Mossos, voyeurisme i audiència
Explorar els motius pels quals molta gent és adversa als cossos policials catalans seria motiu d’unes quantes tesis doctorals en sociologia, psicologia i potser també neurologia.
El cas de la gravació de la detenció i posterior mort de l’empresari Juan Andrés Benítez és un cas clàssic de voyeurisme en el qual un o varis veïns van observar una acció des dels seus balcons del Raval sense intervenir-hi. El més atípic d’aquest cas és que les observacions originals es van gravar en vídeo i per tant, han pogut ser compartides amb altres persones. La difusió d’aquestes imatges és doncs un exemple de “voyeurisme col·lectiu”.
Qualsevol imatge, vídeo o fotografia sempre es fa amb una idea en ment de qui la veurà i per a què servirà. Molt sovint, les imatges són presentacions idealitzades de la realitat per a consum propi o d’altri (penseu en les fotos de família o de parella). En el cas que ens ocupa, podem suposar que els veïns del Raval van gravar l’incident perquè intuïen que periodistes, policies o jutges necessitarien les imatges per a treure l’entrellat de l’episodi. D’aquesta manera, els ciutadans, equipats amb càmeres, s’afegeixen al ja nombrós nombre de càmeres de videovigilància que hi ha als carrers de Catalunya. Cap vídeo o fotografia es fa lliure d’un context concret de producció i de difusió.
En el cas de la gravació de la detenció al Raval, l’audiència i els objectius s’han multiplicat tantes vegades com el vídeo s’ha retransmès per televisió o compartit en xarxes socials. En aquest cas, l’expressió “tants caps, tant barrets” té un equivalent en “tantes difusions, tantes interpretacions”. Cada article d’opinió que s’ha escrit sobre les imatges i les transcripcions estan carregades de prejudicis sobre cadascun dels elements i persones que formaven part de l’acció: l’empresari (gai), drogues, els mossos, la porra, la sang, etc... És clar, com sempre passa en situacions de crisis de credulitat, surten experts o xarlatans que de manera oportunista s’ofereixen a interpretar la realitat per altri. En el cas que ens ocupa, no han faltat experts en protocols d’actuacions policials.
Així doncs, veure la gravació de l’actuació dels mossos és més aviat saber interpretar-la, llegir-la i donar significat a certes paraules i accions en funció de la perspectiva i dels interessos de l’observador. És per aquest motiu que les imatges han generat reaccions tant crítiques contra els Mossos. Explorar els motius pels quals molta gent és adversa als cossos policials catalans seria motiu d’unes quantes tesis doctorals en sociologia, psicologia i potser també neurologia. Experiències biogràfiques, principies ideològics, instints anti-autoritaris i objectius polítics poden ser algunes de les raons que expliquen les diferents interpretacions generades arran del vídeo de la detenció al Raval. Així doncs, la frase que diu que les imatges parlen per si soles no podria ser més falsa. Som nosaltres, amb el nostre bagatge personal i cultural, que les fem parlar.