25N: Eleccions excepcionals… o no tant!

Excepcionals, crítiques, estranyes o desviades. Són alguns dels adjectius que s’acostumen a utilitzar per definir les eleccions al Parlament de Catalunya del 25N, de les quals ahir se celebrava el primer aniversari. Un any després, i amb múltiples anàlisis a l’esquena, podem confirmar aquesta excepcionalitat? El vot dels catalans i catalanes es va desviar tant com alguns van assegurar?

Hi ha quatre grans fenòmens que van caracteritzar les eleccions del 25N: a) la importància atorgada als comicis; b) el trencament de bona part de l’abstenció diferencial; c) la volatilitat; i d) la polarització.

Les catalanes, les eleccions més importants

Poques eleccions catalanes han rebut tanta atenció mediàtica com les del 25N. L’enorme desplegament de mitjans, tant de l’Estat com de l’estranger, donaven fe del gran interès que despertaven els comicis, sobretot per les conseqüències sobre el procés que podien tenir. Tradicionalment, les eleccions catalanes s’han considerat de “segon ordre”, en el sentit que la ciutadania considerava les eleccions generals com les més importants. El 25N no va ser així. No obstant això, no va ser un fet puntual a l’any 2012. Les dades ens diuen que des de finals del 2011 els catalans consideren les eleccions catalanes com les més importants. Una tendència que, en certa manera, és una paradoxa, sobretot a nivell formal, atès que la Generalitat no gestiona la majoria del poder, ni polític ni financer. En termes comparats, també és molt poc freqüent que eleccions “regionals” siguin considerades pels votants com a les més importants. Es tracta, en definitiva, d’una tendència simbòlica però que reflecteix un canvi mental clar: “allò important, el marc de referència, és Catalunya”.

Adéu a l’abstenció diferencial?

Com a conseqüència d’aquest canvi de mentalitat, un dels fenòmens clàssics de la política catalana, l’abstenció diferencial sembla que hagi iniciat el camí cap a la desaparició o, en tot cas, sigui cada cop menys rellevant. El 25N van votar el 67,76% dels catalans, percentatge superior a algunes eleccions generals. L’abstenció diferencial es refereix a les persones que participaven (votaven) en les eleccions generals, però s’abstenien en les catalanes. Aquest fenomen, deien els seus defensors, perjudicava el PSC i es devia al fet que molts ciutadans d’identitat més espanyola que catalana no volien participar (per culpa de les polítiques nacionalistes de la Generalitat, reblava l’argument). El gràfic següent mostra l’evolució del percentatge d’abstencionistes diferencials. S’observa que ha estat un fenomen a la baixa però, sobretot, des de l’any 2010!

Volatilitat

Les eleccions catalanes, fa uns anys, eren força fàcils de predir. Sabíem que hi havia un partit guanyador, CiU, que es presentava generalment a les eleccions amb el dubte de si obtindria majoria absoluta o relativa. A més, sabíem que hi havia un segon partit, el PSC, que dolia però no podia competir del tot. Finalment, existien altres partits, més petits, que maldaven per intentar consolidar majories alternatives. Això s’ha trencat. El 2010 CiU es va quedar com a únic partit gran, fet que es va repetir el 2012 (amb una majoria més reduïda, això sí). Aquests grans canvis en el sistema de partits (mai com fins ara n’hi havien hagut tants al Parlament de Catalunya) es deu a què el vot ha perdut estabilitat. És més difícil de predir. És més volàtil. Això va afectar a les enquestes, però també a qualsevol anàlisi futura que es pugui realitzar.

Polarització

“Les eleccions del 25N van estar fortament polaritzades en l’eix nacional” és una anàlisi que s’acostuma a esmentar. Sí i no. Les anàlisis realitzades fins al moment no indiquen que l’eix nacional tingués molt més pes que en d’altres eleccions. Indiquen que el contingut de l’eix nacional va canviar. És a dir, en les eleccions anteriors al 2012 la dinàmica nacional se centrava en d’altres qüestions, des del sistema de finançament a l’obtenció de més competències (via peix al cove o via Estatut); el 2012 el contingut també es va centrar en la dimensió nacional, si bé en aquest cas enfocada a la possibilitat d’obtenció d’un Estat propi. En tot cas, allò que sí que va canviar el 2012, sobretot a causa del canvi de contingut de la dimensió nacional, és la polarització geogràfica dels resultats electorals. En general, el 25N, sobretot en les grans ciutats, va repetir un patró comú: els “centres històrics” van votar de forma molt diferent a la perifèria de les ciutats.

Excepcionals o no?

Des del punt de vista dels resultats és cert que les eleccions del 25N es poden qualificar d’excepcionals o desviades: es va produir una polarització geogràfica del vot, el Parlament va quedar més fragmentat que mai (veure aquest article que vam publicar fa un temps) i el canvi d’escons va ser important. Ara bé, des del punt de vista de com va actuar la ciutadania (el seu comportant electoral) les eleccions del 2012 van confirmar algunes tendències que ja fa uns anys que es detecten. Les eleccions catalanes ja no es consideren de segon ordre, l’abstenció diferencial cada vegada és menor, els patrons de vot són més inestables i l’interès per la política i la mobilització és major del que la crítica cap al sistema donaria a entendre. Més enllà dels resultats, són patrons que ja es detecten l’any 2010 i que els comicis del 2012 només confirmen.