Propera parada: vota’m!

L’any 2014 es tancava amb una efemèride notable: el metro de Barcelona feia 90 anys. Amb un traçat de 2.470 metres, el 30 de desembre de 1924 la capital catalana va inaugurar l’embrió de l’actual línia 3, entre les estacions de Catalunya i Lesseps. Com han remarcat historiadors i sociòlegs, durant aquestes nou dècades el metro ha canviat els hàbits socials dels barcelonins. De fet, es pot ben dir que ha modificat profundament la forma de vida a Barcelona i a la resta de ciutats on se n’han construït.

Però les implicacions del metro, o de qualsevol transport públic, van més enllà i també entren en el terreny de la política. La planificació urbanística (o la planificació de les polítiques públiques en general) atorga potents incentius als governs per dissenyar plans amb finalitats polítiques. Sigui per consolidar el suport dels teus o per guanyar nous votants, inaugurar noves infraestructures suposa un caramel prou llaminer políticament per a deixar-lo perdre. Als Estats Units la recerca sobre l’ús dels recursos públics per a guanyar-se els votants volàtils o per a mantenir certes regions clau fa temps que ha aportat proves significatives de l’ús dels cabals públics i els seus efectes sobre el vot.

De fet, la construcció d’una carretera o una línia de tren pot canviar ràpidament el comportament electoral dels electors. El professor d’Stanford, Clayton Nall, va mostrar com la construcció d’autopistes en els afores de les grans ciutats americanes ha provocat que els districtes perifèrics fossin menys pro-demòcrates. En una línia semblant, Orriols i de la Calle van analitzar si la construcció del metro de Madrid va comportar un retorn electoral positiu pel govern de la comunitat: les dades confirmaven una relació robusta entre noves línies de metro i el “premi” al partit que governava.

Existeix una relació semblant, en el cas català? L’any 2008, en plena crisi del sistema ferroviari a Catalunya, vam mostrar com en els municipis per on passava un tren de rodalies RENFE el vot al PSC havia pujat dos punts menys que a la resta de municipis catalans. Amb tot però, la comunitat acadèmica encara té nombrosos dubtes sobre la taula: quin és l’efecte substantiu de la construcció de noves infraestructures sobre el vot? Són els votants capaços d’identificar el partit o, sobretot, els partits que l’han impulsat? Més en general, té més efecte la construcció de noves infraestructures o la deterioració de les existents, en un context de crisi econòmica? Ara que s’acosten eleccions municipals i els carrers s’omplen d’obres i de grues, es tracta de preguntes amb implicacions clares per a molts ajuntaments del nostre país.