“Les millors decisions de la meva vida les he pres mentre corria”

BarcelonaEnric Masllorens és un educador de 66 anys que té una reconeguda trajectòria com a directiu de moltes escoles catalanes. A més, és el president de la Fundació per la Pau (FundiPau). La seva hiperactivitat té molt a veure amb la passió per córrer, un hàbit que va integrar des de fa mig segle. “El més d’agost passat va fer cinquanta anys que corro. Quan tenia 16 anys i estiuejava a Calella de Palafrugell vaig conèixer el doctor Pere Pujol, que va ser un dels impulsors de la marató a Catalunya. Vaig començar a sortir a córrer amb ell i des d’aleshores no ho he deixat mai”, explica a l’ARA.

Els especialistes tenen clares les virtuts de fer esport. “A mi el fet de córrer sempre m’ha ajudat molt. L’esport m’ha permès viure plenament i conèixer les meves limitacions. A més, m’ho he passat molt bé. M’ha ajudat a ser una persona més forta, algú que coneix millor les seves capacitats. Em sento viu. Fer esport, per a mi, és molt important, perquè també m’ha permès interioritzar valors com l’esforç, la humilitat, la voluntat, el treball continu, la reflexió, la paciència, el respecte, la compassió, l’alegria, el coneixement, el patiment... Són virtuts que a mi m’interessen molt”.

Actualment, Masllorens corre a 5:30 o 5:40 minuts el quilòmetre. “Les capacitats van canviant amb el pas del temps i has d’anar coneixent el teu cos per adaptar-t'hi. Quan ets jove, vols anar més de pressa i guanyar. Lluites contra els segons de manera intensa. Després et fas més lent i pudent. El temps, les marques que fas, passa a ser secundari. A mi fer esport m’ajuda a portar bé la jubilació. Quan corro, reflexiono molt. Són moments per ser conscient del teu moment vital i entendre’t millor. Pot sonar naïf, però no ho és. Córrer és el millor moment del dia”.

El seu currículum atlètic fa patxoca. “He començat 27 maratons i n’he acabat 25. Vaig córrer la primera Marató de Catalunya, la de l’any 1978, que va començar a Calella de Palafrugell i va acabar a Palafrugell passant per gairebé tot el Baix Empordà. Em vaig incorporar a la comissió organitzadora amb el Pere Pujol i el Ramon Oliu. Jo era molt jovenet i al principi només els servia els cafès, però a poc a poc m’hi vaig anar integrant. L’1 de desembre estic apuntat a la Marató de València”, presumeix.

Preparar el cos per completar 42 quilòmetres no és senzill. “La marató és l’única prova olímpica que no es prepara íntegrament durant els entrenaments. Mai fas una tirada tan llarga durant la preparació. És una prova que exigeix una preparació molt rigorosa, però que també inclou un percentatge mental. No saps com es trobaràs quan arribi el tram final”, reconeix.

Cada vegada hi ha més gent que incorpora l’esport a la rutina diària. Algunes persones ho fan després d’haver tingut una vida sedentària. “El primer consell és de calaix. Cal fer una bona anàlisi per veure quin esport podem fer i de quina manera. Si ets una persona gran, has de tenir paciència perquè hi ha dies en què acabes esgotat. El cos és molt savi i et va ensenyant. No has de córrer per curar-te sinó deixar-te curar mentre corres. Si fas esport, estaràs més content i feliç, però has de tenir paciència”, avança.

Masllorens és un bon amic de Miquel Pucurull, un dels atletes catalans que més pedagogia fa de les virtuts que el fet de córrer té per a la gent gran. “Jo em lesiono més que ell, però és evident que fer esport i tenir bona salut està directament relacionat, però també hi veig un component mental. Quan ets conscient que aprofites la vida et trobes millor”.

Córrer pot semblar una activitat individual, però Masllorens hi veu una transferència molt positiva. “L’esport t’ensenya moltes coses sobre la vida i et marca molt com a persona. Les millors decisions de la meva vida les he pres mentre corria, tant personals com professionals. També he après a no deixar les coses a mitges i a servir els altres, que pot semblar contradictori perquè el fet de córrer és individual. Fer esport m’ajuda després a dedicar-me més als altres”, confessa.

Masllorens sol córrer tres o quatre dies a la setmana per la carretera de les Aigües (Barcelona). “És la meva segona casa. Entenc que llevar-se d’hora costa, però prefereixo anar a córrer a primera hora perquè hi ha més tranquil·litat. A més, et permet començar el dia amb energia. Després de la dutxa i l’esmorzar et sents millor”, diu. Quan arriba l’estiu, intenta descobrir recorreguts nous. Si són pels boscos, millor. “Als esportistes ens agrada la natura”, recorda.