Et coneixes prou?

BarcelonaEts assertiu, realista, pensatiu o potser formal? ¿Tens habilitat en el càlcul mental, en la memòria visual, o potser tens molta capacitat de lideratge? ¿I què és important per a tu en una feina? ¿Que puguis crear? ¿Ajudar les persones? ¿Tenir un bon sou o un bon horari? ¿I si et preguntem què t’agrada? ¿Et decantes més per la cultura, el medi ambient, la salut o potser la indústria tèxtil? Abans d’escollir què fer, cal conèixer-se a un mateix, un procés gens senzill i sovint oblidat que ajudarà els nois i noies a orientar-se de manera fonamentada en el seu procés de decisió. “El procés d’autoconeixement és molt important per prendre consciència d'allò que tu ets i pots oferir. T’assegura que seràs capaç de fer allò que finalment escullis i que en gaudiràs al màxim, però també et permet identificar els teus punts febles, els que has de modificar o millorar”, explica Montserrat Oliveras, psicòloga i orientadora professional, i directora de DEP Institut i d’Educaweb.

Visitar el Saló amb els deures fets

Aquest procés d’autoconeixement és clau que es faci abans d’arribar al Saló de l’Ensenyament. Caldrà fer-lo tant personalment com acompanyats del centre educatiu de l’alumne i també de la seva família. “Cal compartir aquest procés amb l’entorn més proper perquè els pares o els tutors puguin afegir informació sobre aquell noi o noia que potser ni ell mateix sabia. Parlar d’autoconeixement no només és parlar “d’allò que em surt bé o d’allò en què tinc facilitat”, és parlar també de competències transversals, com saber escoltar o treballar en equip, habilitats que probablement es posaran en joc més tard en el mercat de treball”, explica Cristina Caldas, responsable de projectes de DEP Institut.

Si l’autoconeixement és el punt de partida, una bona selecció també requereix una exploració a fons de l’oferta formativa que hi ha. Descobrir quins itineraris ofereix el sistema educatiu permetrà a l’alumne planificar la seva tria, valorar les diferents opcions i projectar els seus objectius formatius i professionals.

I, finalment, la tercera peça de l’engranatge que impulsa el procés de decisió de l’alumnat és la descoberta del mercat de treball. L’exploració dels diferents sectors d’activitat, del món de les professions -les que existeixen actualment, però també les que deixaran de fer-ho o les que hi podrà haver en el futur-, quines tasques realitzen, etc. “Quan un estudiant es presenta al Saló de l‘Ensenyament amb tota aquesta exploració feta -autoconeixement, oferta formativa i mercat de treball- té optimisme, seguretat i confiança per afrontar el seu procés personal de tria”, apunta Montserrat Oliveras.

Una selecció esbiaixada

“Som un dels països d’Europa amb un dels índex més alts d’abandonament universitari, en algunes enginyeries arriba al 70%”, explica Oliveras. Iaixò es deu al fet que molts estudiants arriben a la universitat sense haver fet un procés de tria al més coherent i consistent possible.

En molts casos els estudiants escullen els seus estudis marcats per uns condicionants que exerceixen un fort impacte sobre ells com ara la influència de la família, els amics, les modes o la distància de la universitat on els agradaria anar. “Quantes futures vocacions veurem en l’àmbit judicial en el futur? O per què tants nois i noies volen ser cantants avui dia?”, es pregunta Oliveras. “Les modes, el gènere o les amistats tenen molta força en el procés de decisió: “Estudiaré art perquè aniré amb la meva amiga, per exemple”, explica.

El pes de la família és importantíssim en aquest moment. El seu rol ha de ser el d’acompanyar oferint suport i eines durant tot el procés, sense envair més del compte. “La gran tasca dels orientadors és posar la família a lloc i treballar perquè els joves siguin autònoms i capaços d’afrontar la construcció del seu projecte de vida i professional”, conclou Oliveras.

LES PREGUNTES QUE NO POTS DEIXAR DE FER-TE

Font: 'Guia pràctica d’orientació acadèmica i professional'. DEP Institut - www.educaweb.com

Què cal tenir en compte?

1. PERSONALITAT: “Com soc?” Adaptable, creatiu, versàtil, madur, enèrgic, atent, pràctic, competent, etc.

2. HABILITATS: Cal que el jove reconegui allò en què destaca, allò que sap fer bé, amb l’ajuda de la família i els amics: memòria verbal, aptitud musical, memòria visual, capacitat de persuasió, etc. Parlem també de les competències que té l’alumne.

3. VALORS OCUPACIONALS: Cal que es faci la pregunta: “Què seria important per a mi en una feina?” L’alumne reconeixerà els seus valors, podrà prioritzar el seu pes i definir quins són els aspectes més rellevants d’una feina per a ell o ella quan s’imagina fent-la: assolir prestigi, ajudar les persones, ser creatiu, la relació social, assumir responsabilitats, etc.

4. INTERESSOS PROFESSIONALS: “Què m’agrada? Què m’atrau?” Aquestes són les preguntes que provoquen la reflexió sobre les preferències: banca i finances, comerç, comunicació, educació, medi ambient, salut, serveis socials, transport, smart cities, etc.

QUÈ POT CONDICIONAR UNA TRIA BEN FONAMENTADA?

1. CONDICIONANTS FAMILIARS:

- Les professions de la família (simpatia o antipatia)

- Les expectatives dels pares (possibles pressions)

(Ex.: “El meu pare m’ha dit que faci aquests estudis. Tenen moltes sortides”)

2. CONDICIONANTS PSICOLÒGICS I PERSONALS:

- L’edat

- El gènere

- Les capacitats físiques

- La personalitat

- Les aspiracions

- La maduresa

(Ex.: “Aquest grau no el faré, que el fan a un centre que és massa lluny”)

3. CONDICIONANTS ECONÒMICS:

- La situació econòmica familiar o personal

- El lloc i el tipus de centre escollit

- La durada dels estudis i el preu

- La perspectiva de la professió: remuneració, situació, atur...

(Ex.: “No puc anar a la universitat, és molt cara... i no tinc cap opció”)

4. CONDICIONANTS SOCIALS:

- La moda i els estereotips

- L’opinió de les amistats

- Les professions

- Els estudis de l’entorn proper

(Ex.: “La Paula vol fer Arts Escèniques. Jo... també, així continuarem juntes”)