Les empreses catalanes redibuixen les seves prioritats

BarcelonaAlgunes de les principals organitzacions empresarials de Catalunya s’han unit per promoure el Manifest per una economia amb propòsit, una crida al món empresarial per avançar en el desenvolupament actiu i compromès de la responsabilitat de les empreses cap a la societat orientat al triple impacte: econòmic, social i ambiental.

El manifest és una crida del món empresarial a la qual estan cridades a adherir-se i signar tant aquelles empreses que ja tenen un propòsit i estratègia de sostenibilitat com aquelles que volen iniciar aquest camí i es comprometen a definir un propòsit i un pla d’acció.

“Les empreses han d’avançar cap a una economia amb propòsit per assegurar la seva sostenibilitat a llarg termini i el seu paper en la societat. El compromís social i ecològic respon a la creixent demanda de consumidors i inversors que exigeixen més transparència i responsabilitat corporativa. Aquelles empreses que integren valors com la sostenibilitat ambiental i la justícia social no només milloren la seva reputació, sinó que també augmenten la fidelitat dels clients. A més, una economia amb propòsit contribueix a la creació de valor compartit. Les empreses poden generar beneficis alhora que aborden desafiaments globals com el canvi climàtic, la desigualtat o l’escassetat de recursos. Això les fa més resilients davant crisis i canvis reguladors, ja que estan més ben preparades per adaptar-se a noves normatives i expectatives”, explica Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona.

“Tots som responsables, i més les nostres empreses, que tenim com a gran objectiu el llegat, de contribuir dràsticament a fer que les nostres organitzacions tinguin un impacte positiu en el territori. És l’única via possible per poder seguir construint benestar per a tots els habitants del planeta. Les empreses ens hem de creure que som part de la solució per seguir contribuint amb una visió encara més ampla, tenint en compte tots els nostres grups d’interès, al desenvolupament del nostre món”, afegeix Jaume Alsina, president de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar.

“El compromís també té un avantatge afegit per a les empreses, que és la creació d’una cultura que atrau i manté talent, la qual cosa facilita la seva capacitat d’innovar i créixer de manera sostenible. Això sí, les empreses no s’han d’entendre només com a màquines de generar beneficis, sinó com a actors de la societat que poden contribuir a la seva transformació. Les economies amb propòsit han d’incidir en aquest aspecte”, opina Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Les diverses crisis, econòmiques, socials i ambientals acceleren la necessitat de repensar la resiliència de la societat, la connexió entre persones, planeta i economia, però també el paper social de l’empresa, tradicionalment centrat en crear ocupació i generar riquesa. “Avui, les expectatives que la societat mostra respecte a les empreses obren la porta a una visió més àmplia, a un canvi de paradigma, especialment a partir de la capacitat d’innovació i de desenvolupament de solucions per a la sostenibilitat”, assegura el manifest.

Un gruix important d’empreses ja ha comprès que té una responsabilitat envers la societat, que ha de ser assumida i gestionada. “Cal valorar com algunes ja aborden els impactes econòmics, laborals, ambientals, socials i de bon govern sota un enfocament de compromís, responsabilitat, sostenibilitat i transparència. L’economia circular, la transició energètica, l’empresa saludable, la gestió de la diversitat, la igualtat de gènere, entre moltes altres matèries, mostren el gran salt que s’està fent des del món corporatiu. Però queda camí per recórrer”, recorda el text signat per moltes empreses catalanes.

“El propòsit empresarial impacta les organitzacions des de dalt. És la raó de ser de l’empresa més enllà de l’objectiu de generar beneficis. De vegades pot equivaler a la missió, però és un plantejament que no es queda en la simple intenció de crear valor econòmic, sinó que pretén crear simultàniament valor econòmic i social, entenent per social tot aquell valor que requereix la societat, ja sigui ambiental, cultural i comunitari”, diu Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat.

Moltes organitzacions ja estan treballant en un enfocament estratègic de la sostenibilitat que, a més, suposa un avantatge competitiu i una millor llicència social per operar. “Algunes reforcen la robustesa de la gestió responsable i la situen a la seva governança com a part indestriable del model d’empresa, i així esdevenen empreses amb propòsit. S’orienten a la creació de valor compartit, creant alhora valor econòmic, social i ambiental amb decisions que tenen en compte no solament l’interès de la propietat sinó de tots els grups d’interès. Des d’una visió més sistèmica, se senten veus arreu del món que expressen que cal evolucionar d’un capitalisme d’accionistes a un capitalisme de grups d’interès”, argumenta el text.

