L'enquesta del CEO revela estabilitat en els patrons de vot
A hores d'ara, en una situació poc habitual en els últims anys, pocs votants semblen disposats a canviar d'opció política i la indecisió és més aviat baixa
El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha fet públic avui el primer Baròmetre d'Opinió Política del 2016. D'entre els molts titulars que se'n deriven, l'enquesta mostra que En Comú Podem revalidaria la victòria en unes eleccions espanyoles, amb ERC aspirant a disputar-li el lloc. El sondatge mostra també que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, són els polítics catalans més ben valorats.
Ara que s'ha acabat el llarg cicle electoral (si no es repeteixen les eleccions generals), és d'interès veure com de volàtils són les preferències electorals. Si alguna cosa caracteritza l'època recent en el terreny electoral és el canvi substancial dels patrons de vot, amb l'emergència de nous partits, el canvi en l'abstenció diferencial i el vot dual català i la importància del sobiranisme en el tauler electoral. El vot ha estat, en els darrers anys, molt canviant i el grau d'indecisió molt elevat.
Sembla que aquesta època volàtil podria estar arribant a la seva fi, amb certa consolidació. Aquesta conclusió és encara prematura, però el CEO recent sembla apuntar cap a aquesta direcció. En altres paraules, la transferència de vots entre partits és, ara mateix, molt baixa. Per exemple, quan es compara el record de vot en les eleccions catalanes del 27-S amb la intenció de vot (a qui votaria si demà se celebressin eleccions al Parlament de Catalunya), bona part de la gent escolliria la mateixa opció. Els canvis més significatius, tot i que menors, estan entre una part de l'electorat del PSC (que aniria a CSQP), un segment de l'electorat popular (donarien suport a C's) i una fracció de l'electorat de la CUP (un 20% dels antics votants), que optaria per JxS o per CSQP. En general, la indecisió és també baixa.
La mateixa estabilitat domina quan es compara el vot en les eleccions generals del 20-D amb la intenció de vot. Els únics canvis destacables, tot i que menors, estan entre una part de l'electorat de Democràcia i Llibertat i C's, amb un nivell d'indecisió més elevat, i una porció de votants populars, els quals anirien a C's.
El fet que l'enquesta s'hagi realitzat poc temps després d'unes eleccions podria ben bé explicar aquesta estabilitat. Així mateix, és important recordar que petits canvis, en diverses direccions, poden comportar canvis més o menys grans en el nombre d'escons que rep un partit. El fet que CSQP pugui duplicar el nombre d'escons no significa que els patrons de vot, en general, canviïn gaire.
Venim d'un període en què l'estabilitat ha estat, en tot l'espectre polític, un fenomen més aviat poc habitual. El temps dirà si es consolida certa congelació del vot i, sobretot, si es podrà tornar a parlar de vot dual. En tot cas, si es torna al patró "antic", tot sembla indicar que, en lloc d'afectar CiU i PSC, el vot dual tindrà uns protagonistes molt diferents dels que estàvem acostumats: ERC, la CUP i En Comú Podem.