Elsa Punset: "Al segle XXI ens toca aprendre a sobreviure emocionalment"

Quedem per parlar del seu últim llibre, Una mochila para el universo (Destino), en què ofereix consells pràctics per gestionar millor les nostres emocions, i acabem parlant d'amor, fills, crisi i pors. Quan diu que tot el que explica als seus llibres s'ho aplica abans a ella mateixa, me la crec. Desprèn serenor i felicitat.

Per què ningú ens ha ensenyat a gestionar les nostres emocions?

Perquè ningú en sabia. Hi ha hagut un gran desconeixement al voltant de les emocions fins avui en dia. Fins fa ben poc, la nostra part emocional era una mena de luxe, si una persona no estava bé interiorment, s'aguantava. Ara això ha canviat. Jo treballo molt en escoles amb programes d'intel·ligència emocional i el que ens diuen tots els estudis és que quan ensenyes a un nen a gestionar les seves emocions millora el seu rendiment acadèmic notablement. És lògic, tu li ensenyes a centrar-se, a navegar en un món que no podrà amb ell, a gestionar les emocions, a relacionar-se amb els altres, a prendre decisions.

¿Aquest desconeixement sobre les emocions et va portar a escriure aquest llibre?

Sí. Sobretot ho vaig fer pel convenciment que tinc que encara ens falta saber molt de com som per dins. El que ens està passant amb les emocions és com el que ens va passar al segle XX amb el cos, la gent no feia exercici físic ni menjava bé perquè no sabien que era important. Aquest, en canvi, serà el segle del benestar emocional. Havíem d'aprendre a sobreviure físicament, això ja ho hem aconseguit. Ara, al segle XXI, ens toca aprendre a sobreviure emocionalment.

El teu llibre està ple de consells pràctics. ¿La gent necessita una guia per a les seves emocions?

Sí. La gent necessita aquest tipus d'eines que els permetin fer canvis en la seva vida, a millor, per ser més feliços. Per exemple, crec que és molt important que tots sapiguem que el nostre cervell no està adaptat per a la vida moderna sinó per a un món en què es vivia molt poc i l'objectiu no era la felicitat sinó la supervivència física.

¿I és possible que el cervell s'adapti a aquest nou món?

Ara sabem que sí. Fins fa ben poc ens pensàvem que el cervell era un òrgan inamovible, que no es podia canviar. El que passa és que s'ha de fer un esforç per canviar-lo perquè si no el nostre cervell fa el mandrós i va amb pilot automàtic, s'han d'obrir nous camins cerebrals, com fa la gent que té bona sort.

En quin sentit?

La gent que té bona sort té un perfil psicològic diferent dels que tenen mala sort. Són capaços de veure oportunitats i de generar-ne. Per fer-ho busquen sempre maneres diferents de fer les coses, per descobrir on són les noves oportunitats... Des de les coses més petites a les mes grans. La gent amb mala sort, en canvi, té un perfil molt ansiós. El millor de tot això és que si te n'adones, ho pots canviar. És molt important treballar les emocions, com si fossin músculs del cos, perquè això té un gran impacte físic en el nostre cervell.

Dins de la felicitat, l'amor hi té un pes molt important. Quina és la fórmula per a una parella feliç?

Les bones parelles són les que aconsegueixen generar novetat al llarg de la seva relació. No s'ha de deixar que l'avorriment s'hi instal·li i per això s'ha de refrescar la proximitat i la intimitat, tant la física com l'emocional, de la parella. Amb l'amor el cervell es torna més flexible, més obert. L'amor és un procés d'aprenentatge brutal.

Tu dones consells d'aquests temes en els teus llibres, ¿però a la teva vida els apliques? Ets més feliç?

Sí, i m'agrada molt compartir-ho. Em sento com si formés part del grup pioner, jo ho he provat i funciona. Crec que la majoria de la població viu amb el mode supervivència activat i duent a terme alguns dels consells que dono en el meu llibre podrien millorar molt la seva qualitat de vida.

¿La crisi que estem vivint deixa espai per pensar en les emocions?

Aquesta crisi pot ser meravellosa si serveix per arreglar coses d'aquest sistema i d'aquesta societat que no funcionen. En aquest sentit la crisi també és una oportunitat. La societat en què hem viscut ha estat molt centrada en la supervivència física i en l'adquisició de béns. Des de la Segona Guerra Mundial hem prosperat moltíssim, però en canvi els nostres nivells de felicitat estan estancats. Aquesta és una oportunitat per dir: a veure, què falta? Organitzem això per prevenir la depressió, la soledat, el fracàs escolar, i ser més feliços. La felicitat ens fa més intel·ligents, més creatius, ens dóna més salut. ¿Per què hem allargat tant l'esperança de vida si tenim vides infelices? No té sentit.

Ets la filla de l'Eduard Punset i has seguit l'estela dels seus treballs. Sempre ho havies volgut?

Des de petita sempre vaig tenir molt clar que volia escriure i ajudar a canviar les coses que em semblaven injustes o millorables.

I què has après del teu pare?

He après d'ell a treballar infatigablement. I també n'he après que totes les persones podem canviar si ens ho proposem.