Qui vota la CUP?

Una de les moltes novetats que ens van portar les eleccions del 2012 va ser l’entrada de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) al Parlament de Catalunya. Un cop consolidada la seva força a nivell municipal (101 regidors en les municipals del 2011), i després que l’Assemblea Nacional celebrada a Reus, va decidir presentar-se “tan aviat com sigui possible”. La CUP va concórrer als comicis catalans i va obtenir el 25-N un total de 126.219 vots, el 3,48% del total. Aquest suport es va materialitzar en un total de 3 diputats, i fins i tot van estar a punt d’obtenir-ne un altre, el quart, a Girona.

Amb un programa basat sobretot en la reivindicació del “tercer eix” i amb un efecte “arrossegament” del poder municipal (els resultats van ser sistemàticament millor allà on hi té regidors), la CUP entrava amb força a la cambra catalana. Com sol passar amb els partits nous, l’anàlisi del seu suport s’ha limitat fins ara als resultats electorals, única font de dades de la qual es disposa, atès que la presència del partit a les enquestes ha estat més aviat anecdòtica. Passat un temps, però, la CUP comença a aparèixer als sondejos, la qual cosa ens permet començar a endinsar-nos en el perfil del votant 'cupaire' de forma més fiable. A través de la fusió de totes les matrius de dades del CEO, en podem fer un retrat més detallat. A més, a poques hores de l’acte que dissabte la formació ha organitzat al BTM pel triple sí, pertoca analitzar les entranyes electorals del partit. Aquestes són algunes de les conclusions:

1) Ser jove i votar la CUP? Tal com prevèiem, el votant de la CUP és, de mitjana, el més jove de tot l’electorat (37 anys). La CUP sovint té una aurèola de moviment juvenil, format per joves activistes que s’han involucrat aviat a diferents grups de l’Esquerra Independentista (EI). Tanmateix, si bé les diferències d’edat hi són, no són tan exagerades com sovint es plantegen. De fet, s’observa com les persones joves tenen una probabilitat molt semblant a les de més edat de donar suport a la formació. L’edat, per tant, no és un factor (gaire) significatiu. Aquesta evidència estadística, que trenca alguns tòpics, es podria explicar, sobretot, perquè des de les eleccions del 25-N, persones d’edats diverses s’han convertit en potencials votants de la CUP. El nucli inicial del partit era més aviat jove, però de mica en mica s'ha anat eixamplant a totes les edats.

2) Desocupats i estudiants. Paral·lelament al patró anterior, s’observa que vora la meitat de l’electorat de la CUP no té feina. D’aquests, una tercera part són estudiants, i l’altra tercera part són desocupats. La formació independentista rep, de fet, un suport superior a la mitjana dels estudiants i de les persones desocupades.

3) Independència. Hom no se sorprendrà si s’afirma que l’electorat de la CUP és eminentment independentista. Tanmateix, la independència no és absolutament majoritària. Un 20% dels votants de la CUP tenen en l’estat federal la seva primera preferència. Això provoca que, en un eventual vot en un referèndum, el 4% votaria en contra i un 7% s’abstindria.

4) Esquerra i identitat nacional. L’electorat de la CUP es caracteritza per tenir posicions més extremes tant en l’escala d’identitat nacional com en l’eix esquerra-dreta. El gràfic següent mostra la distribució de l’electorat de la CUP en l’eix nacional, en comparació amb la mitjana catalana: entre els seus (potencials) votants, un 53% se sent només català i un 30% se sent més català que espanyol. Les diferències amb la resta de la població catalana són molt visuals.

Quant a la ideologia, el votant de la CUP és molt més d’esquerres. Gairebé un 70% es defineix d’esquerres i un gens menyspreable 17% es defineix d’“extrema esquerra”. El contrast és evident: entre la població en general, el percentatge de persones que es declaren d’“extrema esquerra” és només d’un 2%.

Anàlisis estadístiques més sofisticades indiquen que ambdós eixos tenen una especial rellevància a l’hora d’explicar el suport a la formació. En certa manera, els seus votants concorden amb el discurs del partit, centrat en la necessitat que l’eix social i l’eix nacional avancin de forma paral·lela. Així, la CUP va creixent en potencials votants, la qual cosa posa sobre la taula diversos interrogants, entre els quals, un d’especialment rellevant electoralment: quin és el seu sostre?

(Nota metodològica: Les conclusions que aquí es presenten s’han basat en la fusió de les diferents bases de dades del CEO, la qual cosa permet obtenir una N per a la CUP de 213 casos. S’ha utilitzat una regressió logística multinomial amb controls sociodemogràfics i actitudinals i efectes fixos).