes es formen durant la Primària. Si esperem al segon cicle de l’ESO o a segon de Batxillerat, anem tard”, opina.

Segons Durán, la clau és conèixer bé l’oferta acadèmica. “El meu consell a la gent és que visiti els centres, que els conegui, que vegi el que fem i que s’informi bé. Potser així es plantejarà estudiar un dels cicles que no s’havia plantejat estudiar abans. Nosaltres, per exemple, també estem implantant cursos d’especialització, els que anomenem Màsters de Formació Professional”, resumeix.