Futbol versus feminisme

Són dies d’efemèrides. Aquest cap de setmana s’ha celebrat un acte de commemoració dels quaranta anys de retransmissions de futbol en català amb Joaquim Maria Puyal. Al marge de l’afecció del futbol de cadascú, les narracions d’en Puyal van suposar un pas cap a la normalització del català, i per això s’entén que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) se n’hagi fet un fort ressò, tant a Catalunya Ràdio com a TV3, en diferents moments del cap de setmana.

Aquest cap de setmana s’han celebrat també les Jornades Feministes de Catalunya, commemorant-se també els quaranta anys de feminisme organitzat al nostre país. El 1976 milers de dones ocupaven el paranimf de la Universitat de Barcelona per reivindicar els seus drets i exigir no només canvis legislatius sinó el reconeixement social de les dones. Del 3 al 5 de juny, novament milers de dones – gairebé 3.000 – i centenars de col·lectius s’han aplegat a la Universitat Pompeu Fabra per fer balanç dels avenços assolits i analitzar conjuntament els reptes pendents en una societat patriarcal que segueix discriminant les dones i les persones LGBTI en múltiples fronts.

Els objectius de les jornades, tal com es resumeix des de la pròpia organització, han estat visibilitzar la capacitat transformadora dels feminismes per aconseguir una vida digna, lliure i socialment justa per a totes i tots; compartir els discursos i les pràctiques feministes per enderrocar el sistema capitalista i heteropatriarcal en qualsevol àmbit de la vida; enfortir les relacions entre les dones, lesbianes i trans i entre tots els grups i xarxes feministes; i visibilitzar les llargues i diverses trajectòries dels feminismes a Catalunya amb un mutu reconeixement.

En aquest cas, el silenci informatiu dels grans mitjans, tant públics com privats, ha sigut absolut. Plou sobre mullat. Segons l’informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre diversitat i igualtat als mitjans, el 2013 els homes van centrar el 70% de les notícies als teleinformatius, el 80% quan les notícies o entrevistes tractaven sobre política o sobre agrupacions o institucions polítiques. Els homes també estan sobre-representats com a tertulians (69%). En la mateixa línia, l’estudi Global Media Monitoring Project (2015) mostra que la funció d’expert és molt més freqüent en els homes (91%). L'informe subratllava que les dones “segueixen estant marginades en les agendes dels mitjans, a més de mostrar-les en l'àmbit domèstic i social”. En un altre estudi, Joan Vallvé mostrava que el 42% dels principals programes de tertúlia dels mitjans de la CCMA no van incloure cap dona. Les dades són semblants en tots els mitjans audiovisuals, fet que petrifica en l’imaginari col·lectiu la idea que els homes són els protagonistes més importants i que l’expertesa és fonamentalment una qualitat masculina.

Les dones també sabem i volem fer saber, però els mitjans no ens deixen espai. La invisibilització del moviment que defensa els drets de les dones i que promou la transformació de la societat n’és un exemple més, un exemple molt greu del poc valor que els mitjans atorguen a les notícies protagonitzades per dones. Si voleu informació de les Jornades Feministes, no la trobareu en els principals mitjans, sinó que us haureu de dirigir a mitjans alternatius com ara, La Directa, El diario.es o La Independent, o a la mateixa web de les Jornades.

Doncs sí, quaranta anys de TdP en català, que no són pocs. Recordem, però, que s’han celebrat quaranta anys de retransmissió dels partits de futbol dels homes. L’esport femení segueix sent també abastament invisibilitzat pels grans mitjans. Coses del món de l’esport, coses del periodisme, coses de la societat patriarcal, on les dones, que representen el 52% de la població, tenen poca presència pública. Una de les tantes coses que s’han tractat aquests dies a les Jornades Feministes sota el lema ‘radical~ment feministes’ que no vol dir altra cosa que ser radicals, és a dir, identificar i combatre l’arrel de la desigualtat, la discriminació, la producció i reproducció dels rols de gènere, la manca de reconeixement de la diferència o la normativitat en l’àmbit de l’orientació sexual i la identitat de gènere. No és un tema de dones. Aquesta transformació és d’interès de tota la societat.