“Apel·lem també a la figura de l’empresari i l’empresària, persona amb consciència dels reptes que cal abordar i que vol fer empresa de manera diferent, des d’uns valors humanistes, contribuint al benestar de les persones i a la sostenibilitat. Fem una crida a les empreses catalanes i al conjunt de les que operen a Catalunya per desenvolupar una cultura del propòsit que abordi els reptes ambientals, socials i de governança (ASG) amb un model empresarial arrelat al territori, sensible a les necessitats i orientat a transformar el món per fer-ne un espai més resilient”, recorda.

Les empreses que s’adhereixin al manifest es comprometen a desenvolupar abans del 2025 el propòsit que els resulti més rellevant i fer un pla d’acció per generar impacte abans del 2030. “Les empreses produïm prop del 80% del PIB mundial i ens sentim part de la solució per abordar els reptes, aportant-hi solucions. Ens hem d’abocar a la transformació social, amb nous estils organitzacionals, de presa de decisions i de lideratge, abordant els reptes globals i també comprenent les necessitats del territori i integrant alhora aquelles demandes legítimes dels diversos grups d’interès. Som en el temps de l’economia regenerativa i de creació de valor compartit”, adverteix.

“Caldria repensar les bases de com ens hem de relacionar com a societat i el paper de cada actor ,governs, organitzacions socials, ciutadania, i el paper fonamental de les empreses. I apostar per un gran salt endavant en les aliances, com demana l’Agenda 2030: sols podrem abordar els grans reptes amb un esperit d’aliança i gran capacitat de lideratge. També la ciutadania és un actor fonamental, en les seves actituds, en la seva consciència, valorant la compra sostenible”, afegeix el manifest.

Els actors privats són motor de canvi. “Som impulsors de valors de sostenibilitat, i contribuïm a les polítiques públiques. Perquè junts sumem més, cal incrementar les aliances i els partenariats públic-privat-social, posant per davant la creació d’impacte. Els actors que creem riquesa amb la nostra activitat econòmica i els diferents actors empresarials hem d’actuar avui i també hem de sentir-nos interpel·lats a aportar la nostra mirada en una deliberació profunda i de llarg abast sobre el futur de la humanitat i sobre les estratègies col·lectives a seguir, com bastir un contracte social que integri els nous reptes”, resumeix.

Cada empresa i cada organització ha de prendre consciència de què vol aportar a la societat i ha de pretendre deixar un llegat per a un món millor. “Cap dels reptes de la nostra societat i del nostre planeta són aliens al paper social de l’empresa i a la seva responsabilitat social”, conclou el manifest.

El pas a pas del propòsit

Aquesta iniciativa dona eines per elaborar una declaració d’intencions. Els experts aconsellen fer una diagnosi i dilucidar si l’empresa està preparada per orientar-se a un propòsit (assegurar-se que no sigui un enfocament superficial si l’empresa no disposa d’uns mínims de compliment legal i gestió responsable).

El següent pas és elaborar una declaració de propòsit, tenint en compte la cultura organitzacional, els valors de l’empresa, el posicionament, l'estratègia, l'activitat econòmica, l'àmbit sectorial i territorial, els impactes que genera. A continuació, cal idear possibles accions per fer-lo real, de manera que generi impactes positius concrets i tangibles. Es tracta d’una primera llista per ajudar a perfilar el redactat definitiu. L’últim pas d’aquesta declaració de propòsit és que l'aprovi el màxim òrgan de govern, ja sigui el consell d’administració o la junta de socis.

Per desenvolupar el propòsit, també cal seguir una sèrie de passes. La primera és assegurar que queda formalitzat dins de l’estructura de gestió, integració en els procediments de gestió i presa de decisions. La segona, detectar els inductors per al canvi: formació i sensibilització, lideratge per al propòsit i empoderament de persones clau que en liderin la implantació. La tercera passa és fomentar un espai de participació dels grups d’interès per fer propostes al voltant del propòsit i de quines accions es podrien portar a terme per generar els millors impactes.

A continuació, cal que l'empresa defineixi quines són les accions que s’assumeixen com a compromís a portar a terme en els pròxims anys, amb el compromís de retre comptes de quin desenvolupament i quin impacte estan tenint. Per acabar, convé definir el pla d’implantació i la capacitat de generar impacte, amb fases, objectius i indicadors de seguiment, i assignar recursos per escometre els canvis necessaris progressivament.

Una vegada assolit el propòsit, cal mostrar el compromís. El manifest recomana incorporar a la landing page un enllaç al web corporatiu on hi hagi el propòsit i el rendiment de comptes, és a dir, les accions que es porten a terme i els indicadors de seguiment.