La filologia catalana es torna sexi: les matrícules creixen un 80% en deu anys

Quan Pau Roger estudiava primària, somiava en ser mestre d'escola. Quan va endinsar-se a la secundària i al batxillerat, va canviar-ho per ser professor d'institut. Avui, té 19 anys i no se n'ha desdit. De fet, és un dels motius que l'any passat el van dur a matricular-se al grau de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona (UB). "Vull ensenyar als adolescents que el català és molt més que normes gramaticals i d'ortografia: és un vehicle per transmetre idees, tan important com el castellà", explica a l'ARA. Forma part d'una nova fornada d'estudiants que, d'uns anys ençà, ha fet revifar les estadístiques dels graus de Filologia Catalana: les matrícules s'han disparat un 80% en deu anys. Si el curs 2015-2016 hi havia 106 alumnes matriculats a les cinc universitats del país que l'oferien, el curs passat la xifra va arribar als 190, segons dades d'Unportal. A la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), també es va disparar: de 88 a 173. Com s'explica aquest augment?

"Des que existeix, primer la llicenciatura i ara el grau de Filologia Catalana, sempre hi ha hagut, amb alguna fluctuació, joves interessats a cursar aquests estudis", repassa Neus Nogué, professora de lingüística catalana al grau de la UB, una de les universitats que fa més anys que l'imparteixen. "Deu o dotze anys enrere va ser el moment que el nombre d’estudiants va ser més baix, però després, efectivament, la xifra ha anat pujant d’una manera significativa", continua. Ella ho atribueix a dos motius. El primer, el creixent suport institucional, en forma de campanyes de comunicació. "S'ha anat sabent que falten professionals de la llengua i la literatura catalanes", assenyala. Daniel Garcia, professor substitut del grau de Filologia Catalana a la mateixa universitat, hi coincideix. "Ja fa anys que es diu que calen més titulats i suposo que, per fi, ha corregut la veu que aquest grau et garanteix tenir feina", diu.

Alta inserció laboral

Precisament, la manca de titulats i l'alta demanda de professionals han convertit l'ensenyament de llengua i literatura catalanes en la tercera disciplina de la branca d'humanitats que té un percentatge d'ocupació més elevat: 9 de cada 10 graduats o llicenciats tenen feina, segons dades de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. "Docent és una de les principals sortides del grau, però n'hi ha moltes més", recalca Garcia. Els titulats poden obrir-se un camí professional al món editorial; treballar en l'àmbit de l'assessorament lingüístic en mitjans de comunicació i organitzacions; ser dinamitzador lingüístic; gestionar patrimoni literari, o dedicar-se a aspectes més de cohesió social i interculturalitat.

Aquestes dades allunyen un dels fantasmes que, anys enrere, havia fet trontollar les matrícules. "Abans era freqüent que tant alguns professors de secundària com alguns pares miressin de dissuadir els joves, sobretot els bons estudiants, de cursar estudis d’humanitats, entre altres Filologia Catalana", explica Nogué. Ara els indicadors mostren que això ja és aigua passada.

Graus més atractius

Un altre dels motius que han fet revifar el grau de Filologia Catalana ha estat els canvis en el nom de la titulació, segons Unportal. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per exemple, ha rebatejat el grau en Llengua i Literatura Catalanes amb el nom Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística. A la Universitat de Lleida (UdL), el canvi ha estat de dir-se Estudis Catalans i Occitans a Filologia Catalana i Estudis Occitans.

També hi ha jugat un paper important l'aposta recent per integrar la Filologia Catalana a la fórmula de doble titulació. És, de fet, l'estratègia que ha adoptat la Universitat de Girona (UdG), que ofereix cursar Filologia Catalana i Filologia Hispànica de bracet. També ho ha fet la UdL, fent tàndem amb el grau en Llengües Aplicades i Traducció.

Tot plegat fa que les universitats siguin optimismes amb el futur del grau. "La necessitat de nous professionals de la llengua i la literatura catalanes es mantindrà en el temps, i espero que això provoqui que el nombre d’estudiants que s’apunten a Filologia Catalana no baixi –aventura Nogué–. I, sobretot, que tots els joves que ho vulguin puguin fer aquests estudis i no hi hagi ningú que intenti dissuadir-los de fer-ho", conclou. Garcia rebla el clau: "El grau no em fa patir: el que em fa patir és la llengua", assegura.