Què cal estudiar perquè no et falti feina? Aquests són els graus amb més bona inserció laboral
Les enginyeries es consoliden com la branca de coneixement que més disciplines situa dins el rànquing d'estudis amb indicadors d'inserció laboral més positius. També hi destaquen carreres de l'àmbit de la salut, com medicina, odontologia i òptica i optometria.
Estudiar per dissenyar jocs en línia i aplicacions de tota mena; per fabricar productes que combinin mecànica, informàtica, electrònica i control; i per ser capaç de pilotar un avió comercial. Són tres dels àmbits d'estudi que, a Catalunya, tenen més bones perspectives laborals. Ho radiografia el darrer informe amb dades d'inserció laboral publicat per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya), que torna a coronar les enginyeries com la branca de coneixement que garanteix aspirar a una vida laboral més estable.
A Catalunya, dels 10 estudis que donen més guanys bruts mensuals de mitjana a temps complet, 7 corresponen a l'àmbit de les enginyeries. Pel que fa als graus amb una ocupació laboral més elevada, el primer lloc se l'enduen ex aequo dues enginyeries: la de sistemes de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la forestal, ambdues opcions amb un 100% de taxa d'ocupació per a qui les estudia. Qui ha cursat una enginyeria en organització de les TIC també pot estar content: un 100% dels graduats enquestats per l'AQU tenen contracte fix. Per la seva banda, les enginyeries en vehicles aeroespacials, mecatrònica, organització industrial, telemàtica i geoinformació destaquen per ser on hi ha més professionals treballant a jornada completa.
Els estudis vinculats a les ciències, la salut i les ciències socials i jurídiques són les altres tres potes que destaquen per la bona perspectiva d'inserció laboral. A nivell de guanys bruts mensuals, sobresurten els graus de medicina i d'odontologia, amb sous mitjans de 3.510,30 euros i 3.145,80 euros, respectivament. L'informe també situa l'àmbit de l'òptica i l'optometria com el camp en què les persones graduades aconsegueixen trobar feina més de pressa: un 98% dels enquestats ja treballaven 3 mesos després d'acabar la formació.
Els graus donen feina
"El percentatge de persones graduades que treballen a temps complet arriba al 85%, xifra que s’ha incrementat en 4 punts percentuals respecte del 2020", destaca l'AQU Catalunya a les pàgines de l'informe. Ara bé, tot i que el percentatge de persones treballadores a temps complet ha crescut en tots els àmbits de coneixement, els graus d’humanitats són els que tenen un percentatge més baix de persones treballant a temps complet: el 2023 tan sols ho podien dir un 72,1%. De fet, les humanitats continuen sent la branca de coneixement que té més disciplines ocupant la part baixa dels rànquings d'indicadors laborals.
91%
El
han trobatfeina.
72%
El
treballen fent funcionsespecífiques de lasevatitulació.
8/10
Puntuenamb un
el grau de satisfacció a la feina.
60%
El
han continuat estudiant desprésdelgrau.
85%
El
treballen a temps complet.
70%
El
tornarienacursar el mateix grau.
Si ens fixem en els guanys bruts mensuals a jornada completa, tan sols hi ha dos estudis humanístics que superin la barrera dels 2.000 euros: disseny, amb 2.127,10 euros, i estudis literaris, amb 2.031,90 euros. La mitjana se situa en 1.893,70 euros, gairebé 1.000 euros per sota que la mitjana de guanys bruts mensuals de les enginyeries, que l'informe fixa en 2.703,40 euros. "A humanitats es troben les remuneracions més baixes i amb menys diferències internes. Belles Arts és el subàmbit amb el salari mitjà més baix de tot el sistema, amb 1.656,80 €", destaquen els autors de l'informe.
La satisfacció es manté
Un altre dels aspectes que valora l'AQU Catalunya és el nivell de satisfacció de les persones graduades. Un 70% asseguren que tornarien a cursar el mateix grau. Tanmateix, si es compara amb anys anteriors, l'indicador ha baixat prop de 3 punts percentuals. "El 40% de les persones que no tornarien a cursar el mateix grau assenyalen motius de qualitat de la titulació, fet que demostra que hi ha marge de millora en el disseny i el desplegament de les titulacions", apunta l'informe.
Precisament, un dels objectius que ha empès l'organisme a elaborar aquest estudi ha estat donar eines a les universitats catalanes per continuar millorant. "Esperem que aquesta anàlisi sigui de l’interès de totes les persones preocupades per entendre millor el sistema universitari de Catalunya i el seu impacte en el mercat laboral, però sobretot esperem que les dades i els resultats puguin esdevenir eines de millora de les titulacions", insisteix a la introducció Jaume Valls, director de l'ens.
